Tot i que la renda mitjana familiar i l’ocupació han crescut, les privacions de moltes famílies també han augmentat a causa de la inflació de productes bàsics, subministraments o habitatge. També s’han atès 76.000 persones amb problemes de salut, gairebé el doble que el 2022, i les que reben ajudes pel copagament de medicaments, ulleres o audiòfons han crescut un 62%, fins a les 6.700 persones.

La entrada La Creu Roja va atendre 400.000 persones a Catalunya el 2023 se publicó primero en El Triangle.

“A conseqüència de la indefinició i la indecisió al territori són inversions que passen d’un any a l’altre i que a vegades queden totalment sense executar”, ha argumentat el ministre, que ha afirmat que cap territori té tants problemes com Catalunya a l’hora d’abordar els projectes. No obstant això Puente ha defensat que el volum d’inversió total de l’Estat a Catalunya està en nivells que no es poden comparar amb el de governs anteriors.

La entrada Puente vincula els nivells d’execució pressupostària a Catalunya a la “indecisió” se publicó primero en El Triangle.

El baròmetre Òmnibus tracta diversos temes vinculats a les polítiques públiques de la Generalitat i les preguntes són proposades pels departaments del govern català. Sobre seguretat, un 46% dels enquestats tenen una por moderada o alta de patir una agressió sexual, però la distribució per gèneres és molt desigual: la xifra baixa al 19% en els homes i puja al 71% en les dones.

Pel que fa al risc de ser víctima d’un robatori caminant sol i de nit, ho temen el 62% de catalans, però entre el gènere masculí la dada és del 47%, mentre que en el femení s’enfila al 77%. Les dones, en un 75%, també creuen que poden patir una agressió de qualsevol mena, mentre que això només succeeix en el 41% d’homes.

La entrada Set de cada deu dones tenen por de patir una agressió sexual al carrer de nit, segons el CEO se publicó primero en El Triangle.

El president i conseller delegat de la Fòrmula 1, Stefano Domenicali, ha indicat aquest dimarts a Madrid que no descarta la convivència d’ambdues proves, i ha assegurat que “hi ha converses per veure si podem ampliar la nostra col·laboració amb Barcelona”. La celebració de les curses suposarà uns ingressos anuals de 450 milions d’euros per la comunitat que dirigeix Isabel Díaz Ayuso (PP).

Aquest dilluns, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha insistit que Catalunya no renuncia a renovar el contracte per seguir acollint la competició automobilística: “Estem treballant i avançant positivament. Esperem que la F1 segueixi al Circuit uns quants anys més. Quan ho tinguem signat, ho anunciarem, i no ens marcaran els ritmes des de fora”, ha asseverat.

En la mateixa línia que Aragonès, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha expressat que el govern català està “molt tranquil” amb el futur del Gran Premi de F1 al Circuit de Catalunya, i ha assegurat que tenen una bona relació amb l’empresa propietària de les curses.

La entrada Madrid acollirà un Gran Premi de Fòrmula 1 durant 10 anys a partir del 2026 se publicó primero en El Triangle.

L’estimació indica un canvi de tendència respecte als dos anys anteriors, quan les emissions van créixer després de la forta davallada del 2020. Les dades mostren una disminució del consum de combustibles fòssils, amb una reducció d’un 9% en el gas natural i d’un 2% en els carburants per al transport per carretera (gasolines i gasoil). Pel que fa a l’electricitat produïda amb tecnologies que generen emissions, bàsicament cicles combinats i cogeneració que utilitzen gas natural, la reducció ha estat d’un 16%.

Tot i que l’estudi no analitza les causes de fons que han provocat la disminució de les emissions, algunes de les possibles raons que sostenen els experts són la millora de l’eficiència industrial, un consum d’energia més responsable a les llars, canvis en els patrons de mobilitat, canvis tecnològics, una major participació de les energies renovables i l’increment de l’autoconsum.

