El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha proposat aquest dimarts als seus homòlegs europeus “prioritzar” el català en el desplegament de l’oficialitat davant el basc i el gallec. “Ens hem obert a prioritzar l’idioma en què els seus representants ho han demanat amb més insistència i que té més parlants”, ha explicat Albares, després que els 27 hagin abordat per primer cop l’oficialitat de les tres llengües. El ministre ha dit que aquesta proposta busca superar els “dubtes” d’estats que consideren que desplegar l’oficialitat de tres llengües alhora era “més difícil”.
En una declaració després de la reunió en què s’ha ajornat la votació sobre l’oficialitat davant la manca d’unanimitat entre els 27, Albares ha celebrat que cap estat membre hagi vetat la petició sobre l’oficialitat de les tres llengües, i ha confiat poder “canalitzar els dubtes” de la resta d’estats a través dels grups de treball. Alhora, ha apuntat que alguns estats han demanat “més temps” per analitzar la proposta, i també el seu “desenvolupament i implantació”.
Sobre les peticions d’alguns estats de demanar informes jurídics sobre l’oficialitat de les tres llengües, Albares ha apuntat que qualsevol informe el faran els mateixos serveis del Consell de la UE, i ha manifestat la voluntat “d’avançar com més ràpid millor” en l’adopció de l’oficialitat. A més, ha traslladat als seus homòlegs europeus que l’Estat assumiria el cost derivat de l’oficialitat de les tres llengües, i ha defensat que “no es tracta de llengües minoritàries”. “El nombre de parlants de català supera el de diversos idiomes ja oficials”, ha dit, tot subratllant que el català es troba entre les 15 llengües amb més parlants a la UE.
“El català el parlen més de 10 milions de persones, més que altres llengües que ara són oficials”, ha dit Albares, i ha dit que explicaria a la reunió “l’especificitat del règim lingüístic espanyol, que és pràcticament únic a la Unió Europea (UE)”. “El multilingüisme és un dels objectius i valors de la UE”, i que “fa gairebé 20 anys que Espanya ho demana”, ha dit Albares.
El ministre ha assenyalat que l’Estat té acords administratius per fer servir les tres llengües en diferents institucions europees, i ha insistit que aquestes llengües estan reconegudes com a cooficials al Tractat de Lisboa, que permet traduir l’instrument legal al català, el basc i el gallec.
