Amics de debò

Gràcies companys de la premsa lliure mesetària per aportar-nos una mica de llum a tot aquest desconcert. Gràcies per haver-nos donat una raó que finalment explica l’obsessió d’alguns catalans per divorciar-se de la mare pàtria després de tants segles de feliç i harmoniós maridatge. Alguna explicació lògica havia de tenir aquesta ingratitud separatista i no estic parlant dels suposats greuges provocats per les balances fiscals o pels atacs a la llengua pròpia. Tot això és pecata minuta, com ho és l’escamot policial dirigit pel ministre Torrente, també català però dels bons, i creat –amb poca gràcia, per cert- per combatre el secessionisme ingrat. Finalment he descobert que la falta d’amics és la causa que ens torna als catalans independentistes.

Arribo a aquesta conclusió després de llegir la malèvola informació sobre l’estudi Crisis, descenso social y redes de amistad que han fet dos sociòlegs per a la Fundació Bofill i que ha publicat La sinRazón del comissari de policia honorari i periodista exemplar, el també català Francisco Marhuenda. Assegura el rotatiu amb tota la mala bava del món que un de cada tres catalans reconeix que no té amics de confiança i que la solitud augmenta quant més baixos són els nivells cultural i econòmic. Pel que es veu, el 36% d’aquells que ens considerem de classe obrera no tenim cap amic de confiança i el mateix passa amb el 34% dels que es defineixen com “petita burgesia”. Un terme que, per cert, a mi em sona bastant demodé perquè si alguna cosa bona ha tingut aquesta crisi sense fi és que ha aconseguit simplificar la complexa escala social aborigen a pocs molt rics i molts molt pobres.

Segons explica el diari del martell d’heretges separatistes i tertulià honorífic, els autors de l’estudi asseguren que tenir amics dels bons, d’aquells que duren tota la vida encara que t’hagin robat la dona o la cartera en un moment donat, depèn bàsicament de les condicions socioeconòmiques i que el tòpic tan gastat d’una densa xarxa d’amistats de confiança en les classes baixes catalanes és mentida podrida. En aquest cas, el que s’estila és el tan nostrat campi qui pugui i sense pagar si pot ser. Només cal veure les manifestacions contra la guerra a l’Iraq, les diades castelleres o les campanyes de recollida d’aliments per constatar que a insolidaris, individualistes i egoistes no ens guanya ningú. Què hi farem.

A diferència de la resta d’ibèrics, tampoc tenim els catalans el costum de fer amics d’altres classes socials. El pobre de Nou Barris té amics pobres –si és que en té- i el ric de Pedralbes té amics rics. La conclusió és bastant lògica: el pobre no pot tenir gaires amics rics perquè no pot costejar-se una intensa vida social i el ric no pot tenir amics pobres perquè és normal que no vulgui deprimir-se i prefereixi passar les vacances a Formentera de festa en festa amb els seus amics rics. Tanmateix, el millor de la informació és la fotografia que l’acompanya. Hi surten els nostres dos presidents Artur Mas-Carles Puigdemont en actitud distesa i dient-se secretets a cau d’orella com dos enamorats. Quina agudesa periodística amaga aquesta tria! Llàstima que Marhuenda no hagi trobat una imatge on aparegui també Oriol Junqueras mirant amb un ull la calba incipient de Mas i amb l’altre l’encara abundosa cabellera de Puigdemont.

Enmig del caos en què s’ha convertit el món, amb fallits cops d’estat en democràcies com la turca i emesos en directe a través de les xarxes socials, em consola saber que la causa de la meva desafecció a la mare pàtria no és política ni econòmica com m’havia diagnosticat erròniament el meu metge de família. La causa és que no tinc amics de veritat. Si en tingués, segurament no em molestaria tant que des de Madrid em punxessin el telèfon o em fessin vestir de lagarterana. Espero per acabar de convèncer-me de la meva equivocació que La sinRazón es faci ara ressò d’un nou estudi que confirmi que els catalans que se senten espanyols són més feliços. Ho pot il·lustrar amb una foto de Marhuenda amb el ministre Torrente i el seu inseparable Marcelo somrient i ensenyant els ullals.

(Visited 61 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari