La certesa que Joan Guillem Laporta, fill del president del FC Barcelona, és soci d’una agència d’intermediació de jugadors que ha fet operacions amb el club blaugrana ja no es pot posar en dubte després de les darreres revelacions mediàtiques i les reaccions més divertides des de dins del club, que no han fet sinó confirmar que aquesta relació, tant si viola com si no la llei de l’esport, i se salti o no el codi ètic intern, fa pudor des de força quilòmetres de distància.
Els rumors procedents de diverses fonts properes al clan Laporta ja havien apuntat la sospites que el fill del president estava rondant sobre traspassos i cessions des que es va tancar el fitxatge d’Aubameyang l’hivern passat. Va ser El Confidencial, en una informació de dimecres passat, qui va posar noms i dades a aquesta pertinença societària de Joan Guillem Laporta a Top Level Football 77 SL, inscrita i operativa des del 7 de juliol d’aquest any, precisament en el més calent de l’època de fitxatges. L’objecte social no és altre que “la gestió i la representació d’esportistes de qualsevol categoria, activitats de gestió i administració, serveis d’oci i entreteniment”.
L’altre soci, que aporta l’experiència i els contactes en aquest complex i enrevessat món del futbol, més enllà de si pare i fill comparteixen informació a l’hora de sopar o esmorzar, és Raúl Verdú, exjugador de l’Espanyol i agent FIFA.
A partir d’aquesta informació, la cobertura mediàtica i les respostes als pocs mitjans que han mostrat interès en aquest assumpte veritablement escandalós i opac confirmen la naturalesa tenebrosa d’aquesta vocació sobtada del fill mitjà de Laporta per dedicar-se als negocis de la intermediació de futbolistes.
Segons aquest digital, Top Level Football 77 no és més que una mena de tapadora perquè tots dos puguin cobrar una retribució pels serveis prestats a Fali Ramadani, un d’aquells superagents tipus Jorge Mendes, empresari d’origen albanès titular de la firma Lian Sports & Partners amb matriu registral a Irlanda. Segons aquest mateix relat, sota el seu control figura Marc Bernal, una estrella prometedora del Cadet A del Barça, i no s’ha negat la seva intervenció al fitxatge de Marcos Alonso, procedent del Chelsea, tancat per vuit milions malgrat la insistència de molts mitjans afins a la junta a defensar que el defensa, de 31 anys, va arribar lliure del club anglès.
Segons Verdú, “no hi ha conflicte d’interessos perquè quan actua en una operació vinculada al FC Barcelona, Guim no cobra. Tenim o operem amb un total de 45 jugadors dels quals només dos són del Barça”. D’altra banda, també hi ha l’evidència de la seva participació en la cessió de Clement Lenglet al Tottenham, que, si es mira des del punt de vista de l’estalvi de la fitxa, sembla un bon negoci, però que si es desgrana com un traspàs o cessió per la qual el Barça no ha guanyat un euro -i, a més, ha generat uns costos d’intermediació-, llavors inspira altres pensaments i sensacions diferents. Una operació molt semblant a la sortida de Sergiño Dest al Milan, també vinculada a l’eix Verdú-Guillem Laporta com a servei a Fali Ramadani. Fonts ben informades calculen que aquest tràfec d’entrades i sortides va generar uns dos milions en comissions, dels quals Verdú ha admès que només es cobrarà un pessic per Marcos Alonso quan es compleixin determinats terminis de pagaments.
Si hi ha conflicte d’interessos o, directament, una infracció greu de la Llei de l’Esport, és un aspecte que des de la directiva de Laporta es rebutja de ple perquè, segons ha explicat la dòcil i vellutada veu del Què t’hi jugues? -això sí, amb un to d’indignació afectat- el mateix president Laporta li va prohibir al seu fill fer negocis amb el Barça, a més que, a tots els efectes pràctics, no consta que la seva societat hagi participat directament en traspassos o cessions amb jugadors del FC Barcelona. A l’espai matinal de la SER es va arribar a reproduir una d’aquestes excuses provinents de la junta, que afirmava que, si es tanca alguna operació amb un futbolista blaugrana, Guillem Laporta té prohibit cobrar.
Surrealisme i presa de pèl a parts iguals sobre una qüestió en què, de nou, la directiva de Joan Laporta ha utilitzat els seus propis periodistes estratègicament situats i sota control per tamisar una informació que dins del nucli dur del president és vox populi i que, en qualsevol cas, ningú del club ha sortit oficialment a desmentir.
La protecció mediàtica del clan Laporta continua sent d’alta seguretat. Ho prova a reduïda i suavitzada reacció a aquesta informació que, no cal dir-ho, hauria estat convenientment elevada a escàndol internacional sense precedents si es tractés del fill de qualsevol altre president anterior a Laporta. A les conjectures dels pocs periodistes sensibles a comentar aquest episodi ni tan sols van posar en context que Joan Laporta va col·locar la seva cosina Marta Segú a la Fundació Barça, la seva germana Maite en un càrrec executiu destacat, i que el seu germà Xavier ronda constantment pel club, com també fa el seu cunyat Alejandro Echevarría, oncle de Guillem Laporta, dins d’aquest entramat familiar.
Costa de creure que algú, després d’aquesta estructura genealògica que ha anat creixent ràpidament des de l’arribada de Laporta a la llotja, se sorprengui perquè, de cop i volta, s’incorpori una nova generació a aquesta empresa familiar, ni que sigui aparentant que, en el fons, Guillem Laporta no tingui res a veure amb la figura paterna i presidencialista del pare Laporta.
