El FC Barcelona ha estat l’equip que més futbolistes ha aportat a les diferents seleccions que estan disputant el Mundial de Qatar 2022 amb una xifra de fins a 17 futbolistes, un més que el Manchester City i el Bayern Munic, els tres clubs que més talent i noms han distribuït entre les diferents seleccions que, després del garbell de la primera fase i la disputa dels vuitens de final, s’enfronten a l’apassionant disputa dels quarts de final a partir d’aquest divendres. La dada d’aquesta majoria blaugrana es pot analitzar des de diferents punts de vista, però sens dubte crida l’atenció que, d’aquest trio de grans d’Europa, el Barça de Laporta i de Xavi sigui l’únic eliminat de la Champions en aquests moments de la temporada.
També confirma l’estesa sensació que, després de l’ús desesperat de les palanques i l’aterratge de sis futbolistes de primer nivell, tots ells estrangers, sumats a la base de jugadors seleccionables per Espanya, l’equip disposava d’arguments suficients i sobrats per a no tornar a caure, com la temporada anterior, en els primers compassos de la gran competició continental, aquest gran aparador internacional del qual depenen les grans audiències i els patrocinadors, però sobretot els ingressos. El Barça fa dos anys que al primer nivell europeu s’ha quedat en fora de joc, igual que la selecció de Luis Enrique, amb vuit futbolistes del Barça (Ansu Fati, Ferran Torres, Eric Garcia, Alejandro Balde, Sergio Busquets i Jordi Alba), ha quedat eliminada així que la carretera s’ha posat coll amunt després d’una classificació escurada i del fort contrast que va suposar debutar amb una golejada d’escàndol a Costa Rica (7-0), empatar covardament contra Alemanya, i caure amb indubtable mereixement davant del Japó.
Pels fets s’assembla, si s’estableix un paral·lelisme entre la columna vertebral del Barça i de la selecció, al camí blaugrana d’aquesta temporada, de fort contrast entre els partits que ha dominat amb absoluta superioritat davant de rivals teòricament assequibles i les enormes dificultats i els decebedors resultats obtinguts davant d’equips més sòlids com l’Inter i el Bayern Munic.
A la Roja de Luis Enrique, exentrenador del Barça que va conquistar el triplet la temporada 2014-15 amb el trident Messi-Neymar-Suárez, fins a cinc futbolistes del Barça -o sigui, la meitat de l’equip- han estat titulars indiscutibles amb Pedri, Gavi i Busquets a la medul·lar, Jordi Alba en defensa i Ferran Torres en atac.
Els partits que havien de marcar la diferència en la seva trajectòria mundialista -davant del Japó, per passar primers de grup, i davant del Marroc, a vuitens, tots dos rivals amb una condició física i disciplina tàctica inqüestionables- van resultar ser una decepció, un calc d’aquests mateixos últims partits del Barça a la Lliga amb una elevada possessió i poca profunditat resolts sobretot per Lewandowski en accions de talent aïllat. Més esperançador, fins als canvis de Luis Enrique, va ser el xoc finalment empatat amb Alemanya, un enemic a la baixa que ni tan sols va ser capaç de superar la primera fase.
A falta del que siguin capaços d’aconseguir Frenkie de Jong i Memphis Depay amb els Països Baixos davant l’Argentina, Raphinha amb el Brasil i Dembélé i Koundé amb França, que és la gran favorita, el Mundial deixa una sèrie de futbolistes amb la moral baixa a causa d’un rendiment descendent i de les crítiques rebudes. Haurà estat un Mundial dolorós per a Pedri, Gavi i Busquets, especialment apagats i rígids davant del Marroc, igual que per a Ferran Torres, amb menys arribada que altres vegades i amb el llast afegit de ser parella de la filla del seleccionador fora del vestidor. Balde va poder debutar, que ja és molt, Éric no ha tingut protagonisme perquè Luis Enrique ha renunciat a la sortida de pilota amb una mica més de criteri des del darrere i, en canvi, qui torna amb més galons i reforçat ha estat Jordi Alba, més titular amb Luis Enrique que amb Xavi, que li busca permanentment alternatives. Finalment, doncs, són cinc els jugadors del Barça supervivents, una xifra sensiblement inferior als nou futbolistes que segueixen a quarts del Manchester City, base de la sòlida i regular selecció anglesa, i els vuit del Bayern distribuïts als diferents equips continentals que continuen endavant.
El Real Madrid, que va deixar anar tretze futbolistes, també està per sobre del saldo blaugrana amb sis dels seus cracs encara amb aspiracions de guanyar el títol: Modric liderant Croàcia, actual subcampiona del món, tres amb el Brasil (Vinicius, Rodrygo i Militao) i dos més amb França (Tchouameni i Camavinga), després de la baixa de Benzema, guanyador de la Pilota d’Or 2022.
Amb tot, el club amb més futbolista classificats per a quarts de final és el Manchester United que, sense comptar amb Cristiano Ronaldo, donat de baixa en vigílies del torneig, manté fins a onze de les seves unitats molt ben repartits. El Manchester United ve d’una llarga crisi estructural esportiva des de la marxa d’Alex Ferguson al final d’un cicle extraordinari de domini en el futbol anglès que, això no obstant, va topar amb el fre del Barça de Leo Messi, que no va poder superar en cap de les dues finals de Champions (Roma i Wembley) que l’argentí va disputar en el seu millor moment.
Des d’aleshores, entrenadors successius s’han estavellat contra l’exigència de retornar ràpidament a aquest nivell de primera línia, una ansietat que, això no obstant, s’ha traduït en una crisi tan accentuada que la temporada anterior no va ser ni tan sols capaç de classificar-se entre les posicions de Champions. Va ser una decepció combatuda amb bons fitxatges i l’arribada d’un entrenador holandès, ex de l’Ajax, Erik ten Hag, que ja s’ha desfet de Cristiano Ronaldo, un futbolista veritablement tòxic a la fase terminal de la seva extraordinària carrera.
El destí ha volgut que pròximament s’enfrontin a l’Europa League els dos grans favorits a la victòria en aquesta segona divisió continental, Barça i Manchester United. Per una banda, l’equip que havia arrencat aquest Mundial amb més futbolistes distribuïts a les diferents seleccions, i, de l’altra, el seu rival anglès, el club que a la fase decisiva que comença avui amb la disputa dels dos primers partits de quarts lidera amb onze el nombre de jugadors encara classificats.
El United va començar amb catorze cedits a les diferents seleccions. Una arma de doble tall depenent si després del Mundial l’esforç els passa factura o si el fet d’haver quallat bones actuacions -o, fins i tot, de guanyar el Mundial- en propulsa i en millora el rendiment. Al Barça, per contra, ara mateix la base nacional de l’equip està de baixada mentre que, des de l’aspecte físic, els eliminats disposaran de més dies de recuperació i més temps per preparar la tornada als terrenys de joc, de moment a l’univers Lliga amb la Supercopa a l’horitzó.
Si serveix de referència, l’estiu del 2008, abans del primer triplet amb Messi, Eto’o i Henry en punta d’atac d’aquell equip acabat de posar en mans de Pep Guardiola, els qui van fer veritablement un pas endavant quant a lideratge i responsabilitat van ser Xavi, Iniesta i Puyol, que acabaven de conquerir l’Eurocopa amb Luis Aragonés a la banqueta. El veterà seleccionador els va imprimir el caràcter guanyador que havien perdut al Barça per culpa d’un vestidor dominat pel desànim d’un Frank Rijkaard mentalment enfonsat i una junta, la de Laporta, estenent aquest mantell d’autocomplaença insuperable a l’agònic final de Ronaldinho.
Una situació anímica inversa a l’actual, almenys per a aquest bloc nacional i també per a futbolistes com Araujo, Lewandowski, Christensen i Ter Stegen, que tampoc no han gaudit d’una experiència mundialista positiva.
Res a veure, per descomptat, amb l’anàlisi del tot oportunista, gratuït, i interessat que va fer Joan Laporta després del debut de la selecció espanyola davant de Costa Rica, a qui va abatre amb una golejada fins a cert punt imprevista. El president del Barça, sempre massa llançat i aprofitat, va demostrar que a l’hora d’estar desafortunat i maldestre sempre es pot superar a si mateix: “Espanya m’està semblant fantàstica i és un orgull –va dir– per al Barça veure com està jugant la selecció i com ho porta Luis Enrique, assumint tota la pressió. Ha estat molt valent. És favorita per guanyar el Mundial, està entre les favorites. El que passa a la selecció és conseqüència de la bona feina que està fent Xavi. Luis Enrique ha estat molt encertat a l’hora de fer un bloc amb jugadors majoritàriament d’un equip que és el Barcelona. Això facilita el joc i l’adaptació. Hi ha un gran talent enamorant el món i la gran majoria és del Barça”.
Sense comentaris.
