La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN, per les seves sigles en anglès) demana als 27 demostrar “respecte per la diversitat lingüística” amb el suport a l’oficialitat del català, el basc i el gallec que s’abordarà aquest dimarts en el Consell d’Afers Generals. En una roda de premsa des del Parlament Europeu, el secretari general d’ELEN, Davyth Hicks, ha apuntat que el cost derivat de l’oficialitat “no ha de ser un problema”. “Demanem a tots els estats membre que donin suport als valors europeus i la igualtat”, ha subratllat en una compareixença amb membres de la xarxa, entre els quals hi ha Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua.
“Hem de sortir del monolingüisme”, ha dit Hicks, que també s’ha preguntat per què 10 milions de parlants de català no poden utilitzar la seva llengua a les institucions europees i, en canvi, cinc milions de parlants de finès sí.
En la roda de premsa també ha intervingut Elena Jiménez, d’Òmnium Cultural, que ha apuntat que els 27 tenen una “oportunitat històrica” pel que fa a les llengües. “Poden demostrar que la UE és el que diu ser: inclusiva amb la gent i les llengües”, ha dit tot reivindicant que el català és la desena llengua més parlada a la UE.
El representant de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha insistit també en el nombre de parlants de català i ha remarcat que l’oficialitat aporta “beneficis als ciutadans”. “Volem que els ciutadans catalans tinguin els mateixos drets”, ha afirmat, mentre David Minoves, de Ciemen, ha subratllat la necessitat d’establir “pau lingüística” a la UE.
Adrià Sisternes, d’Escola Valenciana, ha reivindicat que l’oficialitat a la UE també aportaria “prestigi intern” a la llengua, mentre Elsa Quintas, de la Taula per la Normalització Lingüística de Galícia, ha reivindicat els “drets lingüístics gallecs” i Idurre Eskisabel, d’Euskalgintzaren Kontseilua, ha defensat que l’oficialitat tindrà una “implicació directa en la vida dels parlants”.
.
