‘Nostàlgia de futur’

Després del 21D i des del seu exili brussel·lès, citant Carles Boix, Clara Ponsetí –número tres de Puigdemont– piulava: “Encara no hem sobrepassat el 50% del vot i això ens obliga a ser honestos: la ratificació de la declaració no ha arribat encara. Mentrestant, però, ja podem restablir el govern de les institucions a casa”.

Abans, just després de les eleccions del 27S del 2015, el llavors candidat de la CUP, Antonio Baños, s’expressava en termes similars: “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit; no s’ha guanyat, no hi ha proclamació”. Això no obstant, segons els seus càlculs, encara que el sí no aconseguís el 50% dels vots, va ser més nombrós que els contraris a la secessió –excloïa del no Catalunya Sí que es Pot. Amb aquesta anàlisi, Baños creia llavors que el procés podia seguir endavant, però amb un altre ritme.

Ara, el bloc independentista –JxCat, ERC i la CUP– ha arribat al 47,5% (l’any 2015, 47,8%). Després del que ha plogut, no li traurem mèrits; malgrat els injustificables i vergonyosos cops de porra, la retirada d’empreses, els injustos empresonaments i els exilis, la ‘nostàlgia de futur’, com alguns l’anomenen, ha guanyat les eleccions, només cal llegir la premsa internacional per certificar-ho. Això no obstant, ni abans ni ara l’independentisme sobrepassa la barrera del 50%. I, desenganyem-nos, sense fer-ho, no es va enlloc o, si més no, no es va a Ítaca, com era la idea.

En termes educatius, l’independentisme no progressa adequadament, li cal millorar. Recuperant Baños, el procés pot seguir endavant, però amb un altre ritme, i la unilateralitat ha quedat danyada. No s’hi val a córrer perquè el penya-segat és rocallós i podríem prendre mal. A l’independentisme li convé convèncer més gent, demostrar que no ha tocat sostre. Encara s’ha de fer perdonar la pocatraça demostrada en l’aprovació de la llei del referèndum i la de la transitorietat. Si vol eixamplar l’independentisme i carregar-se de raons Pirineus enllà ha de governar bé i recordar que a la majoria dels catalans el que els preocupa més ara és, segons el darrer CEO, l’atur i la precarietat laboral.

Algun dia Catalunya haurà de desempatar amb ella mateixa i sortir de l’atzucac en què s’ha ficat. L’evolució de l’independentisme en els darrers anys ha estat innegablement extraordinària, però d’un temps ençà o s’ha estancat o ha tocat sostre; al bloc independentista li pertoca esbrinar-ho. D’altra banda, els constitucionalistes, unionistes o bloc del 155 o diguem-li com s’estimi més oportú, també hauran de fer les seves càbales. Amb tot el vent a favor, tot i que Ciutadans ha tret més vots i escons que cap altre, no sumen per esdevenir una alternativa de govern. Amb l’elevada participació registrada, també s’hauran de preguntar si han tocat sostre.

Menció a part mereixeria si valgués la pena el daltabaix del PP que, després d’invocar el 155 i ruboritzar Montesquieu, ha protagonitzat un dels ridículs més grans que es recorden en política.

(Visited 40 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari