Algú dels serveis informatius de TV3 va considerar que era una bona idea il·lustrar els sectors crítics amb Pedro Sánchez després que anunciés que aparcava durant cinc dies la seva agenda política per meditar si dimitia com a president del govern amb la reproducció de part d’un dels darrers vídeos d’aquest parell de “fatxes”. Es tracta d’una cançó d’un minut de durada on la tornada diu “Escucha Pedro… ¡sé fuerte y dimite! ¡Dimite y pírate!”. Després de dir que “no te inventes dramas que nos la suda. Sabes que a media España nos gusta la fruta (…) La gente no te quiere de presidente” acaben demanant “que te pires”.

Aquesta parella que li diu a Sánchez que “por siete votos tiene el culo roto” i difon al seu canal de X els missatges dels mitjans i portaveus més ultradretans ha dedicat cançons insultants també a líders feministes i a  independentistes catalans. “En un país serio, Junqueras no estaría chuleando sobre la posibilidad de volver a la cárcel porque, directamente, estaría en ella cumpliendo condena. Pero así es la España de Sánchez…”, van escriure en un post. En un altre van cantar el tema central de la pel·lícula Toy Story “Hay un amigo en mi” canviant la lletra per “Hay una celda aquí” dedicada a Carles Puigdemont.

La entrada Quin grup musical “fatxa” espanyol promociona TV3? se publicó primero en El Triangle.

Els mateixos mitjans que han recollit aquestes informacions han destacat que la compareixença d’Illa pot afectar els resultats del seu partit, el PSC, en les eleccions al Parlament. En canvi, han ignorat una informació que només El Confidencial i EL TRIANGLE han publicat darrerament sobre la implicació del candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, en una tèrbola compra de mascaretes que va costar 35 milions d’euros a les arques públiques catalanes. En aquesta operació també hi va estar implicat l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Quan es va produir aquesta compra polèmica Aragonès era vicepresident del govern i conseller d’Economia i Finances.

Als inicis de la pandèmia, el març del 2020, l’Institut Català de la Salut (ICS), que depenia del Departament de Salut, dirigit per Alba Vergès aleshores i a partir del maig del 2021 per Josep Maria Argimon, va comprar mascaretes i material sanitari a l’empresa Basic Devices, propietat de l’empresari Roger Parellada, per valor de 35 milions d’euros i va fer el pagament per avançat. El Departament d’Economia i Finances que dirigia Aragonès va bloquejar el pagament i va presentar una denúncia per estafa davant els mossos d’esquadra. La va retirar tres dies més tard, però. Parellada va explicar en una comunicació als seus socis, segons va publicar El Confidencial, que havia telefonat Carola Miró, dona de Quim Torra, perquè l’ajudés a desbloquejar el pagament, cosa que es va produir dos dies després de la telefonada. Mentre els diners van estar bloquejats al Banc de Sabadell, l’empresari i comissionista va qualificar els seus interlocutors al Departament d’Economia d’“impresentables” i, fins i tot, va anunciar mesures penals pel bloqueig del compte.

El bloqueig del pagament es va produir perquè l’aparell administratiu d’Economia i Finances va alertar que Basic Devices mai no havia tingut uns ingressos tan alts ni tenia un historial conegut en operacions d’aquest tipus. L’any 2022, l’Oficina Antifrau va investigar aquest compra de mascaretes i material sanitari i va considerar “temerari” que es paguessin tants diners a una empresa que en aquell moment tenia una activitat residual, estava domiciliada en un local buit on no hi treballava ningú. Antifrau va concloure que la Generalitat havia assumit “un risc no controlat” i va remetre l’expedient a l’Agència Tributària pel “risc tributari” de l’operació.

En aquell moment, l’oasi mediàtic català es va tornar a posar de manifest pel que fa a la manca de crítica a la gestió del poder independentista i cap mitjà de comunicació va fer-se ressò d’aquest escàndol. Ara, quatre anys després, el silenci dels mitjans catalans és més simptomàtic del deteriorament de la professió. No encaixa amb el dret a la informació dels catalans que quan es posa en el punt de mira un ministre català per la seva participació en la compra de mascaretes durant la pandèmia s’ignori que el president i el vicepresident de la Generalitat en aquell moment van estar implicats en una operació tèrbola com la que va beneficiar Roger Parellada.

Quan EL TRIANGLE ha explicat la implicació de Pere Aragonès en aquella operació, el secretari de “Compliment Normatiu” d’ERC, Lluís Mombiela, va publicar, el passat 22 de març, aquest missatge a X: “És EL TRIANGLE! La mandanga socialista del Covid amb Illa al capdavant i resulta que el tacat serà Aragonès?”. Doncs sí, senyor Mombiela, Aragonès té aquesta taca i la comparteix amb Torra. Encara que a TV3 i a la resta de mitjans que haurien d’informar els catalans no la sàpiguen o no la vulguin veure.

La entrada L’oasi mediàtic català oculta la compra tèrbola de mascaretes que afecta Quim Torra i Pere Aragonès se publicó primero en El Triangle.

L’escrit de l’organització destaca, amb relació a la llibertat d’associació i de reunió, que “no es van obrir investigacions arran de la informació publicada en mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora”. “El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials”, afegeix l’informe.

Amnistia també lamenta que durant el 2023, “les autoritats van seguir utilitzant indegudament la Llei de Seguretat Pública per limitar en excés la llibertat d’expressió de manifestants i periodistes”, i assenyala la imposició de multes “per faltes administratives d’imprecisa definició com «falta de respecte»” o “«desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents»”. Expressa, d’altra banda, la seva preocupació per l’ús excessiu de la força per part dels cossos policials, i recorda que encara no s’ha acusat ningú per la mort d’un home a Barcelona el novembre del 2021 a qui els Mossos van disparar diverses descàrregues elèctriques quan ja estava immobilitzat.

El cas Pegasus

L’organització considera l’espionatge amb Pegasus una vulneració del dret a la privacitat, i destaca que “no hi ha hagut avenços en la investigació d’almenys tretze demandes per l’ús de software espia presentades davant de diversos tribunals espanyols”. Lamenta, a més, que el juliol passat, l’Audiència Nacional “va tancar provisionalment la investigació” contra el president del govern central, la ministra de Defensa i el ministre de l’Interior.

Les morts a la tanca de Melilla

L’informe d’Amnistia recorda que el darrer juliol, el Comitè de l’ONU contra la Tortura va instar les autoritats espanyoles a fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre “la força il·legítima emprada per la policia el juny del 2022 en reprimir a una multitud que intentava buscar protecció a Melilla”, operació en la qual van morir almenys 37 persones alhora que centenars van ser expulsades il·legalment. No obstant això, “la Fiscalia General va tancar la investigació sobre els fets el desembre del 2022 argumentant que els agents de policia havien actuat conforme a la legislació nacional”.

L’organització lamenta que ningú va poder creuar la frontera de Melilla per sol·licitar asil el 2023, i assenyala la “manca d’accés a un procediment àgil i efectiu d’asil” a tot Espanya, com ja va indicar el 2022 la comissària de drets humans del Consell d’Europa. A més, subratlla que els menors no acompanyats que van arribar a les Illes Canàries l’any passat “eren detinguts juntament amb les persones adultes i no rebien la suficient protecció”.

La entrada Amnistia Internacional recrimina a Espanya la manca d’investigació de les vulneracions de drets humans se publicó primero en El Triangle.

No obstant això, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra ha mostrat el seu desacord amb les declaracions d’Illa i l’ha acusat de mentir, tot aprofitant per recordar que a ell se’l va espiar utilitzant Pegasus el mateix 2020. “El Sr. Illa ha parlat de què va haver-hi una gran coordinació entre les administracions durant la COVID. No només és fals, sinó que vull recordar que durant aquells mesos jo vaig ser espiat pel seu govern amb Pegasus”, ha publicat Torra a X. Les paraules de l’expresident català les han compartit diversos membres de Junts, com ara el diputat del Parlament Francesc de Dalmases, i el regidor i portaveu de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.

“Ho recordem perfectament, president. Com recordem, també, la gestió valenta de la vostra presidència en comparació amb la gestió nefasta, recentralitzadora i militaritzada que feia el gobierno d’Espanya amb el suport entusiasta d’ERC i (Gabriel) Rufián a Madrid. Memòria”, ha escrit De Dalmases, que s’ha fet ressò de la publicació de Torra. Per la seva banda, el portaveu de Junts al consistori barceloní ha apuntat que “no ens podem imaginar que un president de la Generalitat tingui aquestes credencials”.

El cantautor i activista independentista Lluís Llach també ha mostrat el seu acord amb les paraules de l’expresident català, i ha titllat Illa de “mentider” i “mediocre”. D’altra banda, l’exlíder de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachín i el membre de Junts Rai López han compartit als seus respectius perfils la publicació de Torra.

La entrada Va mentir Salvador Illa en la comissió del Congrés pel cas Koldo? se publicó primero en El Triangle.

Si Catalunya no entrés en cap organització militar internacional, la seva flota naval hauria de comptar, segons “Nou estol”, amb tres submarins, tres fragates, nou corbetes, tres patrulleres d’altura, 12 patrulleres litorals, quatre caçamines, tres vaixells auxiliars, dotze drons aeris, dotze drons de superfície i dotze drons submarins. L’estudi especifica que els submarins serien de propulsió anaeròbica ja que, segons Molas, tenen molta autonomia en immersió i poden estar fins a setmanes navegant a baixes velocitats, la qual cosa “redunda en el conjunt de la capacitat de dissuasió naval”. “Encara que els acabin enfonsant, el temps i els recursos que haurà de destinar l’adversari a trobar-los obstaculitzarà el conjunt de les seves operacions”, escriu el president de la SEM.

En el cas que una Catalunya independent s’integrés en una plataforma militar internacional no caldria comprar submarins i es reduiria el nombre de drons perquè ja els aportarien altres estats membres de l’organització. A canvi, es podrien comprar més fragates i patrulleres d’altura. En total, la Marina catalana tindria uns 3.000 efectius.

Els drons submarins serien necessaris per tres motius: “En primer lloc, hi ha la vigilància dels ports i llurs aproximacions -un camp on es coordinarien amb els de superfície, així com amb els caçamines. Seguidament, tenim la protecció de la infraestructura submarina: cablejat de comunicacions, transport energètic i ancoratges de parcs eòlics. En darrer lloc, tenim les tasques de reconeixement encobert. No cal dir que la informació sensible -imprescindible per anticipar amenaces- no s’acostuma a obtenir demanant-la per canals oficials. Se’ns presenten com una eina cada cop més útil i alhora discreta”.

Pel que fa als quatre caçamines que necessitaria un exèrcit de marina català, Molas afirma que “malgrat ser una especialitat de la guerra naval desposseïda d’èpica -o glamour, si es vol- disposar d’aquest tipus d’embarcacions és imprescindible” perquè les mines, que defineix com “torpedes amb paciència” han demostrat “ser un maldecap seriós en la majoria de conflictes del segle XX ençà on hi ha hagut operacions navals”.

“Nou estol” contempla la possibilitat que el Regne Unit es converteixi en soci estratègic de Catalunya, la qual cosa permetria als britànics descongestionar la seva base a Gibraltar i traslladar part dels seus vaixells de guerra a Catalunya. Molas considera que en cas de neutralitat “nosaltres mateixos ens hem de proveir de tota la capacitat de dissuasió” i que “hem d’impedir que cap estat i/o coalició ens pugui aplicar una coerció armada”. “Fins i tot en l’escenari que les relacions amb el que en quedi del Regne d’Espanya després de la independència siguin constructives, és imperatiu retenir una capacitat de dissuasió pròpia suficient per refredar qualsevol pulsió agressiva”, adverteix.

La entrada El ‘think tank’ bel·licista proper a Puigdemont aposta per un exèrcit naval català amb 3 submarins, 36 drons i 3.000 efectius se publicó primero en El Triangle.

En el decurs de l’entrevista, li pregunten al presentador del Telenotícies vespre si votarà a les eleccions al Parlament i contesta afirmativament. Li demanen si té clar el seu vot i també contesta afirmativament. La següent pregunta és: “Ets independentista?”. La seva resposta és “No és rellevant”.

El gener de l’any passat, en una entrevista al podcast Última copa, que elabora Adrià Giner, va explicar que “en l’època que vam viure el 2017 per primera vegada semblava que hi havia com un objectiu comú i que tothom remava cap allà. Que hagi acabat tant malament la veritat és que és una mica decepcionant. A veure… és com el pèndol. Hi ha moments que puja i moments que baixa. Algun dia potser tornarem a pujar”. Tal i com està el pèndol ara, Coral considera que el seu suport a l’independentisme no és rellevant. El que sí que considera rellevant és seva empatia amb Puigdemont i la resta de catalans que han fugit de Catalunya per “exilar-se” davant l’amenaça d’anar a la presó.

La entrada Quin presentador de Telenotícies considera que “l’exili és molt dur”, referint-se als independentistes que han fugit de Catalunya? se publicó primero en El Triangle.

Aquestes dades apareixen en el llibre “Nou estol. Restablint el poder naval català” que va presentar Pol Molas, president del SEM, el passat dijous 18 d’abril a la Casa Elizalde, a Barcelona. “Tenint present que aquest llibre contempla que tot està per fer respecte a les futures Forces de Defensa de Catalunya, cal fer una hipòtesi de pressupostos que vagi per fases. Aquestes, doncs, es correspondran a un model perioditzat en tres acords de defensa quinquennals des de l’any en que es restaurés la independència”, escriu Molas que assenyala que “no es contempla cap repartiment de material entre la República Catalana i el Regne d’Espanya”.

Molas justifica la seva reclamació que el govern de la Generalitat dediqui un 1,3% del PIB al nou exèrcit català dient que “per tal d’emetre un missatge de seriositat cap als actors estatals que ens han de reconèixer , no es podrà destinar una quantitat inferior al percentatge que hi destina l’Estat espanyol”. La referència que pren el president del SEM del percentatge que Espanya dedica a Defensa és l’1,29% corresponent a l’any 2021.

L’estudi que va presentar Molas recull dos nous Acords de Defensa adoptats pel govern de la Generalitat a partir del sisè any de la independència fins el quinzè. Aquests nous acords elevarien el percentatge del PIB català dedicat a aquest àmbit fins un 2%, la qual cosa representaria una despesa de 54.142 milions d’euros, dels quals un 40% (21.656,80 milions d’euros) es dedicarien als sous dels militars, un 30% a material i recerca i desenvolupament (16.242,60 euros), un 26% a operacions, manteniment, municions i explosius, i un 4% a infraestructures (2.165,68 euros).

El SEM va néixer el 2014 com a continuació de la Sectorial de Defensa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Aquesta sectorial va ser dissolta després de l’escàndol que va causar la publicació del seu document “Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya I: La Força Naval”. Molas és fundador i president del SEM i va ser analista del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya entre els anys 2008 i 2013. EL SEM organitza actes conjuntament amb el Catalonia Global Institute. El 30 de setembre de l’any passat van organitzar les “Primeres Jornades de Política Internacional i Defensa de Catalunya”. El Catalonia Global Institute es va crear el 2021 i va instal·lar la seva seu a Suïssa “amb l’aspiració de treballar amb agents públics i privats per a la internacionalització de Catalunya en clau, visions i aspiracions d’Estat”.

Pol Molas es va adherir al Manifest de presentació d’aquesta entitat al costat de personatges tant propers al candidat de JuntsxCat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions Carles Puigdemont com el cap de la seva Oficina, Josep Lluís Alay, el seu assessor al Parlament europeu Aleix Sarri, o els periodistes Vicent Partal, Albano Dante Fachín, Antonio Baños i Salvador Cardús.

La entrada La Societat d’Estudis Militars, propera a Puigdemont, vol que la Generalitat dediqui un 1,3% anual del PIB a Defensa se publicó primero en El Triangle.

García està citat a les 11 hores, després que la cambra alta aconseguís localitzar-lo el passat dijous. Està obligat a presentar-se, però no a respondre les preguntes dels diversos grups parlamentaris, ja que està investigat per l’Audiència Nacional.

Així doncs, es preveu que l’exassessor s’aculli al seu dret no declarar per no comprometre el procés judicial que l’afecta. La compareixença de García se solaparà amb la de la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, citada al Congrés. D’altra banda, Illa compareixerà a la comissió de la cambra baixa.

La entrada Comencen les comissions d’investigació del cas Koldo al Congrés i al Senat se publicó primero en El Triangle.

Més de 1,8 milions de bascos estan convocats per triar els 75 membres del Parlament autonòmic, amb una expectativa de competència estreta entre el PNV i EH Bildu, el que podria implicar al PSOE en la formació de govern. Els candidats dels partits han cridat a la participació, destacant la importància del dia i l’oportunitat de canvi que representa.

Per províncies, Biscaia lidera la participació amb un 51,9%, seguida de Gipúscoa amb un 50,7% i Àlaba amb un 48,7%. A les tres capitals, Bilbao, San Sebastián i Vitòria, s’ha registrat una participació del 50,3%, 51,5% i 47,8% respectivament fins a les 18:00 hores. Es destaca que aquesta vegada les dades no es poden comparar amb eleccions anteriors a causa de canvis en la metodologia de recopilació, amb la introducció d’una nova aplicació anomenada HautesData que proporciona dades reals per municipis.

A més, els horaris de recopilació també han estat modificats, amb el primer avanç de dades a les 13:00 hores i el segon a les 18:00 hores. És important assenyalar que les eleccions anteriors es van dur a terme en un context de pandèmia i a l’estiu, la qual cosa va influir en l’afluència de votants i l’ús del vot per correu.

La entrada La participació a les eleccions basques se situa en un 51% a les 18:00 hores se publicó primero en El Triangle.

Resulta gairebé obligat en un Sant Jordi preguntar-se per la salut del llibre. Com està, doncs?

Vista des de dalt, diguem, abastant tot el món editorial, no està malament de salut. El que passa és que hi ha hagut canvis gegants en els últims quinze anys. Bàsicament, les barreres que existien per a publicar llibres s’han anat eliminant. Fa 30 o 40 anys ningú podia escriure un llibre de la manera com es fa avui dia, ni presentar-lo a una editorial. S’havia de fer a màquina, amb paper, fer-ne còpies, enviar originals… Per tant, el que es presentava com a novetats a les editorials eren molt menys que ara, que qualsevol pot accedir a l’ordinador, escriure un llibre, imprimir-lo i, sobretot, enviar-lo per mail. Les tecnologies han diluït les barreres que existien per publicar. Se suposa que tot això és bo, perquè s’han democratitzat les possibilitats de poder-ho fer.

Les tecnologies d’impressió també han viscut una autèntica revolució…

Sí, una altra cosa que ha canviat molt és la impressió digital, no el llibre digital. Fa que ara existeixin editorials de mida molt petita, que poden editar de manera assequible edicions de 300, 500, 700… exemplars. Abans, quan un editor anava a impremta havia de fer una tirada mínima de 3.000 exemplars, perquè el cost de les planxes era tan alt que, per rendibilitzar el llibre, fer que fos assequible, calia fer una quantitat molt més gran d’exemplars. Així les coses, hi ha molta més gent escrivint, més editorials, que han donat a molts autors la possibilitat de publicar, que també han buscat molts llibres a l’estranger, que no havien estat editats a Espanya, les petites joies… Això sembla que està bé. És com els diaris. Abans es feien 10 diaris i ara n’hi ha 500. Més informació, més variada… Però s’ha arribat a un punt en què tot això va en detriment del sector.

On es troba, doncs, l’altra cara de la moneda?

Tot això està contribuint a desprofessionalitzar-lo. Igual que en el periodisme, on hi ha errors garrafals constantment. Les portades ja no les fan professionals del disseny, els correctors no són professionals de la correcció, els traductors (que ja no ho eren abans) ara són menys professionals, els editors… Aquesta ampliació d’editorials per tots costats ha fet, en molts casos, que el mercat estigui inundat de continguts i sigui molt difícil tenir èxit. A més, a tot això cal afegir-hi que els dos grans grups s’han tornat gegants. Han anat adquirint la competència: la seva quota de mercat és més gran que abans, malgrat l’aparició de tants editors petits. L’equació no funciona…

Què es pot dir dels lectors, l’altra gran pota del tema? Es llegeix més, menys, d’una altra manera…?

Es llegeix més. Hi ha una clara tendència que els 50 best sellers tinguin una quota molt més alta del mercat. Hi ha més lectors, però no sé si els lectors han crescut al ritme dels continguts, per entendre’ns. El llibre de butxaca és el que s’ha vist afectat primordialment per l’aparició de la tauleta, de l’e-book, i l’e-Libro. El llibre de butxaca era més barat, i la tauleta el que ha aconseguit és abaratir els continguts. Però, què es llegeix a la tauleta? Es llegeixen, sobretot, coses d’entreteniment, potser d’autoajuda i molt comercials. Soc un defensor absolut de l’e-Libro i del llibre electrònic, perquè crec que és una oportunitat per a molts editors d’arribar a un públic al qual no s’arriba, perquè la distribució és, diguem, el gran taló d’Aquil·les del sector editorial. Per estar a 500 punts de venda has de fer 2.500 llibres. No hi ha cap sector on es digui que per vendre’n 2.000 cal fer-ne 3.000. És l’única indústria on es produeix per sobre de la previsió de vendes. I no hi ha objecte que viatgi més que el llibre. El llibre electrònic ho ha canviat molt això. Ara, si algú a Llatinoamèrica vol comprar un llibre d’Alrevés, només pot fer-ho a través de l’e-book, d’Amazon (que tampoc saps com arribarà) o d’una botiga molt especialitzada de Barcelona…

I què és el que es llegeix?

Et puc dir que es llegeix el que els editors potencien, ja que influeixen molt en el que es llegeix. Cada editorial busca un públic al qual li poden interessar els seus continguts. En el nostre cas, va de narrativa social. Novel·les que existeixen en la nostra societat, o recents. Però sí que he vist un auge de la novel·la negra. Una cosa que no ha deixat d’existir. Sembla un fenomen nou, però no ho és, encara que pugui estar encobert en un altre gènere. Ara molts editors publiquen el que podríem anomenar novel·la negra històrica, derivada d’un renovat interès per la història. Una mica a l’estil Umberto Eco. I a Espanya crec que s’ha incrementat la no-ficció. També, entre els joves, la ciència-ficció, la fantasy. Tot això en el moment en què els grans grups estan traient vint títols a la setmana de thrillers, que són pràcticament iguals els uns als altres…

Estan sorgint nous gèneres, models narratius híbrids, que s’assemblen a reportatges llargs, cròniques novel·lades…?

Les editorials amb capacitat per fer-ho, van buscant coses que es poden escriure sobre determinats temes i encarreguen els llibres, directament. Fins i tot en la ficció ja es fan llibres per encàrrec. Fins i tot es proporcionen per endavant als autors les coordenades, els personatges, els escenaris…, els elements per construir una trama. Cosa que se sol derivar d’estudis de tendència, gustos dels lectors, etc. Nosaltres no entrem en això, i potser no podríem si volguéssim. L’assaig molt lligat a l’actualitat és possible gràcies a moltes coses, entre aquestes encarregar treballs a gent especialitzada.

Els canvis en el llibre estan associats d’alguna manera al que s’està produint en l’audiovisual?

