La sentència absolutòria del cas Neymar 2 posa fi a onze anys d’una operació d’assetjament i enderrocament patida pels expresidents del FC Barcelona Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. El primer, com a executor i responsable d’un fitxatge que va significar una aposta futbolística clau per al futur del club i que, alhora, va provocar una aliança gairebé sobrenatural entre la llotja del Bernabéu i els interessos del laportisme, inclòs tot aquest entorn polític del sobiranisme català amb un ampli control i domini de les forces socials, policials, judicials, econòmiques i mediàtiques. A Josep Maria Bartomeu li va tocar patir totes les conseqüències d’aquest gran moviment que, inicialment, tenia com a principal objectiu fer fora Rosell de la llotja del FC Barcelona com més aviat millor després de la seva rotunda victòria electoral el 2010.
Amb el fitxatge de Neymar, que abans havia passat revisió mèdica per signar pel Real Madrid, el Barça es va venjar del cas Di Stéfano i va armar la millor davantera de la història del futbol amb Messi i Suárez, un atac que va aconseguir el triplet l’any 2014-15 i que prometia prolongar almenys durant cinc o sis anys més el domini del Barça al futbol mundial.
Aquest és l’origen dels escandalosos i esperpèntics esdeveniments patits des de llavors per Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu i el mateix club blaugrana. Si des de les clavegueres de l’estat i des del poder de la llotja del Bernabéu va ser possible forçar el primer dels judicis al voltant de l’operació del seu fitxatge, la premsa catalana militant del laportisme no va dubtar a convertir la vida de Neymar al Barça en un malson permanent fins a amargar-se-la i provocar finalment el seu desig de marxar del Camp Nou.
També la condemna preventiva i mediàtica de Sandro Rosell, per un altre presumpte delicte fiscal que va resultar ser inventat, forma part del relat i del context d’una persecució per terra, mar i aire que encara no ha acabat del tot contra tot allò que han representat Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. El seu successor, Joan Laporta, no ha deixat de turmentar els socis amb constants referències a irregularitats, accions criminals i operacions dantesques associades a la gestió dels expresidents que, amb el pas del temps, es van demostrant sense fonament ni base que les pugui sostenir.
Una estratègia propagandística que forma part destacada, i es diria que cada cop més aïllada, de l’argumentari de Laporta per continuar comptant amb l’aprovació i el suport de la massa social.
Avui és clar que els rius de tinta que va fer córrer la denúncia falsa i temerària d’un soci del FC Barcelona, Jordi Cases, per suposada apropiació indeguda, estafa i corrupció entre particulars, no es repetiran. Tampoc els titulars de la majoria dels mitjans, majoritàriament laportistes, destaquen que el fitxatge de Neymar va ser del tot net. Al contrari, probablement continuaran repetint la mateixa mentida sobre que Rosell i Bartomeu, que mai no van ser ni imputats ni acusats, van acceptar una condemna per delicte fiscal contra el club a canvi de no ser ells els condemnats. Un altre gran invent de la premsa.
La pregunta ara rau en saber si el FC Barcelona, que també figurava com a acusat, celebra o no aquesta sentència exculpatòria que, sens dubte, reforça la imatge i el prestigi de dos expresidents com Rosell o Bartomeu. De moment, a primera hora de la tarda no s’havia pronunciat ni informat al web oficial del club sobre la sentència.
