No és l’amnistia, és la política!
“Es parla d’una democràcia embruixada que ha substituït l’acció pel relat, la deliberació per la distracció i l´art de governar per l’art de la posada
Ànima de reporter, formar a l’escola catalana d’El País, a les muntanyes de Montserrat i a les Rambles. DNI: Almería. Identitat: President de l’Asociación de Amigos de Cataluña
“Es parla d’una democràcia embruixada que ha substituït l’acció pel relat, la deliberació per la distracció i l´art de governar per l’art de la posada
Hi va haver un moment en què Catalunya semblava un vaixell a la deriva sense ordre ni concert, i el que és pitjor, una Catalunya
“Fins a quin punt podem considerar que vivim en una societat lliure quan la meitat d’una societat té por de ser governada pels representants de
L’ésser humà mai no havia tingut tanta informació al seu abast, però tampoc no havien estat mai tan manipulada (Timothy Snyder). Podríem pensar que amb
“Tard o d’hora sorgirà un nou llenguatge de persuasió raonable” (Mark Thompson) Vull començar reivindicant la paraula. Mentre ens quedi la paraula hi ha esperança,
“Catalunya seria la de tots, feta per tots o no serà”. (Pere Bosch Gimpera). Permeteu-me un preàmbul abans de començar. Quan la política està tan
“Perquè a Espanya, senyors, el revolucionari són les bones formes!” (Un diputat de les Corts republicanes). 30 de desembre del 2020. De sobte va aparèixer
“Com convertir les nostres diferències en profit i no en calamitat” (Amin Maalouf). Deu anys acaben de complir-se des que un grup de catalans de
“Vaig néixer a Barcelona, però em sento de molts llocs, com Múrcia, Almeria, El Priorat, Alcaufar, Cabrera de Mar o Madrid. Un és d’on són