“Molt lluny” dels compromisos de l’Acord de París

L’Estimació Provisional d’Emissions de CO2e mostra que Catalunya encara està “molt lluny” d’assolir amb garanties els objectius establerts als compromisos de l’Acord de París i les recomanacions científiques del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Segons aquests últims, les emissions no haurien de superar les 24,8 Mt CO2e, un 37% menys que les emissions del 2023, i haurien de reduir-se més del 6% anualment des del 2024.

Malgrat fent-ho, però, no es compliria l’Acord de París, ja que estableix que els països desenvolupats han de fer una reducció d’emissions més ràpida que la mitjana global. A banda, la Generalitat ha calculat que per traslladar a Catalunya el nivell d’ambició del paquet Fit to 55 de la Unió Europea, les emissions el 2030 no haurien de superar les 28,2 Mt CO2e, un 29% per sota de les emissions del 2023.

El Monitor Públic d’Emissions de Catalunya ha calculat les xifres provisionals mitjançant la modelització dels quatre sectors d’emissions d’aquests gasos: energia, indústria, agricultura i ramaderia i residus. Aquest informe es basa en un criteri de producció i no de consum, és a dir, que no té en compte les emissions que es generen en la fabricació i el transport de productes que es consumeixen al territori però provenen de fora. Tampoc inclou la major part de les emissions de l’aviació i del transport marítim.

La entrada Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle cauen un 5,5% el 2023 a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

D’altra banda, a Catalunya la taxa de víctimes per cada 10.000 dones és de 17,1, per sota la mitjana de tot Espanya, de 21,4. No obstant això, la taxa a la comunitat catalana ha augmentat respecte al mateix trimestre del 2022, quan era del 15,7. Pel que fa a la resta de comunitats, les Illes Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana lideren el rànquing, amb taxes properes al 30 o superiors, mentre que el tanquen Galícia, Castella i Lleó, el País Basc i La Rioja, amb taxes d’entre el 13 i el 15.

A Catalunya, les persones enjudiciades van ser 595, un 15% més, i les sentències condemnatòries van augmentar prop d’un 15%, fins a les 555, el 94% del total. Els arxivaments i les sentències absolutòries, però, van superar les 2.300. En referència als menors infractors, es van jutjar quatre adolescents, tots de nacionalitat espanyola.

Les renúncies de les víctimes a declarar contra el seu agressor ha augmentat un 22%, passant de 593 a 726, mentre que les ordres de protecció i mesures de seguretat demanades van augmentar un 11%, arribant a les 1.650, tot i que se’n van denegar més de la meitat, 875, un 8,4% més que l’any passat.

La entrada Un 9% més de denúncies per violència de gènere a Catalunya el tercer trimestre d’aquest any se publicó primero en El Triangle.

Segons es desprèn de l’informe publicat aquest dimarts, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018, quan va assolir-ne 490. És la puntuació més baixa des del 2006. Es tracta d’un retrocés que situa Catalunya per sota de la mitjana a tot Espanya, on el resultat en matemàtiques ha estat de 473 punts, i dels països de l’OCDE, que han registrat un resultat de 472 punts en la matèria.

En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s’ha situat en les últimes posicions d’Espanya amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i només per davant d’Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404). En aquest àmbit, Catalunya ha assolit 462 punts, 12 punts per sota de la mitjana d’Espanya (474) i 14 punts per sota de la mitjana dels països de l’OCDE (476).

En competència científica, l’alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018. L’alumnat català ha aconseguit 12 menys que a les proves del 2018, i s’ha situat a 8 punts de la mitjana tant d’Espanya (485) com de l’OCDE (485).

La entrada Catalunya s’enfonsa en l’informe PISA 2022 se publicó primero en El Triangle.

