L’escrit de l’organització destaca, amb relació a la llibertat d’associació i de reunió, que “no es van obrir investigacions arran de la informació publicada en mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora”. “El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials”, afegeix l’informe.

Amnistia també lamenta que durant el 2023, “les autoritats van seguir utilitzant indegudament la Llei de Seguretat Pública per limitar en excés la llibertat d’expressió de manifestants i periodistes”, i assenyala la imposició de multes “per faltes administratives d’imprecisa definició com «falta de respecte»” o “«desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents»”. Expressa, d’altra banda, la seva preocupació per l’ús excessiu de la força per part dels cossos policials, i recorda que encara no s’ha acusat ningú per la mort d’un home a Barcelona el novembre del 2021 a qui els Mossos van disparar diverses descàrregues elèctriques quan ja estava immobilitzat.

El cas Pegasus

L’organització considera l’espionatge amb Pegasus una vulneració del dret a la privacitat, i destaca que “no hi ha hagut avenços en la investigació d’almenys tretze demandes per l’ús de software espia presentades davant de diversos tribunals espanyols”. Lamenta, a més, que el juliol passat, l’Audiència Nacional “va tancar provisionalment la investigació” contra el president del govern central, la ministra de Defensa i el ministre de l’Interior.

Les morts a la tanca de Melilla

L’informe d’Amnistia recorda que el darrer juliol, el Comitè de l’ONU contra la Tortura va instar les autoritats espanyoles a fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre “la força il·legítima emprada per la policia el juny del 2022 en reprimir a una multitud que intentava buscar protecció a Melilla”, operació en la qual van morir almenys 37 persones alhora que centenars van ser expulsades il·legalment. No obstant això, “la Fiscalia General va tancar la investigació sobre els fets el desembre del 2022 argumentant que els agents de policia havien actuat conforme a la legislació nacional”.

L’organització lamenta que ningú va poder creuar la frontera de Melilla per sol·licitar asil el 2023, i assenyala la “manca d’accés a un procediment àgil i efectiu d’asil” a tot Espanya, com ja va indicar el 2022 la comissària de drets humans del Consell d’Europa. A més, subratlla que els menors no acompanyats que van arribar a les Illes Canàries l’any passat “eren detinguts juntament amb les persones adultes i no rebien la suficient protecció”.

La entrada Amnistia Internacional recrimina a Espanya la manca d’investigació de les vulneracions de drets humans se publicó primero en El Triangle.

Amb relació als drets sexuals i reproductius, l’informe d’Amnistia Internacional destaca que “continua en vigor la prohibició total de l’avortament” i explica que les dones que necessiten dur a terme aquesta pràctica “han de viatjar a altres països per rebre assistència mèdica essencial”, fet que “vulnera els seus drets i els causa patiment addicional”. “Al setembre, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va demanar a les autoritats que despenalitzessin l’avortament i garantissin l’accés de les adolescents a un avortament sense riscos i a serveis d’atenció posterior a l’avortament a Andorra”, recorda l’organització, petició que el país no ha complert.

Pel que fa a la llibertat d’expressió, el document destaca que, “en contravenció del dret internacional dels drets humans, seguia en vigor la legislació sobre difamació que penalitzava la crítica legítima a les autoritats“. En aquest sentit, l’organització assenyala el judici a l’activista i presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, per un delicte contra el prestigi de les institucions arran de la seva intervenció, el 2019, al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès).

Amb motiu d’aquest procés judicial, recorda Amnistia, l’informe anual del secretari general de l’ONU, publicat el darrer mes d’octubre, “incloïa a Andorra en una llista de 40 països del món en els quals es prenien represàlies contra particulars i organitzacions per cooperar amb l’ONU”.

El document de l’organització sobre la situació dels drets humans a Andorra també fa referència a la “discriminació” que hi ha al país a causa de la legislació -encara en vigor- que prohibeix l’ostentació de símbols religiosos en institucions educatives. Aquesta norma, afirma Amnistia Internacional, “discrimina especialment les dones i nenes musulmanes que desitgen portar hijab”.

La entrada Andorra, novament a la llista negra d’Amnistia per la prohibició de l’avortament i la manca de llibertat d’expressió se publicó primero en El Triangle.

“Els recents incidents restrictius contra activistes catalans acusant-los de terrorisme soscaven els compromisos del país amb les normes internacionals de drets humans i el dret de la Unió Europea”, assenyala el manifest, que recorda que, segons el dret internacional, “les reunions pacífiques poden en alguns casos ser inherents o deliberadament pertorbadores i requerir un grau significatiu de tolerància”. En aquest sentit, les organitzacions signants consideren que les acusacions de terrorisme “contravenen” les normes internacionals de drets humans i “creen un efecte paralitzador en el compromís cívic”.

Per tot això, l’escrit demana que es retirin els càrrecs de terrorisme, i recorda que les autoritats han de garantir els drets fonamentals: “En solidaritat amb els catalans que enfronten les acusacions, demanem la retirada immediata dels càrrecs de terrorisme. Les autoritats estatals tenen el deure de protegir i facilitar els drets fonamentals, no reprimir-los”, conclouen les organitzacions socials.

“El dret de reunió pacífica és una pedra angular de les societats democràtiques, consagrat tant en el dret nacional com en l’europeu i internacional. És un dret fonamental que permet a les persones expressar les seves opinions i participar en el debat públic sense por de la repressió”, destaca el manifest, que lamenta la “tendència” que ha aparegut en els últims anys a Europa de restringir el dret de reunió pacífica i el de protesta, com en el cas d’Espanya, França, el Regne Unit i Itàlia.

La entrada Vint organitzacions internacionals signen un manifest en “solidaritat” amb els acusats en el cas Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

En declaracions a l’ACN, Beltrán ha reclamat que no hi hagi “impunitat” en tots aquests casos i ha instat les autoritats judicials a investigar a fons aquest espionatge telefònic, que només ha avançat en un dels 17 jutjats que l’investiguen: el que duu el cas del president de la Generalitat, Pere Aragonès. El director d’Amnistia a Espanya també ha exigit que es cancel·li totalment l’ús del programari espia de telèfons mòbils, ja que el considera un “perill” si no hi ha un “adequat control judicial”.

Per a Amnistia és necessari que els jutjats investiguin si hi ha hagut investigacions policials “destinades a la repressió i violació dels drets humans del moviment independentista català utilitzant la policia de manera il·legal i il·legítima”. En aquest sentit, Beltrán lamenta que, de moment, de tota l’operació Catalunya només s’hagi investigat mínimament el cas de l’exfiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Així, espera que els jutjats obrin investigacions per saber si hi ha hagut un control policial adequat d’aquelles investigacions irregulars i per descobrir quins van ser-ne els responsables. Per fer-ho, ha reclamat una “investigació imparcial i independent que arribin fins als últims extrems”.

La entrada Amnistia Internacional reclama canviar la llei del CNI i deixar d’utilitzar Pegasus se publicó primero en El Triangle.

L’organització ha enviat un informe als grups del Congrés instant-los a modificar alguns punts de la llei d’amnistia perquè estigui “perfectament alineada amb els estàndards internacionals de drets humans”.

Per exemple, reclamen que s’abordi la reparació a les víctimes, incloent indemnitzacions i mesures d’assistència mèdica i social. Una mesura a la qual s’haurien d’incloure els activistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, segons Amnistia Internacional.

La entrada Amnistia Internacional afirma que el cas de Tsunami no es pot qualificar com a terrorisme se publicó primero en El Triangle.

La Justyna ha estat condemnada per la justícia polonesa a vuit mesos de treballs comunitaris per facilitar pastilles abortives a una dona víctima de violència masclista. La sentència no és ferma i ja ha presentat un recurs en contra, però no sap quan es resoldrà. La Vanessa, d’altra banda, serà jutjada el pròxim 4 de desembre per un suposat delicte contra el prestigi de les institucions d’Andorra a causa d’una denúncia del govern del Principat, interposada arran de la participació de l’activista, el 2019, al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU. Concretament, la Fiscalia demana per a la Vanessa una pena de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic, i 6.000 euros d’indemnització per al govern d’Andorra.

“No és rellevant la condemna, si hem de pagar una multa o fer treballs comunitaris, sigui quina sigui no és justa, i ens castiguen per defensar un dret humà. No ens envien a la presó perquè llavors seríem víctimes“, ha assenyalat la Justyna en conversa amb EL TRIANGLE. “És una persecució política, un càstig per ser dones i sobretot per lluitar per l’avortament”, ha afegit la Vanessa. El país de l’est d’Europa té una de les regulacions més restrictives pel que fa a aquest dret, juntament amb Malta, mentre que al país dels Pirineus avortar és un delicte en tots els casos.

Qüestió de drets humans

A Polònia, l’avortament només és legal en situacions de risc per a la vida o la salut de la dona, o bé si l’embaràs és conseqüència d’una violació. Fins al 2021 també es permetia avortar en cas de “defecte fetal greu o irreversible o malaltia incurable que amenaci la vida del fetus”, però el Tribunal Constitucional va considerar que aquest supòsit és contrari a la Constitució. Pel que fa als únics dos supòsits permesos, segons Amnistia Internacional, a la pràctica és gairebé impossible que les dones aconsegueixin sotmetre’s a un avortament legal.

Andorra, en canvi, és l’únic Estat europeu, juntament amb el Vaticà, on avortar està totalment prohibit i es considera il·legal en tots els supòsits, fet que inclou els casos de violacions a menors, de perill per a la vida de l’embarassada, de perill per a la vida del fetus, etc. De fet, suposa un delicte penal i la legislació andorrana estableix condemnes tant per a les dones que avortin com per a les persones que facilitin o duguin a terme l’avortament.

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides considera que la penalització i/o la manca d’accés a un avortament segur vulnera els drets humans de les dones i pot arribar a constituir un delicte de tortura. De fet, hi ha països que han estat condemnats per tortura per impedir que les dones i menors violades puguin avortar, com és el cas de Nicaragua.

“Totes les dones avorten”, assenyalen la Vanessa i la Justyna, que reclamen una despenalització total de l’avortament a nivell global i que deixi de criminalitzar-se. També és rellevant, indiquen les defensores dels drets humans, tenir en compte l’accessibilitat i, per tant, els diners, ja que avortar és car i encara que estigui regulat sempre hi haurà persones que no tindran aquesta opció, vulnerant així un dels seus drets humans.

“Hem de parlar de l’avortament, pensar per què el necessitem i plantejar-nos què passa quan no tenim aquest dret garantit”, consideren les activistes, que recorden que avortar de manera legal i segura és també una qüestió de salut perquè evita pràctiques clandestines que poden posar en perill la vida de les dones.

El “silenci” sobre Andorra

Durant la conversa amb EL TRIANGLE, la Justyna s’ha mostrat sorpresa per la poca veu que els mitjans i les institucions europees han donat a la Vanessa en comparació a la veu que ha tingut la seva causa a Polònia, i ha lamentat el “silenci” davant la vulneració de drets humans a Andorra. “Potser és perquè (el Principat) no forma part de la Unió Europea, però no és just”, ha considerat l’activista polonesa, que ha recordat que “tot i que Andorra sigui un país petit, hi ha gent a qui cal garantir els seus drets humans”.

Per a la Vanessa, darrere d’aquest silenci selectiu també hi poden haver “interessos econòmics i polítics”, així com una certa “por” per part de la societat andorrana davant el poder del govern i l’Església. De fet, un exministre andorrà –Jordi Cinca– ha estat investigat pel seu suposat vincle amb els diamants de sang, i el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha sigut assenyalat com a encobridor de casos de pederàstia.

La entrada Justyna i Vanessa, activistes pel dret a l’avortament: “Ens castiguen per defensar un dret humà” se publicó primero en El Triangle.

L’organització subratlla que fins ara l’única querella d’aquest tipus que havia estat admesa a tràmit per un jutjat havia estat divendres passat la de Julio Pacheco, després que se n’haguessin arxivat més d’un centenar.

