L’informe anual d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món assenyala, un any més, Andorra. El país dels Pirineus suspèn novament a causa de la penalització de l’avortament, inclús en casos de violacions a menors, i també per vulnerar la llibertat d’expressió i discriminar amb motiu de la religió.
Amb relació als drets sexuals i reproductius, l’informe d’Amnistia Internacional destaca que “continua en vigor la prohibició total de l’avortament” i explica que les dones que necessiten dur a terme aquesta pràctica “han de viatjar a altres països per rebre assistència mèdica essencial”, fet que “vulnera els seus drets i els causa patiment addicional”. “Al setembre, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va demanar a les autoritats que despenalitzessin l’avortament i garantissin l’accés de les adolescents a un avortament sense riscos i a serveis d’atenció posterior a l’avortament a Andorra”, recorda l’organització, petició que el país no ha complert.
Pel que fa a la llibertat d’expressió, el document destaca que, “en contravenció del dret internacional dels drets humans, seguia en vigor la legislació sobre difamació que penalitzava la crítica legítima a les autoritats“. En aquest sentit, l’organització assenyala el judici a l’activista i presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, per un delicte contra el prestigi de les institucions arran de la seva intervenció, el 2019, al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès).
Amb motiu d’aquest procés judicial, recorda Amnistia, l’informe anual del secretari general de l’ONU, publicat el darrer mes d’octubre, “incloïa a Andorra en una llista de 40 països del món en els quals es prenien represàlies contra particulars i organitzacions per cooperar amb l’ONU”.
El document de l’organització sobre la situació dels drets humans a Andorra també fa referència a la “discriminació” que hi ha al país a causa de la legislació -encara en vigor- que prohibeix l’ostentació de símbols religiosos en institucions educatives. Aquesta norma, afirma Amnistia Internacional, “discrimina especialment les dones i nenes musulmanes que desitgen portar hijab”.