En el cas de Catalunya, també destaca la preocupació per l’estat de manteniment dels pisos de lloguer, fet que alerta a més del 40% dels enquestats. Els requisits per entrar en un pis fan, a més, que un de cada quatre demandants necessiti finançament per encarar pagaments inicials com la fiança.

La comunitat catalana és la tercera de tot el país on el preu de l’habitatge és més elevat, fins als 16 euros per m2 de mitjana, segons dades d’aquest setembre del portal Idealista. Per davant de Catalunya hi ha, en primer lloc, les Illes Balears, amb 16,20 euros per m2, i, en segon lloc, la Comunitat de Madrid, on el preu mitjà és de 16,10 euros per m2.

La entrada Els catalans, els més preocupats de tot Espanya per l’elevat preu dels lloguers se publicó primero en El Triangle.

El 27,5% dels infants i adolescents de Catalunya -378.500 nens i nenes- estan en risc de pobresa, segons l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2022 que publica l’Idescat. I encara més, la xifra s’eleva fins al 31,7% -436.400 infants- si es pren com a referència la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE). Tenint en compte aquestes dades, Catalunya continua lluny de les xifres del conjunt de la Unió Europea, on la taxa de pobresa infantil i AROPE se situa en el 19,3% i 24,7% respectivament, d’acord amb les darreres dades disponibles a Eurostat i que Unicef recull en el comunicat.

El responsable de Polítiques d’Infància explica que “ser un infant en situació de pobresa a Catalunya no vol dir necessàriament passar gana, però sí tenir més probabilitats d’estar malnodrit”. “No significa no accedir a l’educació, però sí tenir dificultats per fer front a les despeses que se’n deriven o tenir més possibilitats d’abandonar prematurament els estudis. Ser un infant pobre no és necessàriament no tenir una llar, però sí sovint viure en un habitatge que no és adequat i que pot afectar la salut física i mental”, afegeix.

Des d’Unicef Comitè Catalunya insisteixen en “la necessitat de dotar la infància i l’adolescència d’una adequada protecció social” i, en aquest sentit, demanen enfortir les polítiques i els programes en aquest àmbit a través d’un pla que estigui “dotat dels recursos necessaris, amb la participació de totes les administracions i els actors socials”. A més, Garcia Rodoreda demana “una major exigència i acceleració de les polítiques i mesures” per complir l’Agenda 2030, i destaca que, tot i que “seguim estant lluny d’assolir els objectius”, “això no ens ha de desanimar, sinó tot el contrari”.

La entrada Unicef avisa que la pobresa infantil és un “problema crònic” a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

La nit de dimarts a dimecres ha estat força calorosa a causa de la nova irrupció de massa d’aire africana extremadament càlida a Catalunya, que fa més d’una setmana que es balanceja entre el nord d’Àfrica i la Mediterrània occidental. Entre les vuit del vespre i les vuit del matí, 146 estacions de la XEMA han registrat una temperatura mínima igual o superior als 20 graus, és a dir, han patit una nit tropical. Durant la tarda, la humitat relativa ha baixat fins al voltant del 10% a gran part de l’interior i als sectors del prelitoral on va fer més calor a causa del vent de sud-oest.

L’estació de radiosondatge de Barcelona va mesurar la matinada del 18 de juliol un valor de 28,2 graus a uns 1.600 metres d’altitud, un valor excepcional, però que no va superar el registre de la setmana passada (29,4 graus). Les dades mostren que després d’uns primers dies amb anomalies lleugerament negatives, la temperatura s’ha mantingut en valors excepcionalment alts des del passat divendres 7 de juliol.

El pronòstic a mitjà termini indica una normalització progressiva de la temperatura fins al dissabte, especialment a l’interior, amb valors que oscil·laran entre els 28 i els 32 graus a la costa, i els 30 i 35 a l’interior. Malgrat la previsió, entre diumenge i dilluns s’estima un nou pic de calor, tot i que probablement no assoleixi els valors d’aquest dimarts. A partir d’aleshores, la temperatura es normalitzaria.

La entrada 42 de 151 estacions han registrat aquest dimarts la seva temperatura màxima en més de 20 anys se publicó primero en El Triangle.

Els republicans són els que més vots perden en l’àmbit català, concretament 302.274 (passant de 822.107 a 519.833). Junts n’obté 552.089, 5.214 menys que fa quatre anys. I, finalment, la CUP es queda amb 133.403, perdent-ne 43.071.

En percentatge de vots, la suma dels tres partits independentistes també perd pistonada, passant del 44,53% del 2019 al 40,08% d’aquest 28-M, un 4,45% menys.

La entrada L’independentisme perd més de 350.000 vots a Catalunya respecte al 2019 se publicó primero en El Triangle.

Amb relació a la resta de comunitats autònomes Astúries (550), Madrid (539) i Castella i Lleó (538) encapçalen els millors resultats, fregant el que es considera segons els paràmetres de l’estudi una comprensió “alta”. Catalunya es queda a la part baixa, juntament amb les Illes Canàries (510), Ceuta (498) i Melilla (499).

L’informe també assenyala que la comprensió lectora ha disminuït, en general, a Espanya des de l’estudi anterior de l’any 2016. En l’àmbit nacional, la puntuació mitjana és de 522 punts, deu punts per sota de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). A més, s’observa una correlació entre el tancament dels centres escolars a causa de la pandèmia i la caiguda del rendiment acadèmic, amb una disminució de 0,11 punts per dia lectiu de tancament.

Els autors de l’informe suggereixen que la pandèmia pot haver tingut un impacte significatiu en el funcionament normal de les escoles i, per tant, en el procés d’aprenentatge. No obstant això, calen anàlisis més profundes per confirmar aquesta hipòtesi i extreure conclusions sòlides.

La entrada Catalunya, a la cua de la comprensió lectora a quart de primària se publicó primero en El Triangle.

A partir d’ara, els beneficiaris rebran el xec en un pagament únic a través d’una transferència i Hisenda resoldrà les sol·licituds en un termini de tres mesos. La província de Barcelona concentra la gran majoria de sol·licituds de Catalunya, amb 276.282 peticions seguida de Tarragona (47.542), Girona (38.992) i Lleida (25.570). A tota Espanya, s’han registrat 2.792.853 peticions des del 15 de febrer, quan es va obrir el termini per demanar el xec.

En les primeres 48 hores ja ho havien demanat 119.050 persones a Catalunya. El xec és una de les mesures incloses en el decret anticrisi aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez a finals de l’any passat i, segons els càlculs de la Moncloa, pot beneficiar uns 4,2 milions de famílies del país. No podran ser beneficiaris d’aquesta mesura els ciutadans que a 31 de desembre rebessin l’Ingrés Mínim Vital o alguna pensió,  aquells sol·licitants que durant el 2022 hagin sigut administradors de dret d’una societat mercantil que no hagi cessat l’activitat i els titulars de valors en borsa.

Un cop tramitada la documentació per demanar l’ajuda, l’Agència Tributària efectuarà l’ingrés si és correcte. En cas contrari, justificarà els motius pels quals es denega la petició i el sol·licitant tindrà deu dies per fer al·legacions o presentar nova documentació. Si no, al cap de 30 dies la proposta es donarà formalment per denegada. Així mateix, si l’Administració detecta que s’ha atorgat l’ajuda i s’incompleixen alguns dels requisits en podrà reclamar la seva devolució més els interessos de demora.

La entrada Més de 388.000 catalans han demanat el xec de 200 euros per a rendes baixes se publicó primero en El Triangle.

Malgrat que l’incendi de Baldomar és el que, per ara, ha cremat una major part de superfície, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el cap dels Bombers, l’inspector David Borrell, han assenyalat que l’incendi del Solsonès és el que més preocupa ja que, dels tres actualment actius, és el que té un major potencial destructiu. Com ha explicat Borrell, el foc del Castellar de la Ribera no es tracta d’un únic incendi, sinó que és un incendi principal amb diversos conats. A més, hi ha diversos llamps latents de la tempesta seca que va causar l’incendi que, amb la temperatura i el vent, comencen a revifar.

Pel que fa al foc de Baldomar, on fins ara es concentraven els esforços, els Bombers han decidit crear un perímetre de 5.000 hectàrees i deixar que l’incendi evolucioni fins al límit establert, ja que no poden treballar en el flanc esquerre a causa de les dificultats per accedir-hi, mentre que el dret ja està controlat. En el cas de Corbera d’Ebre, els Bombers han aconseguit estabilitzar el 90% del perímetre de l’incendi, sent aquest el foc que menys preocupa per la rapidesa amb què s’ha pogut acotar.

En total, hi ha 400 efectius de Bombers treballant en l’extinció dels tres grans incendis amb 120 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris; dues seccions de la Unitat Militar d’Emergència (UME) – una a Castellar de la Ribera i l’altra a Baldomar-; i diversos voluntaris que pertanyen a Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Durant el matí, els agricultors també han col·laborat llaurant els camps.

La entrada Gairebé 2.000 hectàrees cremen a Catalunya a causa de tres grans incendis se publicó primero en El Triangle.

L'episodi de pluja ha deixat més de 20 mm a bona part de Catalunya i més de 50 mm al Camp de Tarragona, Baix Penedès i sectors de l'Alt Empordà, amb un màxim de 83,6 mm al Vendrell
(dades fins a les 11 h).

Al conjunt del país no hi plovia tant des del 23-24 de novembre. pic.twitter.com/hW4t3A2S4b

— Meteocat (@meteocat) March 12, 2022

Protecció Civil ha activat l’alerta del pla Inuncat per ones que poden superar els quatre metres d’altura a alguns trams de la costa. En les últimes 12 hores s’han acumulat 61’3 litres per metre quadrat al Vendrell (Baix Penedès), 55’6 a Constantí (Tarragonès) i a alguns punts de l’Alt Empordà han rebut 63’71.

El temporal ha deixat nevades de més de 40 centímetres al Pirineu Occidental. La cota de neu es situa en els 1.200 metres d’altitud. L’episodi meteorològic arribarà al seu punt màxim entre el dissabte a la tarda i el diumenge al migdia.

L’Empordà, la zona més castigada

Es produiran pluges abundants que podran arribar fins els 100 litres de pluja acumulada a la comarca de l’Empordà i a la zona del nord-est de Catalunya durant tot el cap de setmana. Les comarques afectades amb grau 1 de perill (sobre sis) seran Baix Empordà, Alt Empordà, Conca de Barberà, Tarragonès, Baix Camp, Priorat, Baix Penedès i Alt Camp.

El diumenge 13 de març al matí l’onatge podrà superar els dos metres a l’Empordà, on el perill serà major que a les altres zones de la costa. A la nit i al migdia, es veuran ones de fins a tres metres d’altura a la costa de Barcelona. A l’Empordà podran arribar fins els quatre metres.

S'ha actualitzat l'avís de Situació Meteorològica de Perill (#SMP) per estat de la MAR

Dissabte, diumenge i dilluns les onades podran superar els 2,5 m d'alçada a la meitat nord del litoral.
A la costa de l'Empordà, és possible que superin els 4 m. pic.twitter.com/3LMHaW1Tdj

— Meteocat (@meteocat) March 11, 2022

La entrada Pluges intenses a Catalunya després de tres mesos de sequera se publicó primero en El Triangle.

La societat catalana està desplegant totes les seves ‘armes’ de solidaridad per aconseguir el material necessari: medicaments, roba i aliments bàsics no peribles i llestos per consumir. L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat campanyes de recollida de donacions en diversos punts de la capital catalana i ha facilitat els contactes de les oenegés perquè aquell que vulgui contribuir pugui donar diners per ajudar al poble ucraïnès.

Ucraïna necessita ajuda .
Estamos llevando mucha comida y productos de primera necesidad a nuestro punto central de Santa Cristina d’Aro. Si quieres aportar algo, puedes hacerlo hasta el domingo. Gracias. pic.twitter.com/hByClri3ly

— Vida Significativa (@vidasignificat1) March 4, 2022

400 llits per a refugiats ucraïnesos

El Govern de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja habilitaran un total de 400 llits per a refugiats en pisos, pensions i albergs en diferents ciutats catalanes que comptaran amb professionals per donar suport psicològic, jurídic i atenció social bàsica.

Està previst que aquesta acció es dugui a terme en les pròximes setmanes. De moment, 253 ucraïnesos estan buscant un sostre on dormir a Catalunya. “Estem treballant per posar fi a la situació actual, que és fruit de la improvisació que ens trobem el dijous en el qual va començar la invasió”, expliquen a El Periódico fonts de la conselleria d’Igualtat i Feminismes.

Gràcies a les vostres aportacions i fons d’emergència de la Creu Roja,hem realitzat el primer enviament dels materials valorat en mig milió d’€ per l’atenció de la població ucraïnesa, a més d’enviament de 25.000€. Sabeu com fer el donatiu de manera segura? Aquí us ho expliquem!

— Creu Roja Catalunya (@CreuRojaCAT) March 4, 2022

Barcelona, capital de la solidaritat

Ciutats de tota Catalunya s’han mobilitzat per a aconseguir tot allò necessari per als ucraïnesos. Barcelona està sent un gran exemple de solidaritat. Aquests són alguns dels punts de recollida que s’han organitzat per tota la capital catalana:

Aúpali Portabebès: c. Tradició, 5. Recollida de motxilles portabebès. De dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 14 h.

Consolat General d’Ucraïna a Barcelona: c. Numància, 185 (baixos 2). De dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h.

Escola Ucraniana Shevchenko – Associació Txervona Kalyna: c. Enric Bargés, 9. Dissabte, de 15 a 18 h.

Diverses botigues de Sant Antoni: Calçats Sir: rda. Sant Antoni, 23; Deesa Bosc: c. Manso, 34; Moreno: c. Calàbria, 31; Foto Xavi: av. Mistral, 8; Bielsa Òptics: c. Calàbria, 52; Lampista David: c. Borrell, 115; Soyma: c. Parlament, 35, i Núria Dansa: c. Viladomat, 106. Recollida de medicaments, alimentació seca infantil, roba tèrmica d’hivern i llaunes de conserves. En horari comercial.

Bar i galeria d’art 33/45: c. Joaquín Costa, 4 Recollida de material mèdic, aliments no caducs, mantes o roba. De dilluns a diumenge, a partir de les 16 h.

Associacions Sonrisas de Ucrania i Djerelo: la Rambla, 9 (església de Sant Josep i Santa Mònica). De dilluns a diumenge, de 9 a 19.30 h.

Escola Sadako: c. Collserola, 42. En horari lectiu. Organitzat per la comissió solidària de l’escola en col·laboració amb l’Associació Karaama i el Consolat Ucraïnès de Barcelona.

Escola Projecte: av. Tibidabo, 16. Recollida de medicaments, roba i menjar a partir del 2 de març. De dilluns a divendres, de 9 a 17 h.

Escola Vedruna Gràcia: c. Gran de Gràcia, 236. Recollida d’aliments i medicaments de l’1 al 3 de març, en horari lectiu.

Església de Nostra Senyora del Perpetu Auxili: c. Balmes, 100. De dilluns a diumenge, d’11 a 18 h.

Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona: c. Mallorca, 283. Recollida d’aliments del 2 al 18 de març, de dilluns a dijous, de 9 a 18 h; i divendres, de 9 a 14 h.