La plataforma recorda que els dos demandants van patir tortures policials en dos llocs “clau” de la repressió franquista, la Direcció General de Seguretat de Madrid i la comissaria de Via Laietana. “Ambdós llocs haurien de convertir-se en espais de memòria”, indica Amnistia al seu compte de la xarxa social X.

També considera “imprescindible” que les dues querelles “sentin precedents” i siguin “les primeres de moltes”.

Finalment l’entitat recorda que “tots aquests fets històrics” han estat possibles gràcies a la “lluita incansable” d’entitats memorialistes i de drets humans.

La entrada Amnistia celebra el “canvi de criteri de la Fiscalia” pel que fa a les a tortures del franquisme se publicó primero en El Triangle.

En aquest vídeo, Sánchez anuncia una investigació de la massacre de Melilla i l’inici d’una nova política migratòria; Feijóo reclama que es reformi la Llei Mordassa i protesta contra la repressió a la llibertat d’expressió; Díaz es compromet a no oblidar l’accés universal a la sanitat; i Abascal aposta per lluitar contra la violència de gènere i celebra la diversitat sexual perquè ningú, estimi qui estimi, hagi de viure amb por.

A través del muntatge amb intel·ligència artificial, Amnistia Internacional reclama als candidats del 23-J un compromís “clar” amb els drets humans i declaracions públiques “inequívoques” en aquest sentit. “És només una qüestió de voluntat política que aquests discursos es converteixin en polítiques reals a favor dels drets humans i que es posin en marxa en la pròxima legislatura”, ha explicat el director de comunicació de l’organització, Miguel Ángel Calderón.

La peça audiovisual acaba amb el missatge “aquest vídeo no és real, però ens agradaria que ho fos” i forma part de la campanya El país on vull viure, que ha recollit desenes de milers d’adhesions per exigir al pròxim govern espanyol que defensi els drets humans.  De fet, Amnistia Internacional està traslladant a tots els partits 14 prioritats per a la pròxima legislatura que inclouen el dret a l’habitatge, la lluita contra la discriminació i els discursos i actes d’odi, la lluita contra la violència de gènere, el dret a la salut, la necessitat d’enfrontar amb decisió el canvi climàtic o la de protegir la llibertat d’expressió i de reunió.

La entrada Amnistia Internacional compromet els candidats del 23-J amb els drets humans amb intel·ligència artificial se publicó primero en El Triangle.

“Les autoritats espanyoles i marroquines no només continuen negant qualsevol responsabilitat, sinó que impedeixen els intents de descobrir la veritat. (…) S’han bloquejat els esforços per identificar els morts i informar els seus familiars”, afirma la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, en un comunicat.

Per a l’ONG aquesta reacció dels governs espanyol i marroquí “reflecteix el maltractament continuat basat en la raça i l’estatus migratori” que apliquen les seves forces de seguretat a la frontera. En el cas concret d’Espanya, Amnistia denuncia que les autoritats continuen “duent a terme pràctiques il·legals com les expulsions col·lectives, sovint amb un ús excessiu de la força”.

Diverses organitzacions internacionals, entre elles el Consell d’Europa, també han exigit a Espanya reiteradament una investigació “independent i efectiva” de les morts a la tanca de Melilla.

Mañana nos vamos a Melilla para denunciar que, hace justo un año, allí murieron alrededor de 37 personas y hubo 80 desaparecidas. Decimos "alrededor" porque el encubrimiento de esta matanza hace imposible confirmar el número exacto de víctimas. #MelillaNuncaMás pic.twitter.com/DUqwoVSvmQ

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) June 22, 2023

La entrada Amnistia reclama a Espanya i el Marroc “justícia per a les víctimes” de la tanca de Melilla se publicó primero en El Triangle.

La nova llei deixa enrere els obstacles jurídics de la Llei d’Amnistia del 1977 i la prescripció dels delictes, i obliga que totes les lleis de l’Estat, inclosa la d’Amnistia, s’interpretin i s’apliquin conforme el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura no prescriuen. No obstant això, la Fiscalia considera que s’ha d’arxivar la querella pel principi de legalitat, perquè les tortures estarien prescrites i perquè la Llei d’Amnistia continua “vigent”.

Les entitats querellants, Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia, han lamentat el posicionament del ministeri públic i han demanat a la nova fiscal de la Sala de Drets Humans i Memòria, Dolores Delgado, “que es pronunciï a favor d’admetre a tràmit la querella de Vallejo” i que garanteixi “la investigació de les querelles interposades arran de l’entrada en vigor de la nova llei, perquè no passi com amb les més de 100 denúncies que ja s’han arxivat”.

La entrada La Fiscalia arxiva la primera querella per tortures del franquisme a Barcelona se publicó primero en El Triangle.

Des d’Amnistia Internacional, tot i ser conscients que l’avançament de les eleccions generals del 23 de juliol afecta els treballs i els temps parlamentaris, es creu que ja es fa tard. L’escenari electoral no pot ser una “excusa”, ja que fa més de tres anys des de l’inici de la pandèmia i les autoritats “encara no han complert amb l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per persones grans que vivien en residències”, sobretot durant la primera onada de covid.

L’organització ha demanat l’impuls d’una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració respecte a la qualitat de l’atenció en les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia, i ha reclamat fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars per fer explícit el compromís de les autoritats en la cerca de la veritat i d’oferir garanties de reparació i no repetició. A més, Amnistia Internacional ha instat a adequar les plantilles del personal de residències a les necessitats reals d’atenció de les persones residents, i comprometre’s a què aquestes plantilles augmentaran progressivament.

Alhora, AI creu que cal millorar el sistema d’inspeccions dels centres residencials per dotar-lo de més recursos, més transparència i assegurar que presta especial atenció a les condicions i conductes que poden afectar els drets humans de les persones residents, per exemple, establint un sistema de denúncies anònim que permeti fer-ne un seguiment efectiu. Finalment, l’organització reclama la participació de residents, familiars i societat civil en tots aquells processos i decisions que els afectin, per assegurar que s’escolten les seves propostes i es dona resposta a les seves necessitats.

La entrada Amnistia reclama l’aprovació de l’informe sobre l’impacte de la covid a les residències se publicó primero en El Triangle.

Amnistia considera que les autoritats espanyoles no van protegir adequadament el dret a l’habitatge, i assenyala que la suspensió de desnonaments aprovada el passat mes de juny pel Govern central “va ser insuficient per protegir de la manca de llar a milers de persones”. D’altra banda, destaca que l’augment del preu de l’energia ha causat importants afectacions a moltes famílies i que el 14,3% de la població “no podia permetre’s mantenir casa seva a una temperatura adequada”.

L’organisme destaca el cas del barri madrileny de la Cañada Real, on 4.500 persones, de les quals 1.800 són menors d’edat, “continuen vivint sense accés a l’electricitat després de ser desconnectades de la xarxa el 2020, malgrat la recomanació del Defensor del Poble de restablir la connexió”.

“Resposta violenta” a la tanca de Melilla

Amnistia Internacional també fa referència a “la resposta violenta de les autoritats” davant els intents de creuar la frontera entre el Marroc i Melilla, fet que “va saldar-se amb morts, tortura i expulsions il·legítimes”. En aquest sentit, l’organisme assenyala les “violacions greus de drets de persones refugiades i migrants a les fronteres”, i destaca que, el passat 24 de juny, “les autoritats espanyoles i marroquines van emprar força il·legítima i van cometre actes que podrien ser constitutius de tortura i altres maltractaments per a reprimir l’intent d’un nombrós grup de persones d’entrar a Melilla i sol·licitar protecció”.

Almenys 37 persones van morir i més de 470 van ser expulsades il·legalment, recorda Amnistia, que indica que diversos experts de l’ONU van condemnar “la persistent absència de rendició de comptes per les morts i la deshumanització de persones migrants africanes a les fronteres d’Europa”.

“Preocupació” per Pegasus

L’informe d’Amnistia també destaca l’ús de Pegasus contra figures polítiques catalanes i membres de la societat civil, i assenyala que aquest programari espia instal·lat en telèfons mòbils de polítics catalans, periodistes, advocats i familiars d’aquests suscita “preocupació”. Al respecte, l’organisme explica que mentre l’Audiència Nacional va obrir una investigació sobre l’ús del software amb figures del Govern central com el mateix president i dos ministres, “van coninuar estancades les investigacions que estaven fent per la seva banda tribunals de Catalunya” sobre l’espionatge a polítics catalans i membres de la societat civil.

La entrada Amnistia Internacional alerta que Espanya nega el dret a l’habitatge a milers de famílies se publicó primero en El Triangle.

La presidenta de Stop Violències s’enfronta a una multa de fins a 30.000 euros per un presumpte delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions, una acusació que, com assenyala l’escrit d’Amnistia, procedeix de la seva participació en el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de les Nacions Unides, en la qual va criticar la prohibició total de l’avortament (fins i tot en casos de violació) a Andorra. “L’enjudiciament de Vanessa M. Cortés sembla ser una represàlia per les seves accions per defensar els drets humans de les dones i les nenes, inclòs el seu dret a un avortament segur a Andorra”, assenyala Amnistia.

“És molt fàcil destrossar-me a mi, però darrere meu hi ha la llibertat d’expressió dels ciutadans i ciutadanes que reclamen i lluiten pels drets humans que ja hauríem de tenir a Andorra”, ha expressat la presidenta de Stop Violències en declaracions a EL TRIANGLE. L’organisme internacional també recorda en l’escrit que les institucions estatals “sempre han d’estar subjectes i obertes a l’escrutini, els comentaris i la crítica” i insta Alberca a “retirar immediatament” els càrrecs contra l’activista i psicòloga social, “qui està sent processada únicament per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió”.

La entrada Acció urgent d’Amnistia per reclamar la “retirada immediata” dels càrrecs contra una activista andorrana se publicó primero en El Triangle.

“Aquesta combinació de lleis i pràctiques que no compleixen amb els estàndards internacionals de llibertat de reunió pacífica o d’expressió ha donat lloc a sancions arbitràries, a la criminalització de manifestants pacífics i periodistes que estaven exercint el seu treball, i de moviments socials, com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca o Extinction Rebellion, així com a un ús no proporcional de la força contra manifestants pacífics i un preocupant efecte desmobilitzador de la protesta pacífica”, assegura el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.

Sancions contra els estàndards internacionals

En l’informe, l’organisme identifica diversos obstacles per a l’exercici del dret de manifestació, i assenyala la reforma de la Llei Mordassa del 2015 com a principal barrera, ja que es van incloure sancions administratives “en clara contraposició als estàndards internacionals sobre llibertat de reunió, informació o expressió”. Concretament, Amnistia Internacional ha identificat quatre articles que han “debilitat de forma extrema” el dret a la protesta pacífica: el 36.6 (resistència, desobediència i negativa a identificar-se), el 37.1 (manifestacions espontànies), el 37.4 (faltes de respecte) i el 36.23 (ús d’imatges de les forces de seguretat).

“Conceptes com: ‘falta de respecte a l’autoritat’, ‘restabliment de seguretat ciutadana’, ‘alteració de seguretat ciutadana’ o ‘resistència a l’autoritat’ són aplicats per les forces de seguretat amb un elevat marge de discrecionalitat que requeriria comptar amb adequats mecanismes de control, supervisió i rendició de comptes, però no existeixen“, afirma Beltrán. De fet, l’organització es mostra preocupada per les 250.300 sancions que, des del 2015, s’han interposat en relació amb aquests articles, que suposen el 78% del total de sancions en matèria de seguretat ciutadana.

L’informe també posa el focus sobre la reforma del Codi Penal del 2015, ja que va afectar els delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat i va introduir penes més greus pels desordres quan es produeixen en el context de manifestacions. Per a Amnistia, “la mera assistència a una reunió o manifestació no hauria de suposar un agreujament de la pena, ja que es tracta de l’exercici de drets humans”.

