Amnistia Internacional inclou Andorra en la seva llista negra

L'informe posa el focus en la prohibició total de l'avortament i en els càrrecs presentats contra la presidenta de Stop Violències

Manifestació de Stop Violències reclamant el respecte pels drets de les dones a Andorra

Amnistia Internacional, l’organització que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món, ha inclòs per primer cop Andorra en l’informe anual dels països que conculquen els principis establerts per les Nacions Unides. Fins ara, el principat mai no havia aparegut en la llista negra d’Amnistia, però la penalització de l’avortament, la denúncia contra Vanessa M. Cortés, presidenta de Stop Violències, i la manca de llibertat d’expressió en allò que afecta les institucions han fet que el Principat se sumi a la vuitantena de països que incompleixen diversos drets humans.

L’informe, publicat aquest dimarts, destaca la penalització de l’avortament i afirma que el 2021 “l’accés a un avortament segur i legal continuava sent un greu problema de drets humans a Andorra”, entre altres països. En aquest sentit, l’organització lamenta que el Principat rebutgés “totes les recomanacions de l’Examen Periòdic Universal (EPU)” per despenalitzar-lo, i considera que “la discriminatòria i lesiva prohibició total” és contrària al respecte pels drets sexuals i reproductius ja que, per poder avortar, les dones es veuen “obligades” a viatjar a França i a Catalunya “per obtenir l’assistència mèdica que necessiten”.

Amnistia també posa el focus en els càrrecs que la fiscalia va presentar contra la psicòloga social i presidenta de Stop Violències Vanessa M. Cortés, i assenyala que el Govern d’Andorra “va emprendre accions judicials per difamació contra una activista que va parlar sobre els drets de les dones davant d’un fòrum de persones expertes de l’ONU”. L’organització ja va demanar el febrer del 2021 la retirada de tots els càrrecs contra l’activista, però el Principat manté les acusacions contra M. Cortés “per delictes contra el prestigi de les institucions” i, tot i que la presidenta de Stop Violències va declarar fa dos anys, tots els càrrecs continuen pendents.

En relació amb això, l’informe d’Amnistia considera també que a Andorra no està del tot garantida la llibertat d’expressió, ja que continua sent delicte “la difamació d’institucions i càrrecs públics“. En aquest sentit, destaca que les autoritats del Principat “van rebutjar una recomanació de l’EPU per despenalitzar la difamació en consonància amb les normes internacionals de drets humans”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides