El Mundial pone en duda la fortaleza de la revolución de las palancas

El Barça, por delante de City y Bayern, fue el equipo que más internacionales (17) aportó, pero ahora ya es el menos representado de los tres, superado ampliamente incluso por el ManU, su próximo rival en la Europe League

El FC Barcelona ha estat l'equip que més futbolistes ha aportat a les diferents seleccions que estan disputant el Mundial de Qatar 2022 amb una xifra de fins a 17 futbolistes, un més que el Manchester City i el Bayern Munic, els tres clubs que més talent i noms han distribuït entre les diferents seleccions que, després del garbell de la primera fase i la disputa dels vuitens de final, s'enfronten a l'apassionant disputa dels quarts de final a partir d'aquest divendres. La dada d'aquesta majoria blaugrana es pot analitzar des de diferents punts de vista, però sens dubte crida l'atenció que d'aquest trio de grans d'Europa el Barça de Laporta i de Xavi sigui l'únic eliminat de la Champions en aquests moments de la temporada. També confirma l'estesa sensació que, després de l'ús desesperat de les palanques i l'aterratge de sis futbolistes de primer nivell, tots ells estrangers, sumats a la base de jugadors seleccionables per Espanya, l'equip disposava d'arguments suficients i sobrats per a no tornar a caure, com la temporada anterior, en els primers compassos de la gran competició continental, aquest gran aparador internacional del qual depenen les grans audiències i els patrocinadors, però sobretot els ingressos. El Barça fa dos anys que al primer nivell europeu s'ha quedat en fora de joc, igual que la selecció de Luis Enrique, amb vuit futbolistes del Barça (Ansu Fati, Ferran Torres, Eric Garcia, Alejandro Balde, Sergio Busquets i Jordi Alba), ha quedat eliminada així que la carretera s'ha posat costa amunt després d'una classificació escurada i el fort contrast que va suposar debutar amb una golejada d'escàndol a Costa Rica (7-0), empatar covardament contra Alemanya i caure amb indubtable mereixement davant del Japó. Pels fets, s'assembla, si s'estableix un paral·lelisme entre la columna vertebral del Barça i de la selecció, al camí blaugrana d'aquesta temporada de fort contrast entre els partits que ha dominat amb absoluta superioritat davant de rivals teòricament assequibles i les enormes dificultats i els decebedors resultats obtinguts davant d'equips més sòlids com l'Inter i el Bayern Munic. A la 'Roja' de Luis Enrique, exentrenador del Barça que va conquistar el Triplet la temporada 2014-15 amb el Trident Messi-Neymar-Suárez, fins a cinc futbolistes del Barça, o sigui la meitat de l'equip, han estat titulars indiscutibles amb Pedri, Gavi i Busquets a la medul·lar, Jordi Alba en defensa i Ferran Torres en atac. Els partits que havien de marcar la diferència en la seva trajectòria mundialista, davant del Japó per passar primers de grup i davant del Marroc a vuitens, tots dos rivals amb una condició física i disciplina tàctica inqüestionables, van resultar ser una decepció, un calc d'aquests mateixos últims partits del Barça a la Lliga amb una elevada possessió i poca profunditat resolts sobretot per Lewandowski en accions de talent aïllat. Més esperançador, fins als canvis de Luis Enrique, va ser el xoc finalment empatat amb Alemanya, un enemic a la baixa que ni tan sols va ser capaç de superar la primera fase. A falta del que siguin capaços d'aconseguir Frenkie de Jong i Memphis amb els Països Baixos davant l'Argentina, Raphinha amb el Brasil i Dembélé i Koundé amb França, que és la gran favorita, el Mundial deixa una sèrie de futbolistes amb la moral baixa a causa d'un rendiment descendent i de les crítiques rebudes. Haurà estat un Mundial dolorós per a Pedri, Gavi i Busquets, especialment apagats i rígids davant del Marroc, igual que per a Ferran Torres, amb menys arribada que altres vegades i amb el llast afegit de ser parella de la filla del seleccionador fora del vestidor. Balde va poder debutar, que ja és molt, Éric no ha tingut protagonisme perquè Luis Enrique ha renunciat a la sortida de pilota amb una mica més de criteri des del darrere i, en canvi, qui torna amb més galons i reforçat ha estat Jordi Alba, més titular amb Luis Enrique que amb Xavi, que li busca permanentment alternatives. Finalment, doncs, són cinc els jugadors del Barça supervivents, una xifra sensiblement inferior als nou futbolistes que segueixen a quarts del Manchester City, base de la sòlida i regular