«És important que hi hagi menys gent escrivint i més llegint»

Entrevista a Gregori Dolz

Gregori Dolz

Fundador i director de l’editorial Alrevés, participa també en la selecció de continguts. La seva pertinença al món editorial ve des de lluny. La seva mare, Antonia Kerrigan, va ser agent literària, coneguda per portar a Carlos Ruiz Zafón, autor de L’ombra del vent, traduïda a 36 idiomes.

Resulta gairebé obligat en un Sant Jordi preguntar-se per la salut del llibre. Com està, doncs?

Vista des de dalt, diguem, abastant tot el món editorial, no està malament de salut. El que passa és que hi ha hagut canvis gegants en els últims quinze anys. Bàsicament, les barreres que existien per a publicar llibres s’han anat eliminant. Fa 30 o 40 anys ningú podia escriure un llibre de la manera com es fa avui dia, ni presentar-lo a una editorial. S’havia de fer a màquina, amb paper, fer-ne còpies, enviar originals… Per tant, el que es presentava com a novetats a les editorials eren molt menys que ara, que qualsevol pot accedir a l’ordinador, escriure un llibre, imprimir-lo i, sobretot, enviar-lo per mail. Les tecnologies han diluït les barreres que existien per publicar. Se suposa que tot això és bo, perquè s’han democratitzat les possibilitats de poder-ho fer.

Les tecnologies d’impressió també han viscut una autèntica revolució…

Sí, una altra cosa que ha canviat molt és la impressió digital, no el llibre digital. Fa que ara existeixin editorials de mida molt petita, que poden editar de manera assequible edicions de 300, 500, 700… exemplars. Abans, quan un editor anava a impremta havia de fer una tirada mínima de 3.000 exemplars, perquè el cost de les planxes era tan alt que, per rendibilitzar el llibre, fer que fos assequible, calia fer una quantitat molt més gran d’exemplars. Així les coses, hi ha molta més gent escrivint, més editorials, que han donat a molts autors la possibilitat de publicar, que també han buscat molts llibres a l’estranger, que no havien estat editats a Espanya, les petites joies… Això sembla que està bé. És com els diaris. Abans es feien 10 diaris i ara n’hi ha 500. Més informació, més variada… Però s’ha arribat a un punt en què tot això va en detriment del sector.

On es troba, doncs, l’altra cara de la moneda?

Tot això està contribuint a desprofessionalitzar-lo. Igual que en el periodisme, on hi ha errors garrafals constantment. Les portades ja no les fan professionals del disseny, els correctors no són professionals de la correcció, els traductors (que ja no ho eren abans) ara són menys professionals, els editors… Aquesta ampliació d’editorials per tots costats ha fet, en molts casos, que el mercat estigui inundat de continguts i sigui molt difícil tenir èxit. A més, a tot això cal afegir-hi que els dos grans grups s’han tornat gegants. Han anat adquirint la competència: la seva quota de mercat és més gran que abans, malgrat l’aparició de tants editors petits. L’equació no funciona…

Què es pot dir dels lectors, l’altra gran pota del tema? Es llegeix més, menys, d’una altra manera…?

Es llegeix més. Hi ha una clara tendència que els 50 best sellers tinguin una quota molt més alta del mercat. Hi ha més lectors, però no sé si els lectors han crescut al ritme dels continguts, per entendre’ns. El llibre de butxaca és el que s’ha vist afectat primordialment per l’aparició de la tauleta, de l’e-book, i l’e-Libro. El llibre de butxaca era més barat, i la tauleta el que ha aconseguit és abaratir els continguts. Però, què es llegeix a la tauleta? Es llegeixen, sobretot, coses d’entreteniment, potser d’autoajuda i molt comercials. Soc un defensor absolut de l’e-Libro i del llibre electrònic, perquè crec que és una oportunitat per a molts editors d’arribar a un públic al qual no s’arriba, perquè la distribució és, diguem, el gran taló d’Aquil·les del sector editorial. Per estar a 500 punts de venda has de fer 2.500 llibres. No hi ha cap sector on es digui que per vendre’n 2.000 cal fer-ne 3.000. És l’única indústria on es produeix per sobre de la previsió de vendes. I no hi ha objecte que viatgi més que el llibre. El llibre electrònic ho ha canviat molt això. Ara, si algú a Llatinoamèrica vol comprar un llibre d’Alrevés, només pot fer-ho a través de l’e-book, d’Amazon (que tampoc saps com arribarà) o d’una botiga molt especialitzada de Barcelona…

I què és el que es llegeix?

