BCNantimasclista

Barcelona és una ciutat tan moderna que, per tenir, fins i tot té un protocol de dol que marca les directrius a seguir en cas

Tercera volta

Quina gran commoció ha causat entre els meus veïns banyistes l’amenaça dels populars de convocar eleccions el pròxim 25 de desembre si els autoanomenats socialistes

Santa morcilla

Algun amic vegetarià m’havia comentat que el consum excessiu de morcillas de Burgos provoca estranys efectes secundaris. Disposada a comprovar-ho empíricament, he aprofitat aquest calorós

Gent absurda

Com és de fàcil disparar contra el pianista. Com és de fàcil i de trist, sobretot quan ho fan franctiradors suposadament demòcrates. Quina pell més

A la búlgara

És reconfortant comprovar com les votacions a la búlgara de les cúpules polítiques no són només patrimoni del comunisme. No sé si és que CDC-PDC

Amics de debò

Gràcies companys de la premsa lliure mesetària per aportar-nos una mica de llum a tot aquest desconcert. Gràcies per haver-nos donat una raó que finalment

Molt soroll per no res

Quina tensió es respirava aquesta setmana a la pàtria catalana i la seva àrea d’influència compresa entre Salses i Guardamar, i entre Fraga i Maó.

La policia política catalana

Pensava que després del vergonyós Fernándezgate i dels surrealistes resultats electorals vindrien uns dies de calma. Esperava que els nostres veïns, sempre culpables de tots

Estupefacta

Després del 26-J encara ens dura a alguns l’estupefacció. Els estralls de la inesperada victòria mariana han deixat petja en les cares de molts electors

Teràpia de grup

No hi ha res millor que una reunió de periodistes per carregar les piles. Jo les sovintejo perquè la majoria dels meus amics ho són

No oblideu somriure

Ha estat votar contra els comptes del president Oriol Junqueras i començar a tremolar Catalunya. D’acord, només ha tremolat la Garrotxa, el Pla de l’Estany

Pactar amb el diable

Em recorda un lector que és molt fàcil criticar el pacte entre BComú i el PSC des de la web d’EL TRIANGLE i afegeix que

La ciutat dels prodigis

Tenia raó Eduardo Mendoza quan parlava de Barcelona com de la ciutat dels prodigis. L’alcaldessa antisistema ha resultat ser un submarí dels socialistes i l’alcalde

Maniobres de distracció

Mentre els pneumàtics de Seseña continuen fumejant com a metàfora de l’Espanya pepera que autoritza una manifestació nazi i prohibeix les estelades, els de la

La tribu catalana

Quina gran lliçó de periodisme ens han donat aquesta setmana els mitjans de comunicació ibèrics. Només amb les paraules “fills” i “tribu” han estat capaços

Putes, ‘bolleres’ i heretges

Quina alegria sento quan algú em dóna la raó ni que sigui inconscientment. Malgrat els reiterats intents de convèncer-me que Espanya és un Estat modern

Ereccions espanyoles

El temps és relatiu. Ho deia Einstein i els polítics espanyols, sempre tan espavilats, ho han demostrat convertint una legislatura de quatre anys en una

No em cridis que no et veig

Mira que queda cool això de regalar llibres abans d’estomacar-se ni que sigui dialècticament. Que els polítics espanyols són uns lletraferits ja ho sabia, però

La cortina de fum

Ja és mala sort, la de l’Empar Moliner. Crema una Constitució per escalfar-se i la seva performance televisiva passa gairebé desapercebuda superada per altres esdeveniments

Hisenda som els idiotes

Quin gran disgust que tinc al descobrir que Hisenda no som tots, sinó només els idiotes que paguem religiosament els impostos i patim estoicament les

L’alcaldessa peixatera

No sé quina deu ser la mala experiència de Félix de Azúa amb les peixateres. Potser el trauma li ve perquè les que ha conegut

Diplomàcies a la grenya

Reconec la meva ignorància en qüestions de protocol, etiqueta i diplomàcia. L’ordre dels coberts a la taula no m’ha preocupat mai com tampoc m’ha interessat