selecció anglesa, i els vuit del Bayern distribuïts als diferents equips continentals que continuen endavant. El Real Madrid que va deixar anar tretze futbolistes també està per sobre del saldo blaugrana amb sis dels seus cracs encara amb aspiracions de guanyar el títol, amb Modric liderant Croàcia, actual subcampiona del Món, tres amb el Brasil (Vinicius, Rodrygo i Militao) i dos més amb França (Tchouameni i Camavinga) després de la baixa de Benzema, guanyador de la Pilota d'Or 2022. Amb tot, el club amb més futbolista classificats per a quarts de final és el Manchester United que, sense comptar amb Cristiano Ronaldo, donat de baixa en vigílies del torneig, manté fins a onze de les seves unitats molt ben repartits. El Manchester United ve d'una llarga crisi estructural esportiva des de la marxa de Ferguson al final d'un cicle extraordinari de domini en el futbol anglès que, això no obstant, va topar amb el fre del Barça de Leo Messi que no va poder superar en cap de les dues finals de Champions (Roma i Wembley) què va disputar en el seu millor moment. Des d'aleshores, entrenadors successius s'han estavellat contra l'exigència de retornar ràpidament a aquest nivell de primera línia, una ansietat que, això no obstant, s'ha traduït en una crisi tan accentuada que la temporada anterior no va ser ni tan sols capaç de classificar-se entre les posicions de Champions. Va ser una decepció combatuda amb bons fitxatges i l'arribada d'un entrenador holandès, ex de l'Ajax, Erik ten Hag, que ja s'ha desfet de Cristiano Ronaldo, un futbolista veritablement tòxic a la fase terminal de la seva extraordinària carrera. El destí ha volgut que pròximament s'enfrontin a l'Europa League els dos grans favorits a la victòria en aquesta segona divisió continental, Barça i Manchester United, per una banda, l'equip que havia arrencat aquest Mundial amb més futbolistes distribuïts a les diferents seleccions i de l'altra, el seu rival anglès, el club que a la fase decisiva que comença avui amb la disputa dels dos primers partits de quarts lidera amb onze el nombre de jugadors encara classificats. El ManU va començar amb catorze cedits a les diferents seleccions. Una arma de doble tall depenent si després del Mundial l'esforç els passa factura o si el fet d'haver quallat bones actuacions o fins i tot guanyar el Mundial propulsa i en millora el rendiment. Al Barça, per contra, ara mateix la base nacional de l'equip està de baixada mentre que, des de l'aspecte físic, els eliminats disposaran de més dies de recuperació i més temps per preparar la tornada als terrenys de joc, de moment a l'univers Lliga amb la Supercopa a l'horitzó. Si serveix de referència, l'estiu del 2008, abans del primer Triplet amb Messi, Eto'o i Henry en punta d'atac d'aquell equip acabat de posar en mans de Guardiola, els qui van fer veritablement un pas endavant quant a lideratge i responsabilitat van ser Xavi, Iniesta i Puyol que acabaven de conquerir l'Eurocopa amb Luis Aragonés a la banqueta. El veterà seleccionador els va imprimir el caràcter guanyador que havien perdut al Barça per culpa d'un vestidor dominat pel desànim d'un Rijkaard mentalment enfonsat i una junta, la de Laporta estenent aquest mantell d'autocomplaença insuperable a l'agònic final de Ronaldinho. Una situació anímica inversa a l'actual, almenys per a aquest bloc 'nacional' i també per a futbolistes com Araujo, Lewandowski, Christensen i Ter Stegen que tampoc no han gaudit d'una experiència mundialista positiva. Res a veure, per descomptat, amb l'anàlisi del tot oportunista, gratuït, i interessat que va fer Joan Laporta després del debut de la selecció espanyola davant de Costa Rica, a qui va abatre amb una golejada fins a cert punt imprevista. El president del Barça, sempre massa llançat i aprofitat, va demostrar que a l'hora d'estar desafortunat i maldestre sempre es pot superar a si mateix: "Espanya m'està semblant fantàstica i és un orgull –va dir– per al Barça veure com està jugant la selecció i com ho porta Luis Enrique, assumint tota la pressió. Ha estat molt valent. És favorita per guanyar el Mundial, està entre les favorites. El que passa a la selecció és conseqüència de la bona feina que està fent Xavi. Luis Enrique ha estat molt encertat a l'hora de fer un bloc amb jugadors majoritàriament d'un equip que és el Barcelona. Això facilita el joc i l'adaptació. Hi ha un gran talent enamorant el món i la gran majoria és del Barça". Sense comentaris.

El FC Barcelona ha sido el equipo que más futbolistas ha aportado a las distintas selecciones que vienen disputando el Mundial de Catar 2022 con una cifra de hasta 17 futbolistas, uno más que el Manchester City y el Bayern Múnich, los tres clubs que más talento y nombres han distribuido entre las diferentes selecciones que, tras la criba de la primera fase y la disputa de los octavos de final, se enfrentan en la apasionante disputa de los cuartos de final a partir de este viernes. El dato de esta mayoría azulgrana puede analizarse desde diferentes puntos de vista, pero desde luego llama la atención que, de este trío de grandes de Europa, el Barça de Laporta y de Xavi sea el único eliminado de la Champions a estas alturas de la temporada.

También viene a confirmar la extendida sensación de que, tras el uso desesperado de las palancas y el aterrizaje de seis futbolistas de primer nivel, todos ellos extranjeros, sumados a la base de jugadores seleccionables por España, el equipo disponía de suficientes y sobrados argumentos para no volver a caer, como en la temporada anterior, en los primeros compases de la gran competición continental, ese gran escaparate internacional al que responden las grandes audiencias y los patrocinadores, pero sobre todo los ingresos.

El Barça lleva dos años quedando fuera de juego de la élite europea, lo mismo que la selección de Luis Enrique, con ocho futbolistas del Barça (Ansu Fati, Ferran Torres, Eric García, Alejandro Balde, Sergio Busquets y Jordi Alba), ha quedado eliminada en cuanto la carretera se ha puesto cuesta arriba después de una clasificación apurada y del fuerte contraste que supuso debutar con una goleada de escándalo sobre Costa Rica (7-0), empatar cobardemente ante Alemania y caer con indudable merecimiento ante Japón.

Por las hechuras se parece, si se establece un paralelismo entre la columna vertebral del Barça y de la selección, a la andadura azulgrana de esta temporada, de fuerte contraste entre los partidos que ha dominado con absoluta superioridad frente a rivales teóricamente asequibles y las enormes dificultades y los decepcionantes resultados obtenidos frente a equipos más sólidos, como el Inter y el Bayern Múnich.

En la Roja de Luis Enrique, exentrenador del Barça que conquistó el triplete la temporada 2014-15 con el tridente Messi-Neymar-Suárez, hasta cinco futbolistas del Barça -o sea, la mitad del equipo- han sido titulares indiscutibles, con Pedri, Gavi y Busquets en la medular, Jordi Alba en defensa y Ferran Torres en ataque.

Los partidos que habían de marcar la diferencia en su trayectoria mundialista -ante Japón, para pasar primeros de grupo, y ante Marruecos, en octavos, ambos rivales con una condición física y disciplina táctica incuestionables- resultaron ser una decepción, un calco de esos mismos últimos partidos del Barça en la Liga con una elevada posesión y poca profundidad resueltos sobre todo por Lewandowski en acciones de talento aislado. Más esperanzador, hasta los cambios de Luis Enrique, fue el choque finalmente empatado con Alemania, un enemigo venido a menos que ni siquiera fue capaz de superar la primeras fase.

A falta de lo que sean capaces de conseguir Frenkie de Jong y Memphis con Países Bajos frente a Argentina, Raphinha con Brasil y Dembélé y Koundé con Francia, que es la gran favorita, el Mundial deja a una serie de futbolistas con la moral baja a causa de un rendimiento descendente y de las críticas recibidas. Habrá sido un Mundial doloroso para Pedri, Gavi y Busquets, especialmente apagados y rígidos ante Marruecos, lo mismo que para Ferran Torres, con menos llegada que otras veces y con el lastre añadido de ser pareja de la hija del seleccionador fuera del vestuario. Balde pudo debutar, que ya es mucho, Eric no ha tenido protagonismo porque Luis Enrique ha renunciado a la salida de balón con algo más de criterio desde atrás y, en cambio, quien vuelve con más galones y reforzado ha sido Jordi Alba, más titular con Luis Enrique que con Xavi, que le busca permanentemente alternativas.

Finalmente, pues, son cinco los jugadores del Barça supervivientes, una cifra sensiblemente inferior a los nueve futbolistas que siguen en cuartos del Manchester City, base de la sólida y regular selección inglesa, y los ocho del Bayern, distribuidos en los diferentes equipos continentales que siguen adelante.

El Real Madrid, que dejó ir a trece futbolistas también, está por encima del saldo azulgrana con seis de sus cracks todavía con aspiraciones de ganar el título: Modric liderando a Croacia, actual subcampeona del Mundo, tres con Brasil (Vinicius, Rodrygo y Militao) y dos más con Francia (Tchouameni y Camavinga) tras la baja de Benzema, ganador del Balón de Oro 2022.

Con todo, el club con más futbolistas clasificados para cuartos de final es el Manchester United que, sin contar con Cristiano Ronaldo, dado de baja en vísperas del torneo, mantiene hasta once de sus unidades muy bien repartidos. El Manchester United viene de una larga crisis estructural deportiva desde la marcha de Alex Ferguson al final de un ciclo extraordinario de dominio en el fútbol inglés que, sin embargo, se topó con el freno del Barça de Leo Messi, al que no pudo superar en ninguna de las finales de Champions (Roma y Wembley), a las que el argentino llegó en su mejor momento.

Desde entonces, sucesivos entrenadores se han estrellado contra la exigencia de retornar rápidamente a ese nivel de primera línea, una ansiedad que, sin embargo, se ha traducido en una crisis tan acentuada que la temporada anterior no fue siquiera capaz de clasificarse entre las posiciones de Champions. Fue una decepción combatida con buenos fichajes y la llegada de un entrenador holandés, ex del Ajax Erik ten Hag, que ya se ha deshecho de Cristiano Ronaldo, un futbolista verdaderamente tóxico en la fase terminal de su extraordinaria carrera.

El destino ha querido que próximamente se midan en la Europa League los dos grandes favoritos a la victoria en esta segunda división continental, Barça y Manchester United. Por un lado, el equipo que había arrancado este Mundial con más futbolistas distribuidos en las diferentes selecciones y, por otro, su rival inglés, el club que en la fase decisiva, que empieza hoy con la disputa de los dos primeros partidos de cuartos, lidera con once el número de jugadores aún clasificados. El United empezó con catorce cedidos a las distintas selecciones.

Un arma de doble filo dependiendo si tras el Mundial el esfuerzo les pasa factura o si el hecho de haber cuajado buenas actuaciones -o, incluso, ganar el Mundial- propulsa y mejora su rendimiento. En el Barça, por el contrario, ahora mismo la base nacional del equipo está de bajón mientras que, desde el aspecto físico, los eliminados dispondrán de más días de recuperación y de más tiempo para preparar la vuelta a los terrenos de juego, de momento, al universo Liga con la Supercopa en el horizonte.

Si sirve de referencia, en el erano de 2008, antes del primer triplete con Messi, Eto’o y Henry en punta de ataque del equipo recién puesto en manos de Pep Guardiola, quienes dieron verdaderamente un paso adelante en cuanto a liderazgo y responsabilidad fueron Xavi, Iniesta y Puyol, que acababan de conquistar la Eurocopa con Luis Aragonés en el banquillo. El veterano seleccionador les imprimió el carácter ganador que habían perdido en el Barça por culpa de un vestuario dominado por el desánimo de un Frank Rijkaard mentalmente hundido y una junta, la de Laporta, extendiendo ese manto de autocomplacencia insuperable en el agónico final de Ronaldinho.

La situación anímica inversa a la actual, al menos para ese bloque nacional, y también para futbolistas como Araujo, Lewandowski, Christensen y Ter Stegen, que tampoco han disfrutado de una experiencia mundialista positiva.

Nada que ver, desde luego, con análisis ese oportunista, gratuito, interesado y ventajista que hizo Joan Laporta tras el debut de la selección española frente a Costa Rica, a la que abatió con una goleada hasta cierto punto imprevista. El presidente del Barça, siempre lenguaraz y aprovechado, demostró que a la hora de estar desafortunado y torpe siempre puede superarse a sí mismo: «España me está pareciendo fantástica y es un orgullo -dijo- para el Barça ver cómo está jugando la selección y cómo lo lleva Luis Enrique, asumiendo toda la presión. Ha sido muy valiente. Es favorita para ganar el Mundial, está entre las favoritas. Lo que pasa en la selección es consecuencia del buen trabajo que está haciendo Xavi. Luis Enrique ha estado muy acertado en hacer un bloque con jugadores de mayoritariamente un equipo que es el Barcelona. Esto facilita el juego y la adaptación. Hay un gran talento enamorando al mundo y la gran mayoría es del Barça».

Sin comentarios.

(Visited 96 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deja un comentario