Et puc dir que es llegeix el que els editors potencien, ja que influeixen molt en el que es llegeix. Cada editorial busca un públic al qual li poden interessar els seus continguts. En el nostre cas, va de narrativa social. Novel·les que existeixen en la nostra societat, o recents. Però sí que he vist un auge de la novel·la negra. Una cosa que no ha deixat d’existir. Sembla un fenomen nou, però no ho és, encara que pugui estar encobert en un altre gènere. Ara molts editors publiquen el que podríem anomenar novel·la negra històrica, derivada d’un renovat interès per la història. Una mica a l’estil Umberto Eco. I a Espanya crec que s’ha incrementat la no-ficció. També, entre els joves, la ciència-ficció, la fantasy. Tot això en el moment en què els grans grups estan traient vint títols a la setmana de thrillers, que són pràcticament iguals els uns als altres…

Estan sorgint nous gèneres, models narratius híbrids, que s’assemblen a reportatges llargs, cròniques novel·lades…?

Les editorials amb capacitat per fer-ho, van buscant coses que es poden escriure sobre determinats temes i encarreguen els llibres, directament. Fins i tot en la ficció ja es fan llibres per encàrrec. Fins i tot es proporcionen per endavant als autors les coordenades, els personatges, els escenaris…, els elements per construir una trama. Cosa que se sol derivar d’estudis de tendència, gustos dels lectors, etc. Nosaltres no entrem en això, i potser no podríem si volguéssim. L’assaig molt lligat a l’actualitat és possible gràcies a moltes coses, entre aquestes encarregar treballs a gent especialitzada.

Els canvis en el llibre estan associats d’alguna manera al que s’està produint en l’audiovisual?

Jo rebo textos en què es veu que l’autor està pensant en un guió. Massa autors estan pensant en la pel·lícula. O escrius llibres perquè t’agraden els llibres, o escrius guions perquè vols fer una pel·lícula. Això dels llibres que van a pel·lícula o sèrie és com els jugadors de futbol, on arriba a primera divisió un de cada 150.000 aspirants. Crec que és un error per part dels editors, encara que reconec que és fàcil caure en una valoració, diguem-ne, visual del llibre. El millor del llibre és que tingui una essència diferent del que és una sèrie. Segurament, la gent que veu moltes sèries no llegeix gaires llibres, i viceversa. El lector busca més una profunditat, una lectura d’un altre calibre.

Quin paper té el bilingüisme en la indústria del llibre a Catalunya? Continuen tenint-hi molt a veure les llengües, amb el llibre?

Cal dir que es fa una política de promoció i ajuda a les publicacions en català molt important. Una cosa que té més resultats en la producció de llibres que en l’augment de la quota de mercat, que també sembla haver-se incrementat una mica. No es pot menysprear que Barcelona va ser la capital del món dels llibres en castellà, durant molts anys, perquè gairebé totes les editorials eren aquí. Barcelona ha estat convidada a la FIL, com a ciutat. També ho va ser en el seu moment a Frankfurt. S’ha de ser inclusiu.

La intel·ligència artificial (IA), tan de moda, ha arribat també al món del llibre?

Davant la proliferació de continguts molt semblants, hi ha qui opina que la IA potser pot ajudar a dissipar tots aquests autors que estan publicant el mateix… En tot cas, hem d’assumir que la IA existeix i actuar en conseqüència. Durant molts anys, la resistència a l’e-book va ser tremenda.

També el sector editorial, com molts altres, s’està feminitzant?

Cada vegada hi ha més autores, encara que a nosaltres ens va costar trobar autores que encaixessin en el nostre projecte. Cal reconèixer que hi ha més lectores que lectors, sobretot en la ficció. I també més dones publiquen no-ficció. Amb nosaltres, per exemple, Mayka Navarro, Beatriz Osa, Beatriz de Vicente, Vanessa Lozano, Cruz Morcillo, Susana Peix… En altres funcions del sector, també és significativa la presència més gran de dones. La direcció de diverses grans editorials està a càrrec de dones, encara que en molts casos el director general és un home… Les agents literàries també continuen sent primordialment dones.

(Visited 141 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari