L’alcaldessa peixatera

No sé quina deu ser la mala experiència de Félix de Azúa amb les peixateres. Potser el trauma li ve perquè les que ha conegut ignoraven qui és i que es dedica a treure gripaus i colobres per la boca per compensar altres mancances. Jo, a diferència d’ell, les idolatro perquè em nodreixen d’una de les menges més riques del planeta. Sempre que faig turisme visito els mercats i el primer lloc on faig el tafaner és a les parades de peix i marisc. M’agrada observar la traça amb què la peixatera talla, fileteja i neteja el gènere. El clímax arriba quan les escates surten disparades provocant una pluja platejada que t’acaba arrebossant.

Habitualment, compro el peix en el mercat de Santa Caterina. La meva peixatera és increïble: alhora que em talla el peix amb un ganivet descomunal m’aconsella com cuinar-lo al forn i es discuteix amb el marit perquè s’ha equivocat amb les comandes i ha fet curt. És l’ànima del negoci familiar, es mou en un espai minúscul que comparteix amb una treballadora a qui té fregida perquè tot ho fa malament i ha despatxat durant mesos amb una hèrnia discal i un braç enguixat. Tret d’un cop que es va oblidar de posar-me el peix a la bossa després d’haver-lo cobrat, sempre torno a casa carregada més del compte però feliç.

La comparació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb les imprescindibles venedores de peix no és odiosa, encara que el malagradós De Azúa i Comella s’ho pensi. Com es nota que el rapsoda no trepitja gaire el mercat perquè ja ho fa la criada. Suposo que l’avorriment i la falta d’inspiració deuen ser les raons que expliquen els seus continus brams contra tot el que ve de Catalunya. Això i el fet que com que el seient que ocupa a la Real Academia de la Lengua Española correspon a una lletra muda, ha de fer-se notar dient improperis masclistes i classistes com el senyoret de Pedralbes que menysprea les dones en castellà perquè el català és una llengua de menestrals i pagesos.

No penso perdre ni cinc minuts del meu temps demanant la seva destitució fulminant de la RAE per la senzilla raó que el millor menyspreu que se li pot fer a un lletraferit maleducat és tractar-lo amb indiferència, però sospito que si ell hagués d’escollir entre Ada Colau i Rita Barberá per anar a sopar preferiria compartir cigaló amb la refinada senadora popular i exalcaldessa de València. És molt més divertit fer la sobretaula amb la reina del caloret faller que no amb una peixatera disfressada d’alcaldessa que no fa més que parlar de refugiats i de pobres. Quin mal gust.

Félix de Azúa creu que posant a parir la Colau la menysprea a ella, als barcelonins que la van votar i, de pas, a totes les pobres peixateres del món quan en realitat el que demostra és tenir-la molt petita. No sigueu mal pensats. Em refereixo a la dimensió de la matèria gris del seu presumptament excels cervell d’intel·lectual embadalit. Cada vegada que el senyor H obre la boca i escup la seva bilis creix el nombre d’independentistes, de feministes i d’admiradors d’Ada Colau. Segueixi així amb el seu trauma infantil no resolt. Aquí estem encantades.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides