La llibertat inspira la diversitat, i la diversitat conserva la llibertat”. (Lord Acton).
Com cada 23 d’abril, torna la Barcelona de la rosa i el llibre, la de la cultura i de l’amor. La ciutat canvia el paisatge, l’estat d’ànim, i l’eufòria i el bon humor s’apoderen dels habitants. La celebració s’ha estès per totes les Espanyes, però Barcelona continua sent el centre irradiador. Al capdavall, aquesta ciutat és la capital mundial de l’edició del llibre en castellà i del doblatge del cinema a l’espanyol. Tot i que compten amb nombrosos i bons publicistes, els catalans es van equivocar en no haver fet d’aquest meravellós dia del llibre i de la rosa, el dia de la pàtria, de totes les pàtries.
Arriba Sant Jordi, per tant, i és el moment de recapitular cap a on va el món editorial i quines són les inquietuds socials i polítiques del moment. La pregunta que hom es fa seria quines són les reflexions dels nostres editors i els llibres que ens proposen. Des de l’assaig polític, com és el meu cas, tinc la intuïció que l’anomenat storytelling, o l’art de narrar històries allunyades de la realitat, perd força. No nego que els ideòlegs i guionistes de les sèries que busquen atrapar-nos en els seus universos virtuals estan en plena expansió, però tot el que puja, baixa. La vida entre pantalles que ens proposen ens allunya de la conversa i la comunicació humana.
Així doncs, crec, per començar per casa, que els llibres sobre l’anomenat procés, o moviment per l’alliberament de Catalunya, o pel poder o per alimentar els egos, o pel que vostès vulguin, perden substància. L’anomenat lawfare, o Estat repressor, o policia assassina, o jutges polítics, o feixistes i tot aquest llenguatge tan amistós i alegre ja té poc recorregut. Em fa que els editors han viatjat molt i estan preocupats per aquest món tangible, del dia a dia, on vivim, més que per performances i epopeies. És el moment d’acabar ja amb les ferides de la història i el victimisme infantil i les banderes ideològiques tan marcades i tornar a casa. Millor una tornada a aquell esperit de principis del XX amb L’Espanya de tots de Pere Bosch-Gimpera, o Hacia la España de todos, de Rafael Campalans. És l’hora de la mirada conciliadora, de parlar tots amb tots, de cercar el seient de la convivència. S’ha acabat ja tant activista polític que només sap cridar i insultar i creure’s en possessió de la veritat i la raó.
Ara es tracta de conèixer millor el món que ens envolta de la manera més rigorosa possible i de com millorar les democràcies i les societats en què vivim. Aquest és el gran repte. Des d’aquesta perspectiva, jo començaria amb El activismo tranquilo, de Nacho Corredor, un manifest subjectiu a favor de la convivència, en un univers polític on els egos i els activistes amb adrenalina, els enginyers del caos, com els anomenen uns, o els alquimistes del malestar, com ho fan d’altres, abunden. I què millor aleshores per conèixer aquest món que endinsar-nos en el temps social i polític que ens ha tocat viure.
La nova llista de llibres que veuran vostès a les taules dels carrers barcelonins va ara en aquesta direcció. El gran apagón: El eclipse de la razón…, de Manuel Cruz; El peso del tiempo, d’Oriol Bartomeus; La sociedad de la intolerancia, de Fernando Vallespín, La gran fragmentación, de Ricardo de Querol; Final de partida: Élites, contraélites…, de Peter Turchin, o La Manada digital, de Josep Burgaya, i el seu recent llibre Homo movens, sobre el turisme de masses. Aquesta és la nova direcció de l’assagisme polític. I si voleu llegir l’últim sobre el procés, el llibre Màtria o barbàrie, d’un grup de feministes, nacionalistes, independentistes, pacifistes, progressistes, i tot els “istes” que us vulgueu imaginar. Però són temps ja de menys propaganda i política i més estudi i reflexió. Volem saber!
I com a final d’aquest viatge per la Barcelona il·lustrada, m’agradaria recomanar-vos el llibre Si puede, no vaya al médico, d’Antonio Sitges-Serra, excap de Cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona, que examina la medicina actual des d’una perspectiva humanista i crítica cap a la medicalització de la nostra societat hipocondríaca. I és que no hi ha res millor que una vida sana, tranquil·la d’esperit, allunyada dels mals sorolls; silenci i caminar com deia el filòsof, i un passeig si és possible, no us ho perdeu, per la Barcelona del jove Jordi Corominas, que irradia llum i alegria. I, és clar, acompanyats, res millor, d’un bon llibre per seguir somiant desperts.
