L’informe anual d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans als diversos països del món recrimina a Espanya la manca d’investigació de les vulneracions de drets humans, tot citant els casos d’infiltracions policials en moviments socials, l’espionatge amb Pegasus i la mort de 37 persones a la tanca de Melilla. El document recorda, un any més, que “continuen sense investigar-se efectivament les morts i altres violacions de drets humans comeses en residències per a gent gran durant la pandèmia”, excepte en “alguns casos excepcionals”.
L’escrit de l’organització destaca, amb relació a la llibertat d’associació i de reunió, que “no es van obrir investigacions arran de la informació publicada en mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora”. “El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials”, afegeix l’informe.
Amnistia també lamenta que durant el 2023, “les autoritats van seguir utilitzant indegudament la Llei de Seguretat Pública per limitar en excés la llibertat d’expressió de manifestants i periodistes”, i assenyala la imposició de multes “per faltes administratives d’imprecisa definició com «falta de respecte»” o “«desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents»”. Expressa, d’altra banda, la seva preocupació per l’ús excessiu de la força per part dels cossos policials, i recorda que encara no s’ha acusat ningú per la mort d’un home a Barcelona el novembre del 2021 a qui els Mossos van disparar diverses descàrregues elèctriques quan ja estava immobilitzat.
El cas Pegasus
L’organització considera l’espionatge amb Pegasus una vulneració del dret a la privacitat, i destaca que “no hi ha hagut avenços en la investigació d’almenys tretze demandes per l’ús de software espia presentades davant de diversos tribunals espanyols”. Lamenta, a més, que el juliol passat, l’Audiència Nacional “va tancar provisionalment la investigació” contra el president del govern central, la ministra de Defensa i el ministre de l’Interior.
Les morts a la tanca de Melilla
L’informe d’Amnistia recorda que el darrer juliol, el Comitè de l’ONU contra la Tortura va instar les autoritats espanyoles a fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre “la força il·legítima emprada per la policia el juny del 2022 en reprimir a una multitud que intentava buscar protecció a Melilla”, operació en la qual van morir almenys 37 persones alhora que centenars van ser expulsades il·legalment. No obstant això, “la Fiscalia General va tancar la investigació sobre els fets el desembre del 2022 argumentant que els agents de policia havien actuat conforme a la legislació nacional”.
L’organització lamenta que ningú va poder creuar la frontera de Melilla per sol·licitar asil el 2023, i assenyala la “manca d’accés a un procediment àgil i efectiu d’asil” a tot Espanya, com ja va indicar el 2022 la comissària de drets humans del Consell d’Europa. A més, subratlla que els menors no acompanyats que van arribar a les Illes Canàries l’any passat “eren detinguts juntament amb les persones adultes i no rebien la suficient protecció”.
