La primera associació feminista i professionalitzada d’Andorra, Stop Violències, que lluita per legalitzar l’avortament al principat i així garantir aquest dret a totes les andorranes i temporeres, ha atès durant el primer mes d’aquest 2021 un total de 7 dones d’entre 18 i 35 anys. D’aquestes, 4 són d’Andorra i les altres 3 són temporeres que es troben al país per motius laborals. Sis dels casos atesos han estat avortaments de primer trimestre, mentre que un ha estat de segon trimestre. Per poder exercir el seu dret a interrompre l’embaràs, les dones han hagut de gastar-se entre 300 i 4.000 euros cadascuna.
La xifra més elevada es correspon amb l’avortament de segon trimestre. De fet, les intervencions a partir d’aquests mesos són cares, un aspecte negatiu que se suma al trauma que suposa: “El dol per aquests avortaments ja és molt dur per si mateix, només falta que un país te’l negui i hagis de fer-ho fora de casa, pagant i sense cap dret social, econòmic, ni de cap mena”, assenyala la presidenta de Stop Violències, Vanessa M. Cortés.
Una altra barrera que han de superar les dones d’Andorra que vulguin avortar, a més de l’econòmica, és la distància: des del principat fins a Barcelona no hi ha cap clínica on puguin fer-ho. En ser considerades immigrants no les poden atendre en cap hospital públic, de manera que han de recórrer al sector privat, localitzat principalment a la capital catalana. Aquest factor “no només encareix el procés, sinó que pot arribar a impossibilitar-lo” afirma M. Cortés, presidenta i psicòloga de l’entitat, remarcant que no totes es poden permetre perdre un o diversos dies de feina per anar a avortar a Barcelona.
Les 7 dones que durant aquest mes de gener han estat ateses per Stop Violències han pogut exercir el seu dret a avortar amb l’ajuda de la xarxa La Meri, nascuda el 10 de desembre del 2018 -coincidint amb el Dia dels Drets Humans- amb l’objectiu d’acompanyar-les en tot el procés i informar-les sobre com avortar a Catalunya -principalment, a Barcelona- de forma segura, feminista i amb sororitat. “Les dones avortarem quan ho decidim, sigui legal o no. És la nostra resposta a la infantilització i colonització dels nostres cossos i els nostres drets”, remarca la presidenta de Stop Violències.
Al principat, exercir aquest dret és il·legal i es considera un delicte fins i tot en els casos de les dones i nenes que es queden embarassades a causa d’una violació, les quals han de pagar entre 300 i 500 euros per poder avortar durant el primer trimestre de l’embaràs a Barcelona. Un fet que, segons la comissió contra la tortura de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), vulnera els drets fonamentals de les dones. En els casos on la vida del fetus no és possible fora de l’úter matern, “la resposta que el país els dona és que pareixin malgrat que després hagin de veure morir el nadó gestat amb desig, i sense tenir en compte el trauma que això comporta”, assenyala Stop Violències. Els avortaments de segon trimestre a les clíniques de la capital catalana, segons l’experiència de l’associació andorrana, costen entre 4.000 i 6.000 euros, una xifra que obliga moltes dones a demanar préstecs personals que hauran de retornar amb interessos, o bé a recol·lectar diners dels familiars que puguin ajudar-les.
Per tal de fer possible la xarxa La Meri, l’associació andorrana es coordina amb l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Marea Verde de Barcelona, Ca la Dona i Mika Sorodidad Internacionalista, ja que, com assenyala M. Cortés, “batallar el dret de les dones a avortar en l’àmbit nacional i internacional” és una de les missions del projecte, el qual es basa en la idea “llibertat és decidir” i engloba la lluita pels drets sexuals i reproductius. Stop Violències compta amb el suport d’entitats com Front Line Defenders i Amnistia Internacional, i envia informes a l’ONU i al Consell d’Europa informant sobre la situació de l’avortament a Andorra.
