Les activistes pel dret a l’avortament Justyna Wydrzyńska, de Polònia, i Vanessa Mendoza Cortés, presidenta de l’associació feminista Stop Violències d’Andorra, ambdues represaliades per defensar l’accés i la despenalització d’aquest dret als seus països, han mantingut una trobada aquest dimecres a la seu d’Amnistia Internacional de Barcelona, en la qual han coincidit en la necessitat de garantir l’accés a un avortament segur i legal a nivell global i, concretament, arreu d’Europa.
La Justyna ha estat condemnada per la justícia polonesa a vuit mesos de treballs comunitaris per facilitar pastilles abortives a una dona víctima de violència masclista. La sentència no és ferma i ja ha presentat un recurs en contra, però no sap quan es resoldrà. La Vanessa, d’altra banda, serà jutjada el pròxim 4 de desembre per un suposat delicte contra el prestigi de les institucions d’Andorra a causa d’una denúncia del govern del Principat, interposada arran de la participació de l’activista, el 2019, al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU. Concretament, la Fiscalia demana per a la Vanessa una pena de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic, i 6.000 euros d’indemnització per al govern d’Andorra.
“No és rellevant la condemna, si hem de pagar una multa o fer treballs comunitaris, sigui quina sigui no és justa, i ens castiguen per defensar un dret humà. No ens envien a la presó perquè llavors seríem víctimes“, ha assenyalat la Justyna en conversa amb EL TRIANGLE. “És una persecució política, un càstig per ser dones i sobretot per lluitar per l’avortament”, ha afegit la Vanessa. El país de l’est d’Europa té una de les regulacions més restrictives pel que fa a aquest dret, juntament amb Malta, mentre que al país dels Pirineus avortar és un delicte en tots els casos.
Qüestió de drets humans
A Polònia, l’avortament només és legal en situacions de risc per a la vida o la salut de la dona, o bé si l’embaràs és conseqüència d’una violació. Fins al 2021 també es permetia avortar en cas de “defecte fetal greu o irreversible o malaltia incurable que amenaci la vida del fetus”, però el Tribunal Constitucional va considerar que aquest supòsit és contrari a la Constitució. Pel que fa als únics dos supòsits permesos, segons Amnistia Internacional, a la pràctica és gairebé impossible que les dones aconsegueixin sotmetre’s a un avortament legal.
Andorra, en canvi, és l’únic Estat europeu, juntament amb el Vaticà, on avortar està totalment prohibit i es considera il·legal en tots els supòsits, fet que inclou els casos de violacions a menors, de perill per a la vida de l’embarassada, de perill per a la vida del fetus, etc. De fet, suposa un delicte penal i la legislació andorrana estableix condemnes tant per a les dones que avortin com per a les persones que facilitin o duguin a terme l’avortament.
El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides considera que la penalització i/o la manca d’accés a un avortament segur vulnera els drets humans de les dones i pot arribar a constituir un delicte de tortura. De fet, hi ha països que han estat condemnats per tortura per impedir que les dones i menors violades puguin avortar, com és el cas de Nicaragua.
“Totes les dones avorten”, assenyalen la Vanessa i la Justyna, que reclamen una despenalització total de l’avortament a nivell global i que deixi de criminalitzar-se. També és rellevant, indiquen les defensores dels drets humans, tenir en compte l’accessibilitat i, per tant, els diners, ja que avortar és car i encara que estigui regulat sempre hi haurà persones que no tindran aquesta opció, vulnerant així un dels seus drets humans.
“Hem de parlar de l’avortament, pensar per què el necessitem i plantejar-nos què passa quan no tenim aquest dret garantit”, consideren les activistes, que recorden que avortar de manera legal i segura és també una qüestió de salut perquè evita pràctiques clandestines que poden posar en perill la vida de les dones.
El “silenci” sobre Andorra
Durant la conversa amb EL TRIANGLE, la Justyna s’ha mostrat sorpresa per la poca veu que els mitjans i les institucions europees han donat a la Vanessa en comparació a la veu que ha tingut la seva causa a Polònia, i ha lamentat el “silenci” davant la vulneració de drets humans a Andorra. “Potser és perquè (el Principat) no forma part de la Unió Europea, però no és just”, ha considerat l’activista polonesa, que ha recordat que “tot i que Andorra sigui un país petit, hi ha gent a qui cal garantir els seus drets humans”.
Per a la Vanessa, darrere d’aquest silenci selectiu també hi poden haver “interessos econòmics i polítics”, així com una certa “por” per part de la societat andorrana davant el poder del govern i l’Església. De fet, un exministre andorrà –Jordi Cinca– ha estat investigat pel seu suposat vincle amb els diamants de sang, i el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha sigut assenyalat com a encobridor de casos de pederàstia.
