Després del 26-J encara ens dura a alguns l’estupefacció. Els estralls de la inesperada victòria mariana han deixat petja en les cares de molts electors catalans, tant dels que vam anar a votar diumenge passat amb el nas tapat per no ensumar la ferum a podrit com dels que van preferir passar la tarda fent cua a l’autopista en família. Fins i tot jo, que sé que Espanya no té remei, no he pogut evitar el disgust de veure com els populars han guanyat més de 40.000 vots a Catalunya malgrat el Fernándezgate i que la llista encapçalada per l’alter ego maligne de Torrente ha guanyat un escó més per Lleida respecte als comicis del desembre passat.
No sé fins a quin punt les enquestes electorals les ha cuinat una mà negra, però jo apostaria per prohibir-les d’ara endavant i reubicar els seus treballadors en tasques de servei a la comunitat per tot el mal fet. D’entrada, han contribuït a fer pensar que això de fer fora al partit que representa més gràficament el femer de la política ja estava fet i que no calia mobilitzar el vot progressista com fa sis mesos. Probablement també tinguin alguna responsabilitat en la resposta electoral de la dreta franquista sociològica –catalana i no- davant el sorpasso comunista que mai ha estat. Encara que no ho sembli, hi ha molts que pensen que si els hereus d’Stalin s’instal·len a la Moncloa el primer que faran serà confiscar les vaques i les dones. Millor, doncs, votar el corrupte.
M’importa un rave els que diuen que Catalunya s’ha resistit al vot de la por perquè no és cert. Tots els partits tret d’ERC han fet llufa perquè han perdut milers de vots i el partit del sinistre ministre és el que més n’ha guanyat. I pensant en ell, planyo el seu confessor i me l’imagino ben estressat perquè amb tant pecat per absoldre no deu parar de fer hores extres, el pobre. I també penso que té sort el pecador Fernández perquè en la religió que practica tot són avantatges. Confessa els pecats, resa unes quantes oracions –no sé si s’arriba a flagel·lar però faria bé- i condecora unes quantes Verges per expiar les culpes, i ja pot continuar perpetrant malifetes sense conseqüències fins a la pròxima confessió. Si el senyor Fernández fos budista acabaria com a mínim reencarnat en la puça d’una rata.
Les converses revelades aquesta setmana passada a Público entre el pitjor ministre del ram en moltes legislatures –amb el permís de Corcuera- i l’assot del frau a Catalunya donen una idea molt clara de com utilitza el partit que mana i seguirà manant els engranatges de l’Estat en benefici propi i de com estem d’enganyats els ciutadans pensant que vivim en una democràcia. Alguns, els més il·lusos, s’han atrevit fins i tot a exigir destitucions fulminants i responsabilitats polítiques al més alt nivell como si els servidors públics ibèrics tinguessin l’obligació de donar comptes a algú i de dimitir quan no fan bé la seva feina. Es veu que hi ha qui encara no s’ha assabentat que Europa acaba als Pirineus i que més a baix la corrupció i l’abús de poder es premien a les urnes.
Els continguts de les gravacions han anat molt bé per esverar quatre dies el galliner patriòtic, últimament bastant desorientat per la rebequeria de la CUP a passar per l’adreçador i per la insuportable pudor a descomposició del cadàver convergent, però poca cosa més. Dol admetre que lluny de significar l’extinció de la secta pepera de terres catalanes i la pujada dels partits independentistes, resulta que fins i tot han revifat el monstre passant-nos la mà per la cara a tota la resta. Jo també era de les fans de Torrente que pensaven que havia estat Fernández el responsable de la filtració, sobretot després de veure com la policia anava al diari digital de Jaume Roures a confiscar les proves sense cap ordre judicial. Però l’error és nostre per haver oblidat que la falta d’intel·ligència sempre es pot compensar amb una bona dosi de maldat.
Aquest diumenge, els ciutadans han tornat a votar tot i que han votat molts menys perquè votar tan seguit cansa i més si és estiu. Jo no sóc de les que pensa que seria millor limitar el vot a la gent que pensa abans de votar com ha dit el demòcrata Arturo Pérez Reverte, però el resultat que perpetua la incompetència política mariana personificada a Catalunya en el ministre de l’Interior em fa una ràbia tremenda. Davant de tanta estultícia humana, només ens queda seguir l’exemple dels britànics i emprendre el camí del Catexit.
