El Barça de Joan Laporta pot estar-li molt agraït al president de LaLiga, Javier Tebas, per permetre-li que el benefici de les palanques obtingut en els dos últims exercicis pogués computar-se com a ingressos i tingués un impacte directe i molt beneficiós en l’ampliació del marge salarial, almenys per poder signar l’estiu passat set futbolistes. Que finalment pugui inscriure Íñigo Martínez i Ilkai Gundogan en aquest mercat, i potser algun més dels fitxatges amb què somia Laporta i el seu seguici de representants, dependrà de l’estalvi, de les retallades i de les vendes que pugui fer el club fins al 31 d’agost. Serà qüestió de talent, enginy i habilitat per part de Deco i Mateu Alemany contra la tendència malbaratadora del president i la permanent por de Xavi, disfressada d’ambició i caràcter guanyador.
Aquesta porta, però, ja s’ha tancat per sempre, ja que ni el Barça ni cap altre club -tampoc, i molt especialment, el Reial Madrid- es podran acollir a l’esperit de les palanques per millorar els balanços. S’ha acabat perquè la UEFA ja ha aplicat un criteri contrari a aquesta solució tan espanyola de vendre’s patrimoni o anticipar els beneficis de la futura explotació dels seus estadis i compensar, així, exercicis amb pèrdues ordinàries de certa importància.
De moment, la UEFA ja ha demanat explicacions al Reial Madrid per no aclarir el veritable origen de 122 milions de despeses, el 20% del total de l’exercici 2021-22, que no van ser degudament comptabilitzats en els resultats financers, una maniobra que la UEFA considera sospitosa i possible causa de l’incompliment del fair play financer.
Amb el Barça no ha tingut cap mena de dubte i li ha imposat directament una multa de 500.000 euros per recórrer a la venda del 10% dels drets de TV a Sixth Street per 25 anys a canvi de 266 milions, que van ser anotats com un benefici operatiu. Per a la junta de control financer de Clubs de la UEFA, que administra el fair play financer, la multa es va instruir per “informar erròniament” del que va descriure com a “guanys per alienació d’actius intangibles”. És a dir, no provinents de transferències de jugadors, que no suposen al seu entendre “un ingrés rellevant segons les regulacions”. El recurs blaugrana té poques possibilitats de prosperar.
El problema real per a l’administració de Laporta rau en el fet que aquesta primera multa només afecta la primera part de les vendes patrimonials de l’any passat, les que van tenir un efecte comptable l’exercici 2021-22. Els més de 600 milions obtinguts per un camí idèntic en l’exercici 2022-23 estan pendents d’avaluació i, possiblement, d’una altra multa, amb un altre perill afegit i amenaçador. La UEFA amplia i endureix el control del joc net financer dels clubs a partir de l’any natural en curs amb les squad costs que redueixen les despeses en transferències, salaris, honoraris d’agents i totes les altres relacionades amb la gestió a un percentatge del 90% aquest any, reduint un 10% cadascun dels dos anys següents fins a estabilitzar-los en el 70% els ingressos. “Els clubs podran perdre 60 milions durant un període de tres anys, sempre que es donin certes garanties”, diu ara la norma d’Aleksander Ceferin.
El Barça de Laporta està molt lluny d’estar en aquests marges a no ser que comenci a aplicar de debò les regles del joc a què, alineades amb la UEFA, ja l’està obligant LaLiga amb el seu pla de tresoreria.
Les conseqüències d’un incompliment són igualment extremes i implacables, sobretot en la limitació de fitxatges i de salaris, que representen la part principal dels costos anuals.
S’ha de considerar que si el Barcelona va aprovar les normes de fair play financer de la UEFA fins ara va ser perquè amb la normativa en ús fins aquest any es calculaven en funció de les pèrdues agregades durant un total de quatre anys.
Aquest modus operandi de Barça i Reial Madrid respon també al fet que el seu model de propietat, diferent de la majoria dels clubs que són SA, permet excessos com els de Joan Laporta i Florentino Pérez, en aparença presidents de clubs democràtics que han de respondre davant els seus socis. A la pràctica, això no obstant, vendre patrimoni i aprofitar-se del control social i mediàtic per eludir els controls propis de les dues institucions s’ha convertit en una cosa habitual i, fins i tot, tolerada pels seus respectius col·lectius d’afiliats, fàcilment governats per l’enorme poder que tots dos club, els més importants del món, exerceixen en els seus territoris en entorns econòmics, financers, polítics, periodístics, judicials, policials i pràcticament sobre la resta els agents de cada comunitat.
La Lliga de Javier Tebas, un dels personatges més guerrers a tot Europa contra el dopatge financer dels clubs, està lliurant batalles judicials i mediàtiques gegantines per mantenir a ratlla els dos colossos del futbol nacional. Lògic, perquè són insaciables i extraordinàriament competitius i perquè, certament, clubs com el City, el PSG i altres de la Premier, cada cop més, s’han burlat fins ara de la fràgil normativa de la UEFA en matèria de fair play financer.
Tebas, en realitat, ha estat extraordinàriament permissiu amb tots dos. Ha mirat cap a una altra banda quan el Reial Madrid s’ha arreglat els comptes i a Laporta, per més que es queixi i plori, li va fer el favor de la vida admetent els 860 milions de beneficis de les palanques; això sí, advertint-li que ha arribat a un límit que fins i tot la UEFA considera greument intolerable i infringit, segons les seves noves normes de control, més rigoroses i amb càstigs exemplars a partir d’ara.
També a Europa a Laporta se li han acabat els trucs domèstics, ja que les palanques només es van inventar per burlar provisionalment el setge de Tebes contra la despesa descontrolada de Laporta, que si no va acceptar la proposta de CVC va ser perquè, sobretot, bona part dels diners s’havien de destinar a millora de l’estructura i no a fitxatges. LaLiga li va fer un regal de 860 milions, ni més ni menys. La UEFA ja li ho ha retret i li suggereix que faci les coses com cal. Missió impossible.