Institut Escola Coves de Cimany: c. Coves de Cimany, 54. Recollida de productes de primera necessitat per part de AFA IE Coves d’en Cimany, de dilluns a divendres, de 8.30 a 17 h.

Farmàcia Basté: c. Rogent, 54. De dilluns a divendres, de 8.30 a 21 h; i dissabte, de 9 a 14 h.

Escola Splai: c. Maladeta, 75-77. 4 de març, de 8 a 17 h.

Mercat de Pagès de la Sagrera: pl. Masadas. Diumenge 6 de març, de 9 a 14 h.

Escola ucraniana Mriya – Institut Salvador Seguí: c. Pont de Treball Digne, 15 De dilluns a dissabte, de 8 a 18 h.

Fundació Brafa: c. Artesania, 75. Recollida de material sanitari i aliments de primera necessitat que no caduquin fins el 18 de març.

Club Futbol Montanyesa: via Júlia, 168. Recollida de material de primera necessitat i articles sanitaris com gases, iode, alcohol o aigua oxigenada. Es pot deixar a les oficines del club o a la porta de l’estadi, diumenge, abans del partit.

Institut Escola Trinitat Nova: c. Pedrosa, 2. Recollida en horari lectiu de mantes, roba d’hivern, sacs de dormir, articles d’higiene, menjar preparart en llaunes (no vidre), entre d’altres.

La entrada Catalunya desplega les seves ‘armes’ solidàries per a ajudar a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

“La clau en aquest moment, en qualsevol país que té aquest tipus de problemes, és preguntar-me si s’han reconciliat amb la pròpia història. Jo no sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història, sobretot la història del segle passat”, ha assenyalat.

El Papa Francesc ha considerat que “unitat nacional és una expressió fascinant, però mai es valorarà sense la reconciliació bàsica dels pobles” i, en aquest sentit, ha instat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el d’Espanya, Pedro Sánchez, a “fer-se càrrec de la reconciliació i veure com duen a terme la història com germans i no com enemics”.

La entrada El Papa Francesc defensa “el diàleg i la reconciliació” entre Catalunya i Espanya se publicó primero en El Triangle.

A la missiva enviada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Layen; al president del Parlament Europeu, David Sassoli; al president del Consell Europeu, Charles Michel; a la cancellera d’Alemanya, Angela Merkel; al primer ministre de Portugal, António Costa; i al primer ministre d’Eslovènia, Janez Jansa; les regions es comprometen “a unir els nostres esforços per reforçar el rol dels territoris en el procés de presa de decisions europeu relacionat amb la recuperació de la COVID-19” i a “contribuir proactiva i constructivament a aquests debats, entre d’altres, mitjançant l’intercanvi d’informació relativa a les estratègies de recuperació regional”.

Els territoris que han firmat la carta, entre els hi ha el País Basc, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, Lazio, Baviera o Flandes, recorden que tenen “una llarga experiència gestionant i implementant un bon nombre de fons i programes europeus, així com convertint els objectius de les polítiques europees en accions concretes pels nostres territoris” i remarquen que “Europa només podrà sortir més forta de la crisi si els seus territoris, actuant en línia amb les seves competències, tenen els mitjans necessaris per implementar polítiques dinàmiques.”

L’estratègia del vicepresident del govern català, Pere Aragonès, que ja va demanar fa unes setmanes a la presidenta de la Comissió Europea que les autonomies poguessin gestionar directament els fons de recuperació, xoca amb la voluntat del govern central, que vol supervisar tots els projectes que aspiren a aquests fons abans d’enviar-los a Brussel·les.

Dels 750.000 milions dels fons europeus, Espanya n’ha de rebre 140.000 milions.

La entrada Catalunya i 23 regions europees més demanen participar en la gestió dels fons de la UE se publicó primero en El Triangle.