El procés dels autogols

Us imagineu un partit de futbol en què tots els gols que es fan fossin en pròpia porta i que l’acaba guanyant qui es marca menys autogols? Doncs això em comença a semblar a mi el matx del procés que disputen els governs català i espanyol: una successió d’autogols, en la majoria dels casos absurds si no estúpids, sense un final cert.

La frase de Marx (Groucho) pren cada dia més sentit: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”. O, com deia el seu compatrici novaiorquès Woody Allen: “La vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema”. El procés va carregat de problemes, diagnòstics falsos i remeis equivocats. Ho resumia la coordinadora del PDeCat, Marta Pascal a TV3, amb una candidesa esfereïdora: “Hem donat per molt fàcil una cosa que no era tan fàcil (la república)”.

Tornant a la metàfora futbolera, el primer autogol se’l va fer el PP de Mariano Rajoy quan va recollir firmes contra un Estatut que havia aprovat el poble de Catalunya i que no deia res anticonstitucional o marcià, almenys res que no diguin altres estatuts espanyols aprovats sense més fresses. El segon autogol ve a ser una constant en el tarannà de Rajoy: deixar que els problemes es resolguin sols, amb aquella mandra infinita a fer política (dialogar per pactar). El seu tancament recorda la fina ironia del seu compatrici gallec, Francisco Franco: “Vostè faci com jo i no es fiqui en política”. Doncs això, a Rajoy no li agrada ficar-se en polític; així, s’ha convertit en el primer polític apolític de la història d’Espanya.

Els autogols del govern espanyol s’han vist contrarestats en part amb autogols catalans. Qui manaria al bloc independentista fixar-se terminis d’execució per assolir una cosa tan complicada com la independència, i en temps rècord? No han escoltat mai al polític Alex Salmond parlar dels 100 anys del procés independentista escocès? Després del resultat de les eleccions plebiscitàries, en què Junts pel Sí i la CUP van sumar majoria, que el candidat cupaire Antonio Baños resumia dient: “68 diputats són legalment suficients; realment, insuficients”, no hagués estat més assenyat reduir una marxa el procés?

Els autogols s’han anat marcant a cantó i cantó del camp, si bé desproporcionadament. Les lleis exprés que va aprovar el Parlament de Catalunya, o l’amago frustrat de Puigdemont de DUI suspesa ipso facto, o de convocatòria electoral frustrada, i tantes altres imprecisions.

Però hi ha un parell d’autogols ‘marians’ que clamen al cel i decanten ara per ara el matx: la brutal i desproporcionada càrrega policial de l’1-O, i les injustes detencions, primer dels ‘jordis’ i després de mig Govern no exiliat. Són autogols per l’escaire, que en bàsquet equivaldrien a tres punts. I l’àrbitre (Europa), ni està, ni se l’espera.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides