No a la guerra, un altre cop

La campanya de les eleccions generals està al caure i encara seguim sense saber si Espanya s’apuntarà finalment a la croada contra el dimoni gihadista. François Hollande, ara transformat en un nou Napoleó per desmantellar l’argumentari de la dreta sarkoziana-lepenista, segueix reclamant a un silenciós Mariano Rajoy que s’impliqui en una nova guerra santa. Com si no haguéssim tingut prou amb les batalletes de Bush i els seus amiguets per deixar-los clar que estem cansats de tantes guerres.

El discurs bel·licista d’aquestes setmanes del president francès ha esborrat d’una plomada el poc de socialista que li pogués quedar sota les ungles. “França farà tot el possible per destruir l’exèrcit fanàtic que ha comés aquests crims”, deia divendres passat en l’acte d’Estat en memòria de les 130 víctimes dels atemptats del fatídic divendres 13 de novembre celebrat als Invalides. I mentre amb una mà s’eixugava les llàgrimes per la mort de compatriotes amb l’altra mantenia l’estat d’emergència i retallava als francesos llibertats incloses a la Convenció Europea dels Drets Humans.

No sempre s’acaba la ràbia matant el gos i tant Hollande com Rajoy ho saben. La destrucció d’Iraq, Líbia o d’Afganistan en nom de la democràcia occidental no ha fet més que alimentar el monstre que avui campa lliurement pel sud i el llevant mediterrani, i amenaça el cor d’Europa. Als desmemoriats que aposten per una resposta a la israeliana jo els recordo la vergonya de Kunduz. El 3 d’octubre passat un avió AC-130 de l’exèrcit nord-americà bombardejava de matinada un hospital de Metges Sense Fronteres matant 30 persones i ferint-ne 37 més. Es pensaven que tots eren talibans.

Segons explica l’ONG en el seu últim butlletí informatiu, el bombardeig sistemàtic va durar una hora amb intervals de 15 minuts. Va destruir la sala de cures intensives, la unitat d’urgències i la sala de fisioteràpia, i ha deixat sense atenció mèdica especialitzada més de 300.000 persones en una zona al nord del país fronterera amb Tadjikistan molt castigada per la guerra i els talibans. En el moment de l’atac, a l’hospital hi havia 185 persones entre malalts i personal sanitari. Efectes col·laterals d’una guerra fabricada en despatxos oficials.

Que ara l’administració Obama suspengui tres militars per l’error comès no satisfà ni a l’ONG ni a mi. Metges Sense Fronteres reclama que sigui la Comissió Internacional Humanitària d’Enquesta (CIHE) qui investigui l’atac perquè es va violar intencionadament el Dret Internacional Humanitari que regula els conflictes armats i intenta protegir la població civil. Segons MSF, els Estats Units haurien conculcat els Convenis de Ginebra firmats després de la II Guerra Mundial per haver atacat expressament personal que participava en accions d’auxili.

S’acosten les eleccions que acabaran amb el regnat a cop de decret de Rajoy i els partits espanyols es debaten entre si posicionar-se a favor o en contra del bombardeig a Síria que vol el venjatiu Hollande. La majoria dels polítics començant pel mateix PP desitjaria que la incòmoda decisió s’ajornés fins el 21-D per no perdre vots. Són conscients que bona part de l’electorat encara recorda amb ràbia la foto d’Aznar amb Bush i Blair a les Açores, i l’horror dels atemptats de Madrid de l’11 de març del 2004. La millor vacuna contra tanta estultícia és una societat amb memòria. Cridem no a la guerra les vegades que calgui.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides