El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha desestimat la querella interposada per vuit dones que van denunciar un policia nacional per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per espiar l’activitat dels moviments socials dels quals formaven part. El cas assenyalava l’agent D.H.P., que va estar infiltrat durant més de tres anys en diferents col·lectius llibertaris de Barcelona, i les afectades van presentar una querella pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d’altres.
En la interlocutòria, el magistrat al·lega que els delictes sexuals no van existir perquè en tot moment hi va haver consentiment de les noies, i descarta que el policia actués amb abús de superioritat i que, per tant, el consentiment de les víctimes fos viciat. De fet, el jutge recorda que les víctimes van descriure el policia com un home que pretenia tenir relacions igualitàries, i que, justament, no va usar la seva condició de policia per aconseguir mantenir-hi relacions sexuals.
Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el magistrat conclou que les noies no van ser obligades a mantenir relacions amb el policia en contra de les seves creences, sinó que ho van fer voluntàriament perquè no sabien la professió de l’agent infiltrat. L’escrit argumenta que les querellants no van patir, en aquell moment, cap vexació física o psíquica, tot i que ara se sentin enganyades. També recorda el jutge que els retrets morals no poden ser enjudiciats.
Respecte al delicte de revelació de secrets, el magistrat diu que la querella no especifica quines informacions va obtenir l’agent ni si les va transmetre a algun superior o no. Pel que fa als delictes contra els drets cívics, com el dret d’associació i de reunió, el magistrat conclou que l’agent no el va coartar en cap moment, i que, de fet, l’interessava que les noies seguissin participant de les seves activitats polítiques.
Esperen que l’Audiència reobri el cas
Ara, la causa arribarà a l’Audiència de Barcelona, ja que les acusacions recorreran l’arxivament. Irídia i la CGT confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l’Audiència els donarà la raó respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura.
Per la seva banda, les advocades de l’acusació apunten que seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar. “L’ús de les relacions sexoafectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt”, asseguren.
Les afectades remarquen que cal tenir especialment en compte les afectacions psicosocials (individuals i col·lectives), que també s’han recollit i aportat a la causa penal a través d’un informe de peritatge per una eina internacionalment reconeguda com és el Protocol d’Istanbul. En aquest cas, l’informe de peritatge elaborat pel col·lectiu Sira, especialitzat en aquest tipus de pericials, concloïa precisament que les querellants havien patit greus impactes derivats dels fets denunciats.
