Me’ls imagino en un estiuenc divendres de principis dels anys trenta, acaramel·lats en el banc més proper a la font de l’idíl·lic jardí madrileny, dissenyat

Tal dia com el 9 de juliol –sant Nicolau, santa Verònica…–, dia internacional de la Destrucció d’Armes, de 1816, el Riu de la Plata (Argentina)

Saben la faula de la llebre i la tortuga d’Isop? Una tortuga repta a una llebre a fer una cursa. La llebre convençuda que guanyarà,

L’any 2014, tres dones van sortir en processó pels carrers de Sevilla amb una enorme vagina. L’anècdota va merèixer un judici i aquest un comentari

El refranyer recull: “Digue’m amb qui vas, i et diré qui ets”. Vol dir que es pot conèixer una persona a través del seu grup

Des del segle XV, la justícia es representa amb una dona que porta els ulls embenats, una balança en una mà i una espasa a

El procés em recorda la mítica escena de la pel·lícula “Una nit a l’òpera” dels irrepetibles germans Marx, a on la mini cabina del vaixell

Mentre es parla del conflicte català, de què no es parla? “L’existència de la caixa b del PP ha quedat plenament i aclaparadorament acreditada”. Aquestes

Cal refer ponts de diàleg per mirar de sortir de l’atzucac en el qual ens hem ficat. Per això celebro el to i les maneres

En 24 hores, el raper Valtonyc ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per la lletra de les seves cançons, una jutgessa

No és cert que Catalunya estigui dividida en dues meitats. O, si més no, no és cert que només siguin dues les meitats de la

Winston Churchill va popularitzar l’enginyosa frase: “La política fa estranys companys de llit”. En realitat, és de l’escriptor Charles Dudley Waner; Groucho Marx la matisaria

Desenganyem-nos, demogràficament parlant, el ‘costat’ ha d’estar saturadíssim; així, amb tants moviments migratoris apuntant en la mateixa direcció, qui sap si ha arribat el moment

Després del 21D i des del seu exili brussel·lès, citant Carles Boix, Clara Ponsetí –número tres de Puigdemont– piulava: “Encara no hem sobrepassat el 50%

He somiat que després del 21D tot quedava més o menys com estava abans del 155: la tripleta independentista treia majoria. Llavors, a empentes i

El personatge de Frank Underwood deia en un dels capítols de la ja mítica sèrie ‘House of Cards’: “No sé si ho han notat però

Us imagineu un partit de futbol en què tots els gols que es fan fossin en pròpia porta i que l’acaba guanyant qui es marca

Amb certesa no us sabria dir què passarà… Chi lo sa? El nostre país s’ha tornat més imprevisible que una pel·lícula de David Lynch. Suposo

Tafanejava dissimulant l’altre dia una conversa aliena. L’un li explicava a l’altre: “Amb tanta protesta, ja porto abonyegades dues cassoles”. Després, s’embrancaven en exquisideses sobre

Deia Victor Hugo que “els reis són per a les nacions que estan en bolquers”. Espanya, tot i haver superat la quarantena monàrquica, democràticament parlant,

No he volgut escriure a cop calent. Com m’aconsellaven de petit, he comptat fins a cinquanta abans de dir res. Tot i la prudència, encara

A hòsties no ho arreglarem, ans al contrari. Aitor Esteban (PNB) ho explicava l’altre dia citant la lletra de Els Segadors: “Endarrere aquesta gent, tan