Els estius ja no són el que eren. Abans, els periodistes havíem de tibar de les serps d’estiu per sobreviure. Ara, les notícies no fan vacances; ni les serps, de fet. Albirava amb il·lusió que una serp molt gran, una anaconda verda, per exemple, es mengés el hàmster del procés, i per uns dies escrivíssim sobre el monstre del llac Ness, la serp d’estiu per antonomàsia, i ens independitzéssim de la independència. Però, no ha estat així, ni fa pinta almenys a curt termini que ho pugui arribar a ser. El procés no fa vacances i l’enorme serp del llac Ness fa temps que no treu el morro.
No crec ser l’únic en aquest país que necessita fer uns dies de vacances del procés. Ho confesso encara que pugui estar mal vist, com em passava amb el pollastre quan era petit, el procés em fa bola. No dic que no sigui interessant, ans tot el contrari, però de dilluns a diumenge, sense festius ni vacances, enfarfega; necessitem una petita treva.
La prematura aparició a finals de juny d’una pitonissa afirmant que és filla del pintor Salvador Dalí, amb la consegüent exhumació del cadàver de l’artista ordenada per una jutgessa, i amb la surrealista confirmació forense que els bigotis del geni empordanès es mantenen miraculosament intactes marcant les deu i deu, em semblava la millor serp d’estiu que mai hagués pogut imaginar. Però la història va néixer massa aviat (juny), i ara les notícies, desenganyem-nos, ja no duren el que duraven abans; el pintoresc relat s’ha esgotat abans d’hora, sense aconseguir arribar al temut (periodísticament parlant) agost. A més, Salvador Dalí va haver de conviure i combatre amb el procés i ja se sap que el procés és molt procés.
Neymar al marge, un altre tema que està copant l’interès de l’estiu periodístic és la turismofòbia. Un nou concepte que podria haver rivalitzat amb el procés i permetre un merescut descans al hàmster independentista, que no para de donar voltes (inútils) a la roda de la gàbia; però el procés irremeiablement acaba absorbint el que l’envolta. Així, al final, la turismofòbia ja forma part del procés. El fet que sigui Arran, moviment que forma part del conglomerat de la CUP, soci a la seva vegada de Junts pel Sí en l’aventura independentista, qui s’hagi mobilitzat i acaparat amb èmfasi les protestes, ha carregat de raons als unionistes, que ja tenen caldo de cultiu per parlar i engrandir la suposada violència d’un dels socis independentistes. També el PDeCat ha aprofitat l’avinentesa per marcar perfil propi i donar-li un vernís procesista a la turismofòbia.
Total, que la serp d’estiu d’aquest estiu acaba sent el procés. El hàmster ja descansarà un altre any.