Jo rebo textos en què es veu que l’autor està pensant en un guió. Massa autors estan pensant en la pel·lícula. O escrius llibres perquè t’agraden els llibres, o escrius guions perquè vols fer una pel·lícula. Això dels llibres que van a pel·lícula o sèrie és com els jugadors de futbol, on arriba a primera divisió un de cada 150.000 aspirants. Crec que és un error per part dels editors, encara que reconec que és fàcil caure en una valoració, diguem-ne, visual del llibre. El millor del llibre és que tingui una essència diferent del que és una sèrie. Segurament, la gent que veu moltes sèries no llegeix gaires llibres, i viceversa. El lector busca més una profunditat, una lectura d’un altre calibre.

Quin paper té el bilingüisme en la indústria del llibre a Catalunya? Continuen tenint-hi molt a veure les llengües, amb el llibre?

Cal dir que es fa una política de promoció i ajuda a les publicacions en català molt important. Una cosa que té més resultats en la producció de llibres que en l’augment de la quota de mercat, que també sembla haver-se incrementat una mica. No es pot menysprear que Barcelona va ser la capital del món dels llibres en castellà, durant molts anys, perquè gairebé totes les editorials eren aquí. Barcelona ha estat convidada a la FIL, com a ciutat. També ho va ser en el seu moment a Frankfurt. S’ha de ser inclusiu.

La intel·ligència artificial (IA), tan de moda, ha arribat també al món del llibre?

Davant la proliferació de continguts molt semblants, hi ha qui opina que la IA potser pot ajudar a dissipar tots aquests autors que estan publicant el mateix… En tot cas, hem d’assumir que la IA existeix i actuar en conseqüència. Durant molts anys, la resistència a l’e-book va ser tremenda.

També el sector editorial, com molts altres, s’està feminitzant?

Cada vegada hi ha més autores, encara que a nosaltres ens va costar trobar autores que encaixessin en el nostre projecte. Cal reconèixer que hi ha més lectores que lectors, sobretot en la ficció. I també més dones publiquen no-ficció. Amb nosaltres, per exemple, Mayka Navarro, Beatriz Osa, Beatriz de Vicente, Vanessa Lozano, Cruz Morcillo, Susana Peix… En altres funcions del sector, també és significativa la presència més gran de dones. La direcció de diverses grans editorials està a càrrec de dones, encara que en molts casos el director general és un home… Les agents literàries també continuen sent primordialment dones.

La entrada «És important que hi hagi menys gent escrivint i més llegint» se publicó primero en El Triangle.

De Motin l’últim que se sap és que els mitjans de comunicació russos van informar de la seva mort en un apartament de Moscou per causes desconegudes després de deixar impagada una factura de prop de 20.000 euros a la Clínica Diagonal de Barcelona per un tractament oncològic. No se sap exactament la data de la seva mort, que se situa a finals del 2018.

El portal rus Istories, que forma part del grup OCCRP, va aconseguir contactar amb Sadovnikov en el decurs de la seva investigació però va dir que no recordava gran cosa de la seva estada a Barcelona l’octubre del 2017. Va negar que tingués cap relació amb el govern rus i que negociés el suport del Kremlin a la independència a canvi de concessions per part del govern català com el reconeixement de Crimea com a part de Rússia o la conversió de Catalunya en un paradís de les criptomonedes. Els periodistes russos li van ensenyar una fotografia de Puigdemont però va dir que havia patit la Covid i que no recordava res del que havia passat abans del 2020. I després ha desaparegut del mapa.

La entrada Què se n’ha fet dels dos emissaris russos que es van reunir amb Puigdemont l’octubre del 2017? se publicó primero en El Triangle.

Gairebé una dècada després de l’expropiació, el patrimoni de diversos empresaris mexicans, que s’estima en més 800 milions d’euros, es manté retingut.

L’equip legal del grup dels empresaris afectats, han arribat a la conclusió que el frau comès pel govern andorrà, en contra d’aquestes víctimes, no té cap justificació i es basa en un racisme total pel fet de ser mexicans, assumint que tot empresari amb un cert èxit d’aquest país es troba involucrat en un tema il·lícit.

“Andorra està cometent racisme i discriminació, ens involucra en narcotràfic i blanqueig d’actius, només per ser mexicans, no respecten els nostres drets i sense cap prova manté el nostre patrimoni il·legalment aprehès, això es diu robatori i frau”, segons va declarar un dels empresaris afectats, qui va sol·licitar ometre el seu nom per la seva seguretat.

Una prova de l’odi, racisme i difamació és el correu enviat a Scotiabank Bank Panamà, per la batllessa Maria Angels Moreno, acusant sense proves a un dels empresaris de blanqueig de diners amb el propòsit d’afectar el seu patrimoni, fins i tot amb coneixement que l’empresari no es troba imputat i tots els elements afirmats en el correu no havien estat judicialitzats.

Aquest afectat ha mantingut la seva defensa comprovant que no existeix cap indici de la comissió de delicte de blanqueig de capitals, i fins i tot conforme a la recerca realitzada per la Fiscalia General de la República Mexicana, es va concloure que ell està exempt d’haver comès el delicte assenyalat, ja que es va acreditar que l’origen dels recursos, és legal i demostrable.

No obstant això, les proves d’innocència que s’han anat presentant des de gairebé ja fa una dècada, van ser ignorades per les autoritats andorranes, situació que es repeteix amb altres empresaris afectats.

També, la representació legal del grup d’empresaris mexicans, considera una difamació i violació als drets humans, l’estigma i discriminació comesa per la batlle Maria Angels Moreno i l’actual Stephanie Garcia Garcia, així com l’exfiscal Alfons Alberca, en suggerir que la nacionalitat mexicana és suficient per vincular-la amb narcotràfic o blanqueig de diners.

L’especialista i advocat en dret processal andorrà Antoni Riestra va comentar que tot el procediment iniciat el març del 2015 ha estat un despropòsit, perquè des del seu inici es va considerar a tots els clients del banc eren sospitosos, invertint la càrrega de la prova i vulnerant el dret fonamental a la presumpció d’innocència.

Especialment, aquest lletrat creu que s’ha criminalitzat a estrangers que en el seu moment van confiar en la jurisdicció i sistema financer andorrà, concretament als grans comptes. A partir d’aquí a uns pocs s’han aixecat les aprehensions i altres es van criminalitzar, en molts casos, d’una forma pràcticament arbitrària.

Davant aquests fets i la impunitat amb la qual s’ha atès el cas per les autoritats del Principat la fiscalia mexicana començarà una recerca s’obre l’actuació de les jutgesses esmentades i el fiscal d’Andorra, en considerar que mantenen l’afer en l’opacitat i es presumeix podrien estar involucrats en l’afer de més de 800 milions d’euros a inversors estrangers, a través dels comptes congelats en la Banca Privada d’Andorra (BPA).

La entrada Empresaris mexicans acusen el govern andorrà de “racisme i robatori” per congelar els seus comptes de la BPA se publicó primero en El Triangle.

Els primers quatre mesos del 2023, al Més 324 hi van participar 35 tertulians, dels quals 20 són independentistes, 4 són contraris a la independència de Catalunya i 11 no s’han definit sobre aquesta qüestió. Entre els mesos de maig i juliol del 2023, hi van participar 39 tertulians, dels quals 23 són independentistes, 4 no ho són i 12 no s’han definit.

Pel que fa a les intervencions totals, entre maig i juliol de l‘any passat n’hi va haver 195. 125 d’aquestes intervencions les van fer tertulians independentistes mentre que només 25 van correspondre a col·laboradors declaradament no independentistes.

Tots els mitjans de comunicació independentistes estan representats en les tertúlies del programa que s’emet de dilluns a divendres al canal 324 amb reemissió posterior a TV3. Els tertulians independentistes més habituals són Núria Orriols, del diari ARA, amb 10 intervencions, i Eduard Voltas, ex-secretari de Cultura de la Generalitat en representació d’ERC i conseller delegat de la revista Time Out. Entre el nombrós grup de tertulians independentistes que Graset va convidar al plató del Més 324 aquells mesos hi havia des del director i editor d’El Nacional, José Antich, fins a l’actual diputat d’ERC al Congrés Francesc Marc Àlvaro, el senador d’aquest partit Joan Josep Queralt, l’ex-diputada de CiU al Parlament de Catalunya Marta Alòs o Betona Comín, germana de l’ex-conseller Toni Comín i dirigent del Consell de la República que presideix Carles Puigdemont. Precisament, Graset va córrer a desplaçar-se a Perpinyà el passat dilluns per entrevistar Puigdemont, candidat de Junts per Catalunya a presidir la Generalitat després de les eleccions del proper 12 de maig.

El director de TV3, Sigfrid Gras, va assegurar, el passat 23 de febrer, a la comissió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que “poc a poc” les tertúlies que emet la televisió pública “estan avançant per intenta reflectir totes les tendències i sentiments de la societat catalana”. “Volem fer el que vostè diu”, li va respondre a la diputada socialista Beatriz Silva, que havia denunciat que les tertúlies de TV3 continuen allunyades del pluralisme. El cert és que Graset no ha rectificat en absolut la seva opció per fer del Més 324 una eina pública al servei de l’independentisme i no ha tingut cap problema en convocar fins i tot tertúlies on els quatre participants són independentistes, com va fer el passat 15 de març.

Els darrers dies han aparegut a la xarxa social X missatges demanant que, com a mínim, aquest programa sectari no s’emeti durant la campanya de les eleccions al Parlament. S’hi ha arribat a fer una enquesta sobre què opinaven els usuaris de la xarxa sobre la necessitat de suprimir el Més 324 durant la campanya. En aquesta enquesta, que ha tingut milers d’impactes, els que hi han participat han demanat no només que es suprimeixi el programa durant la campanya sinó que se l’elimini definitivament de la graella, decisió que també demanen pel programa Està passant, exhibició d’humor al gust de l’audiència independentista tots els vespres, a TV3.

La entrada Un nou informe del CAC torna a deixar en evidència el sectarisme polític del programa ‘Més 324’ de TV3 se publicó primero en El Triangle.

“Si nosaltres no podem presentar ningú que no estigui empadronat a Catalunya, per què ho pot fer ell que té un padró fals perquè fa més de set anys que no viu a Catalunya?”, s’ha preguntat el líder del partit taronja, que considera que Puigdemont està utilitzant dades “que no són reals” per poder-se presentar a les eleccions catalanes. Segons Carrizosa, el candidat de Junts era “una persona morta políticament”, i ara l’han “revitalitzat amb l’expectativa de tornar a ser president de la Generalitat”.

En aquest sentit, el cap de llista de Ciutadans ha reivindicat el seu partit com a l’únic que realment enfronta els partits independentistes, tot definint-se com la “mosca cojonera” de l’independentisme, i ha assenyalat que tant el PSC com el PP han traït els seus electors. Els socialistes per la llei d’amnistia, i els populars perquè “han estat tirant la canya” a Junts en els darrers mesos.

“El PP ha dit que Puigdemont era un polític respectable, que es van pensar durant 24 hores l’amnistia, i van trigar a escollir candidat perquè en volien un que fos còmode per a Puigdemont per si de cas eventualment ho podien aprofitar”. En canvi, segons ha defensat, Ciutadans representa el contrari perquè “tots els electors saben que som previsibles i no votarem mai a un partit independentista”.

La entrada Carrizosa impugnarà davant la Junta Electoral la candidatura de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

“Acabo de donar-me de baixa de l’Assemblea. Donar veu a l’extrema dreta, racista i xenòfoba, és lamentable, perillós i contrari als valors de llibertat que molts defensem”, ha publicat l’excupaire a X, unes paraules que han suscitat les crítiques de diversos independentistes, entre els quals hi ha coneguts personatges com el mosso i exmembre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República Albert Donaire, i Anthony Sànchez, exdirigent de Joves Junts.

“Tu només defenses els valors de la teva butxaca”, ha retret Donaire a Boya. Per la seva banda, Sànchez ha comentat que “vulnerar la llibertat d’expressió de qui no pensa com tu justificant-ho amb etiquetes falses i estigmatitzadores és una clara agressió als drets humans”, i ha etzibat a l’excupaire: “Aplica’t les teves lliçons, ésser de llum”.

L’acte de SBDxI, que contemplava un cicle de xerrades amb diferents partits independentistes, s’ha acabat cancel·lant després que el secretariat nacional de l’ANC, que divendres va expressar el seu malestar pel programa, hagi comunicat a l’auditori on s’havia de fer l’esdeveniment que no pagarien el cost del lloguer de l’espai.

La entrada Per què l’excupaire Mireia Boya s’ha convertit en objecte de crítiques de l’independentisme? se publicó primero en El Triangle.

“Salvador Illa és un candidat nihilista: representa l’absència d’entusiasme com a actiu electoral. Una fórmula pròpia d’un país esgotat”, va escriure Soler, el passat 3 de març, a la seva columna, que es presenta amb el títol de “Fora de test”. Aquest article començava així: “L’objectiu del PSC ja no és ser -només- el dic de contenció de l’independentisme. El que volen els socialistes catalans és convertir-se en el mateix que el PP a Galícia, és a dir, un partit ‘regionalista’ assenyat, interclassista, que representi els interessos de tots els sectors conservadors -de dreta i d’esquerra-. Un partit que garanteixi pau i bons aliments, absència de sorpreses, més actitud que ideologia. Que aturi les pulsions de canvi que, a Catalunya, representa el sobiranisme (…)”.

El 7 d’abril, en un article titulat “La llei del silenci”, el propietari de Minoria Absoluta escrivia que “el PSC ha renunciat fa temps a presentar un projecte nacional amb cara i ulls” i subscrivia la frase d’un altre columnista que havia dit que “el PSC va fer callar el país i per això ara no té res a dir”. A més, lamentava que el PSC encapçali els sondejos previs a les eleccions del proper 12 de maig: “Però, ai las, aquest ermot discursiu és el que té una millor intenció de vot (…)”.

Els articles de Soler estan farcits de justificacions de la política d’ERC i de crítiques a la resta de partits, especialment, com s’ha dit, al socialista, adversari principal a batre a les properes eleccions. Parlant del proper govern de Catalunya reclama que sigui sincer i reflexiona: “Si és un govern autonomista i constitucionalista, que proclami que el futur de Catalunya no depèn dels seus ciutadans, sinó del govern espanyol i de la seva capacitat repressora. Que el dèficit fiscal no es corregirà mai i que és bo que així sigui. Que el país és naturalment bilingüe i que si això implica la minorització del català, doncs mala sort (…)”.

En un gag d’Està passant, fa unes setmanes, es va mentir acusant Illa de comprar des del ministeri de Sanitat mascaretes a l’empresa patrocinada pel comissionista Koldo García. Soler també menteix als seus articles. El 3 de març va escriure a l’article “Votar terrorisme”: “La conducta del PSC és suficient per guanyar les eleccions municipals i les eleccions generals. Ara bé, les eleccions catalanes són una altra cosa. El PSC no les ha guanyat mai, ni tan sols en els anys d’or del felipisme. Avui dia, malgrat la desorientació independentista en unes eleccions al Parlament català continua aflorant una mena d’amor propi que afavoreix els partits d’obediència catalana”. A les últimes eleccions al Parlament català, celebrades el febrer de l’any 2021, el PSC va ser el partit amb més suport, amb 652.858 vots, uns 50.000 més que ERC, el partit de Toni Soler. El PSC també va ser el partit més votat a les eleccions al Parlament el 1999. En aquella ocasió, Jordi Pujol va ser reelegit president gràcies als vots del PP, el que Puigdemont diria una “operació Collboni“. Però si Toni Soler no recorda els resultats de les eleccions del 2021, ja és demanar-li massa que recordi els del 1999.

L’home que mou els fils ideològics d’Està passant i Polònia ha tancat el seu perfil de X a les persones que no vol que hi entrin. Moltes el criticaven pel seu clar biaix ideològic i el dels programes de la seva productora a TV3. A la xarxa X s’hi escolten cada cop més veus reclamant que aquests programes no s’emetin durant la campanya electoral. La nit del 25 d’abril comença oficialment aquesta campanya, unes hores després que TV3 emeti Està passant i Polònia. Tres dies després, Toni Soler publicarà una nova col·laboració a la seva secció “Fora de test” al diari ARA.

La entrada Toni Soler, factòtum de TV3, en campanya contra Salvador Illa se publicó primero en El Triangle.

Zdanoka va participar com a observadora internacional del referèndum per la integració de Crimea a Rússia el 2014 i en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya. Al referèndum català va ser convidada per l’aleshores conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El desembre d’aquell any va intentar visitar els independentistes que estaven tancats a la presó d’Estremera. Va participar en nombroses activitats i iniciatives favorables a la independència de Catalunya i, per exemple, va firmar juntament amb Carles Puigdemont i altres eurodiputats una iniciativa sobre llengües minoritàries presentada al Parlament europeu. El 4 d’abril del 2022 va ser expulsada del grup parlamentari Aliança Lliure Europea-Els Verds, del qual en formen part els eurodiputats d’ERC, per la seva negativa a condemnar l’agressió de Rússia a Ucraïna.

El passat 4 de març, Aleix Sarri, cap de l’equip tècnic de JuntsxCat al Parlament europeu, va acusar ERC en un post a la xarxa social X de “donar ales a Tatjana Zdanoka, l’agent russa que ha treballat durant anys com eurodiputada per Letònia des del seu grup”. “Convidar-la com observadora l’1-O va ser un greu error i va encendre totes les alarmes al més alt nivell”, va lamentar Sarri.

La trama russa del ‘procés’ té un peu a JuntsxCat, amb les reunions de Carles Puigdemont amb emissaris del Kremlin hores abans de proclamar la independència de Catalunya i les visites a Moscou del cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i un altre peu a ERC per la relació del partit de Pere Aragonès amb l’eurodiputada letona que espiava a favor dels interessos de Putin.

La entrada Quina sanció ha posat el Parlament europeu a l’eurodiputada prorussa de Letònia que va donar suport al ‘procés’? se publicó primero en El Triangle.

El passat 2 d’abril, el candidat de JuntsxCat a presidir la Generalitat va anunciar el fitxatge d’Anna Navarro com a número dos de la seva candidatura dient que “ha acceptat el repte que li he proposat perquè ens ajudi en aquesta nova etapa del país, posant la seva excepcional trajectòria al servei de Catalunya”. En el vídeo que va difondre el partit de Puigdemont amb les primeres declaracions de l’empresària, Navarro assegurava que “torno a casa per ajudar a que el proper govern es lideri amb determinació, sense complexes i mirant directament al món”. Molts mitjans de comunicació van difondre la idea que era la primera vegada que l’empresària prenia partit polític i ideològic però el cert és que feia anys que buscava un lloc per tancar definitivament la seva etapa als Estats Units, que es troba en la seva fase final.

El seu arrenglerament amb l’independentisme més fanàtic és present constantment al seu perfil de X amb posts com aquest: “El mal que Espanya ha fet i continua fent a Catalunya és incalculable, primer per la falta de transparència, perseguiments, esperances falses, diners robats, lleis que no van enlloc, discussions que no van enlloc. Una gran presa de pel i colonització en contra nostre” (13 de febrer). El novembre de l’any passat va aplaudir el crit de “visca Catalunya i visca la terra”, en record del grup terrorista Terra Lliure, que va fer el presentador del programa El búnquer de Catalunya Ràdio Jair Domínguez en rebre el premi Ondas. “És clar que sí! Sense cap complex! Visca la nostra terra que és potent, preciosa, plena de cultura i la volem lliure!”, va escriure cometent nombroses faltes d’ortografia catalana.

El fracàs de la temptativa de col·locar Anna Navarro al consell de govern de la Fira es va produir quan calia renovar dos dels seus membres que havien acabat el mandat. Mònica Roca va intentar forçar el nomenament de Navarro com un dels nous consellers i va amenaçar amb què vetaria la renovació del mandat de tres membres de la direcció. Al final, es va descartar la seva proposta i la seva amenaça va quedar en no res.

A la Fundació Auba d’Òmnium Cultural, l’empresària que ara ha “fitxat” Puigdemont hi va anar a petar al costat no només de Jordi Cuixart sinó també d’Oleguer Serra, que des de fa mesos viu a Suïssa per por que l’empresonin per la seva participació en la creació de Tsunami Democràtic.

Un altre fracàs d’Anna Navarro en el seu aterratge a Catalunya va ser en la seva candidatura, impulsada des de l’independentisme, perquè se li concedís el Premi Drac 2024 organitzat per RAC1 en la categoria “Tots som 1”. Els oients de l’emissora van preferir concedir-lo al Mago Pop.

Carles Puigdemont, en canvi, sí que l’ha acollit a la seva candidatura, exagerant el seu currículum i presentant la seva jubilació professional als Estats Units com un sacrifici personal per amor a Catalunya.

La entrada Anna Navarro, un fitxatge que és la música de sempre se publicó primero en El Triangle.

La plataforma Impulso Ciudadano ha denunciat la presència de símbols partidistes en l’espai públic. A través de xarxes socials, ha informat sobre les mesures preses per la Junta Electoral i han destacat la importància de seguir treballant en favor d’unes eleccions imparcials.

Les denúncies han motivat accions concretes, com la retirada de l’estelada en llocs emblemàtics com el Castell de Sant Mateu de Bages. La Junta Electoral ha donat un termini curt per a la retirada dels símbols partidistes a l’espai públic.

La entrada La Junta Electoral ordena retirar l’estelada del castell de Tossa se publicó primero en El Triangle.

El 22 de novembre, va penjar una foto d’ella amb Aitana Bonmatí, considerada la millor futbolista del món el 2023, i hi va escriure això: “El dia que @AitanaBonmati em va explicar que els seus pares eren profes de català i em va corregir una castellanada que ja no faig. Bona sort a Alemània!”. La castellanada que li va corregir Bonmatí, segons va reconèixer Navarro en el fil d’aquest post, és que deia “tinc que” en comptes de dir “he de”. “Ara ja no ho dic!”, va assegurar l’empresària olotina.

Una altra usuària li va recordar que en català no es diu “Alemània” sinó Alemanya i Navarro va intentar justificar els seus errors ortogràfics dient que “Escric ràpid, més o menys em crec el corrector d’Apple”.

Al seu perfil es defineix com “catalana i nord-americana. Executiva i inversora. Tech & serial founder. Creu de Sant Jordi. Orgullosa del meu país, Catalunya”.

En anglès no fa faltes.

La entrada Quina futbolista del Barça ha hagut de corregir una castellanada a Anna Navarro Schlegel? se publicó primero en El Triangle.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, assegura que l’examen serà oral i inclourà conceptes bàsics, mentre que els residents passius i autònoms, com els youtubers, tindran una moratòria de cinc anys abans de ser subjectes a l’examen. Aquesta disposició no ha agradat a tots, amb crítiques des de diferents sectors, però el Govern andorrà defensa que aquesta mesura és essencial per preservar la llengua i la cultura catalanes. Jordi Pujol, de la Unió Hotelera, veu la modificació com a positiva per al país, esperant que contribueixi a la fidelització dels treballadors.

Alguns partits, com Andorra Endavant, han expressat preocupació pel possible impacte negatiu de la llei en les relacions amb altres països i amb la Unió Europea. La presidenta del partit, Carine Montaner, critica les multes per la falta de coneixement del català i proposa alternatives per simplificar el procediment, mentre que altres com la consellera general Maria Àngels Aché subratllen que les sancions es reserven principalment per a empreses que incompleixin la normativa lingüística. La controvèrsia continua, però la implementació d’aquesta llei marca un canvi significatiu en les polítiques lingüístiques d’Andorra.

La entrada Youtubers, streamers i esportistes d’elit que viuen a Andorra hauran d’aprendre català se publicó primero en El Triangle.