“Arbitrarietat policial”

L’organització també ha alertat dels privilegis que la Llei Mordassa atorga als cossos de seguretat, com l’augment del poder discrecional a l’hora de valorar què pot considerar-se com a desobediència, falta de respecte o resistència a l’autoritat, i ha advertit que això ha causat “una major arbitrarietat policial” en les sancions contra manifestants i periodistes. A més, Amnistia es mostra preocupada per les “contradenúncies” que presenten els agents davant les demandes d’actuacions abusives interposades per manifestants o periodistes, pràctiques reconegudes per “membres de diverses forces policials”, i alerta dels perills de la “pressumpció de veracitat” de la qual disposen els agents, segons la qual la paraula d’un policia es considera com a veritat “fins i tot quan les proves els contradiuen directament”. “És evident que l’aplicació de la ‘pressumpció de veracitat’ contravé l’obligació de garantir la investigació imparcial dels delictes“.

D’altra banda, l’informe afirma que els cossos de seguretat “han interferit de manera indeguda en l’exercici del dret a la llibertat d’informació amenaçant periodistes o persones que gravaven imatges durant les manifestacions”, i també constata l’ús excessiu de la força per part de les forces policials mitjançant la utilització de pilotes de goma i bales de foam.

“La falta de garanties i mecanismes de control i rendició de comptes amplia les possibilitats de comportaments arbitraris i abusius de membres de les forces de seguretat, la impunitat de la qual pot sortir reforçada per la prevalença de la posició de l’administració enfront dels ciutadans en els processos judicials oberts”, denuncia Amnistia.

Hoy tenemos un nuevo informe que habla de las siete mordazas consolidadas poco a poco durante siete años, y que debilitan nuestro derecho a la protesta https://t.co/RvAu5cyVhL

Vamos una a una. #ProtestarEsUnDerecho

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) November 3, 2022

La entrada Amnistia Internacional reclama canvis en la Llei Mordassa per garantir el dret a protesta se publicó primero en El Triangle.

L’informe, publicat aquest dimarts, destaca la penalització de l’avortament i afirma que el 2021 “l’accés a un avortament segur i legal continuava sent un greu problema de drets humans a Andorra”, entre altres països. En aquest sentit, l’organització lamenta que el Principat rebutgés “totes les recomanacions de l’Examen Periòdic Universal (EPU)” per despenalitzar-lo, i considera que “la discriminatòria i lesiva prohibició total” és contrària al respecte pels drets sexuals i reproductius ja que, per poder avortar, les dones es veuen “obligades” a viatjar a França i a Catalunya “per obtenir l’assistència mèdica que necessiten”.

Amnistia també posa el focus en els càrrecs que la fiscalia va presentar contra la psicòloga social i presidenta de Stop Violències Vanessa M. Cortés, i assenyala que el Govern d’Andorra “va emprendre accions judicials per difamació contra una activista que va parlar sobre els drets de les dones davant d’un fòrum de persones expertes de l’ONU”. L’organització ja va demanar el febrer del 2021 la retirada de tots els càrrecs contra l’activista, però el Principat manté les acusacions contra M. Cortés “per delictes contra el prestigi de les institucions” i, tot i que la presidenta de Stop Violències va declarar fa dos anys, tots els càrrecs continuen pendents.

En relació amb això, l’informe d’Amnistia considera també que a Andorra no està del tot garantida la llibertat d’expressió, ja que continua sent delicte “la difamació d’institucions i càrrecs públics“. En aquest sentit, destaca que les autoritats del Principat “van rebutjar una recomanació de l’EPU per despenalitzar la difamació en consonància amb les normes internacionals de drets humans”.

La entrada Amnistia Internacional inclou Andorra en la seva llista negra se publicó primero en El Triangle.

Després de revisar les denúncies que afecten més d’un centenar de residències de Madrid i Catalunya, Amnistia Internacional ha constatat la seva preocupació “per la manca de mecanismes i procediments adequats per a saber la veritat”. En aquest sentit, l’entitat remarca que gairebé el 90% de les diligències penals iniciades per la Fiscalia sobre l’assumpte s’han arxivat sense arribar als tribunals, i apunta que “la majoria d’investigacions” que ha dut a terme el Ministeri Fiscal “no compleixen amb els estàndards de drets humans sobre exhaustivitat i eficàcia”.

“Més de 35.000 persones van morir a les residències i, no obstant això, no hi ha cap persona declarada responsable pel que ha passat. No podem simplement donar per fet que les xifres de morts en residències són inevitables i es deuen a la pandèmia, ni tampoc atribuir tota la responsabilitat als que tenien cura de les nostres persones grans”, afirma el director d’Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, qui afegeix que “les mesures que es van prendre davant d’una massiva vulneració de drets humans no van ser les adequades i els seus familiars tenen dret a conèixer la veritat”.

L’organització alerta que, tant a Madrid com a Barcelona, les investigacions no han tingut en compte el testimoni de les persones afectades i que, en múltiples casos, no s’ha pres declaració ni a les víctimes ni al personal de les residències. Assenyala, també, que el Consell General del Poder Judicial “tampoc ha realitzat cap seguiment sobre si aquestes víctimes estan aconseguint accés a la justícia, com indiquen les normes internacionals”.

Respecte als protocols de no derivació als hospitals aplicats en les residències durant la primera onada, Amnistia Internacional considera que “van provocar violacions del dret a la vida o a l’accés a la salut”, i que “són responsables directes” de la impossibilitat de milers de persones de Madrid i Catalunya d’accedir a l’assistència sanitària durant “els moments més durs de la pandèmia”. A més, segons defensa l’entitat, els criteris per decidir a qui s’hospitalitzava i a qui no eren discriminatoris, ja que incloïen “factors com l’edat o el deteriorament cognitiu, no relacionats amb el pronòstic de vida del pacient i associats al fet de viure en una residència”.

La investigació de l’organització internacional també assenyala que ni el Govern central ni les comunitats autònomes han mostrat gaire interès per investigar el que ha succeït en aquests centres, i recorda que a Catalunya s’ha rebutjat la creació d’una comissió parlamentària proposant, en lloc seu, un grup d’experts. “En l’àmbit estatal, el Congrés dels Diputats no ha posat en marxa cap comissió d’investigació sobre els fets, i en l’àmbit autonòmic els intents han estat majoritàriament inútils i obstaculitzats pels partits governants, sense importar el signe polític. Les autoritats no es poden excusar en les majories parlamentàries per evitar complir les seves obligacions”, conclou Beltrán.

Per tot això, Amnistia Internacional reclama la creació d'”una comissió de veritat al Congrés” que permeti aclarir els fets, i sol·licita a la Fiscalia “que dugui a terme investigacions proactives sobre totes les defuncions de persones a les quals no es va assegurar una assistència sanitària adequada”. A parer de l’entitat, les indagacions han d’aclarir “com els protocols institucionals van ser determinants en la falta d’assistència hospitalària a les persones grans en residències”.

La entrada Amnistia Internacional denuncia la “deficient actuació” de la Fiscalia davant les morts de covid a les residències se publicó primero en El Triangle.

Aquesta organització reflecteix en l’informe Abandonas a su suerte. La desprotección y discriminación de las personas mayores en residencias durante la pandemia COVID-19 en España que la mala gestió en la fase àlgida de la pandèmia va desembocar en problemes com l’exclusió generalitzada i discriminatòria de la derivació hospitalària, l’aïllament de residents, sense gairebé comunicació amb els seus familiars, i una assistència sanitària mínima, marcada per la mancança de tests.

Amnistia, que alerta del risc de repetir les violacions de drets que denuncia i considera “molt preocupant la situació”, associa la realitat a les residències amb les polítiques d’austeritat i l’infrafinançament dels anys anteriors. Tant a Madrid com a Catalunya, denuncia l’informe, les derivacions van ser excepcionals i, en alguns casos, es van realitzar quan el pacient es trobava ja en la fase terminal.

L’organització reclama a Catalunya i a la Comunitat de Madrid que apliquin les modificacions normatives necessàries per evitar les restriccions en les derivacions hospitalàries i, al govern d’Espanya, que encarregui una investigació independent dels fets i que impulsi una legislació específica sobre el sector de l’atenció a la gent gran.

La entrada Amnistia Internacional conclou que la gent gran de les residències va patir abandonament a Catalunya i Madrid se publicó primero en El Triangle.