El Reial Madrid ha realitzat un exercici de transparència i de propaganda que torna a posar vermell, per desgràcia, tot el barcelonisme amb un fet tan senzill com la publicació del resultat de l’exercici 2022-23, tancat el 30 de juny passat. L’administració de Joan Laporta, en canvi, continua atrapada encara en seriosos problemes legals i de quadrar els comptes amb el seu auditor, pendent que LaLiga li validi algunes de les operacions comptables, pura filigrana, imprescindibles per poder presentar, si més no, unes xifres decoroses i maquillades.
L’aperitiu que va fer Laporta, mitjançant una nota confusa i plena de trucs, va permetre saber fa uns dies que s’havien registrat ingressos per sobre dels pressupostats. Bones notícies, si es té en compte que la previsió apuntava a un dèficit estructural superior als 200 milions al resultat ordinari. Res no fa suposar, això no obstant, que les pèrdues no baixin dels 150 o 200 milions. No hi ha més dades ni filtracions gràcies al fet que la junta ha donat ordres estrictes i amenaçadores de represàlies, i, fins i tot, d’acomiadament contra aquell que se’n vagi de la llengua en un estiu tan delicat i complex com aquest, en què encara s’han de succeir episodis dramàtics i imprevisibles abans que Laporta pugui inscriure els fitxatges tancats i les ampliacions de contracte que encara arrossega de fa gairebé un any.
Contra aquestes pèrdues milionàries amb què inevitablement s’haurà de presentar Laporta a l’assemblea, encara que dissimulades amb els 600 milions de les palanques, el Reial Madrid ha tancat amb 12 milions de guanys, sense comptar els beneficis obtinguts per la venda neta de jugadors, i uns ingressos rècord de 843 milions, un 17% més que l’exercici anterior, superant per primer cop els ingressos previs a la pandèmia (757 milions d’euros el 2018/19).
Són uns 180 milions més dels pressupostats per Laporta per a aquest exercici i encara 147 milions menys dels ingressats la mateixa temporada 2018-19 sota la presidència de Josep Maria Bartomeu. Eren els temps, no tan llunyans, en què el FC Barcelona aconseguia, per dos anys consecutius, assolir el número 1 del rànquing Forbes dels clubs esportius més rics del planeta.
L’anàlisi més detallada dels estats financers del Reial Madrid sí que són, realment, per posar-se a plorar des del punt de vista barcelonista. Si Laporta i Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, admetien que no eren capaços de reduir un deute, que a criteri de LaLiga era de 608 milions conceptuats com a deute net, el Reial Madrid el té negatiu en 47 milions, presumint d’una liquiditat neta i una ràtio sobre l’Ebitda (guanys abans d’interessos, impostos, depreciació i amortització) de 0. Per contra, sobre un Ebitda de 20 milions del Barça al tancament de l’anterior exercici, la ràtio era de 30 vegades superior.
Una dada que verbalitza significativament la regressió patida des de l’aterratge de Laporta, ja que en l’últim tancament prepandèmia aquest indicador deute/Ebitda es va situar en 0,76, molt per sota del límit establert als estatuts del club sobre l’equilibri patrimonial a l’article 67è. Si no fos perquè l’assemblea va aprovar la suspensió dels seus efectes fins a la recuperació de fons propis positius, la directiva actual hauria quedat fora de joc.
Igualment, la salut madridista és totalment sòlida en aquest sentit amb un patrimoni net de 558 milions contra els 353 milions negatius del balanç de Laporta. Avui és impossible pensar que el Barça pugui recuperar aquesta situació de confort a mig termini, ja que els 860 milions de les palanques, beneficis nets per alienació de patrimoni i avenç de futurs ingressos, no han servit per capgirar els 451 milions de saldo negatiu segellat al tancament de l’exercici 2020-21, en què Laporta va sobrecarregar les pèrdues de la covid, i el marge de risc de l’economia de Bartomeu, amb una actitud passiva davant la caiguda dels ingressos i una voluntària i inexplicable, a més d’injustificada, pesadesa d’amortitzacions anticipades i provisions temeràries.
Una llosa absurda que ara no el deixa viure ni fitxar i que, a més, ha condicionat pactar un finançament de l’Espai Barça en condicions impossibles.
De totes, la millor notícia per al Reial Madrid s’emmarca en la posició d’avantatge sobre el nou Bernabéu, gairebé acabat i a punt de generar un augment substancial de l’exploració associada a l’obligació d’iniciar la devolució del préstec constructiu a raó de 34 milions per temporada. Sobre l’obra, el Reial Madrid afirma que “l’import de la inversió comptabilitzada a l’exercici 2022/23 ha estat de 355 milions d’euros, incloent-hi els costos financers capitalitzats durant el període de construcció. D’aquesta manera, la inversió acumulada fins al 30 de juny del 2023 és de 893 milions d’euros”.
En el cas de l’Espai Barça, les xifres reals, diferents de les que Laporta i Romeu expliquen sense que tampoc siguin capaces de posar-se d’acord, situen el cost global, inclosos interessos, en una xifra força superior als 1.500 milions només per a la reforma de l’Spotify Camp Nou.
Pel que fa a l’amortització prevista, Laporta s’enfronta a un llarg període d’interessos (uns 100 milions anuals) mentre duri la carència i un repartiment del resultat de la futura explotació del nou estadi de 100 milions per al club i la resta per a Intermoney, la societat creada pels inversors per controlar aquest gran negoci signat gràcies a la precarietat i necessitat financeres de Laporta, obsessionat a gastar molt més enllà de la capacitat de generació de recursos del club.
En definitiva, els càlculs estimen que, contra aquests 34 milions d’amortització de l’obra del nou Bernabéu, Laporta ha signat el pagament d’una mitjana de 150 milions, augmentant si ho fa la recaptació.
I això no és el pitjor, ja que el mateix Laporta ha admès que aquesta explotació de l’estadi ha estat de 154,8 milions la temporada 2022-23. És a dir, superior a la rendibilitat (100 milions) prevista per després de les obres.
