Va succeir mesos enrere que Joan Laporta, enmig d’una entrevista completament fora de lloc, un els periodistes presents va analitzar l’actualitat del moment amb un comentari de bastant mal gust: “L’única alegria d’aquesta temporada l’hem tingut a Madrid, concretament a Soto del Real”. Van ressonar les riallades en la taula del programa, també entre el públic i en l’audiència. Un cor de riures al qual es va unir lògicament el mateix Laporta, amic de la conya i l’acudit fàcil sobre l’episodi del registre del domicili de l’expresident Sandro Rosell, arrest i el posterior decret de presó provisional.
Aquesta seqüència de barcelonistes fent broma sobre les desgràcies de Rosell es va produir en el programa La Sotana, un espai de temàtica blaugrana disruptiu, que sempre ha pretès conservar l’essència d’un to irreverent, poca-solta i fora de les pautes tradicionals del periodisme. Però sobretot, que ha basat el seu èxit en els atacs permanents, agres i salvatges a les figures de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu.
Aquesta línia del programa, que els seus protagonistes proclamen i classifiquen obertament de laportista, ha estat la clau del seu relatiu èxit en una audiència sobretot jove, que també ha après a viure el dia a dia del club des de l’insult i les pitjors formes. Per La Sotana ha passat, com no podia de ser d’una altra manera, l’ampli espectre del laportisme d’ahir i d’avui, inclosos Jaume Roures i el clan sencer dels amics de Johan, així com la llarga llista de personatges guardiolistes, molts d’ells també adoradors de Xavi, que, cadascun a la seva manera, ha anat alimentant aquest exèrcit de militants i simpatitzants disposats a exercir el barcelonisme entès com la desconstrucció i l’extermini de qualsevol element sospitós dels governs de Sandro Rosell i de Josep Bartomeu.
Per aquesta mateixa regla, des de La Sotana i des d’aquest nínxol laportista que avui constitueix la pràctica totalitat de la premsa i de les xarxes socials, també a Núñez se’l recorda com un personatge abominable mentre que, per contra, s’ha desenvolupat una empatia cap a la figura de Joan Gaspart, amb el propòsit de despullar-lo d’aquest títol del ‘pitjor president de la història del Barça’ per a atribuir-lo a Bartomeu.
També Gerard Piqué ha confessat ser fan i rendit admirador d’un programa en el qual sistemàticament es ret homenatge al laportisme i es condemna, també de manera gratuïta, a Rosell i Bartomeu.
El problema és que l’escalada d’aquest maltractament s’ha aguditzat d’una manera perillosa, multiplicant-se sense límits ni tractes ètics directament proporcionals a la falta d’arguments de defensa de la gestió en caiguda lliure de Joan Laporta. L’aparell oficial i també l’altre, aquest submón que serveix a l’actual junta amb els ulls tancats, a penes disposa avui d’un relat consistent ni d’èxits que sostinguin aquesta militància a la qual s’han anat aferrant mentre ha durat el llarg i interminable procés consistent a convertir en gestes pròpies els errors aliens.
Ara, quan Laporta i la seva junta ja han pogut demostrar la seva absoluta inutilitat per a governar, l’únic recurs de la seva dialèctica continua sent el mateix, l’atac al passat i a l’herència quan, a la vista està, el nou president només ha necessitat un any i dos mesos de gestió per a superar exageradament qualsevol error del passat. En tot cas, ha d’admetre’s, respecte dels registres i indicadors negatius del seu mandat anterior, que Laporta ha batut els seus propis rècords.
Pot ser que sigui aquesta desesperació absoluta la causa, que no la justificació, que aquest equip de La Sotana toqués sostre, o més aviat fons, en el seu programa 260 del dia 23 de maig ,en el qual van asseure a la taula al periodista Sique Rodríguez, llum i guia del laportisme des de la SER i, en el seu moment, oracle i patrocinador d’aquest mateix format d’espai barcelonista que va començar a cobrar audiència com a secció dins del ‘Què t’hi jugues’ d’aquesta mateixa emissora.
Encara que algú pugui pensar que el programa es va extralimitar, arrossegat per la improvisació del debat, la veritat és que la part en la qual els seus protagonistes van atacar cruelment les figures de Rosell i de Bartomeu va respondre a un guió calculat i pretès.
La discussió, com és possible confirmar en el vídeo que reproduïm, es va centrar en si un d’ells, Rosell o Bartomeu, o tots dos, eren més “subnormal” o més “fill de puta”, disputa que es va abordar teatralment, amb fredor i cert sentit de l’espectacle, la qual cosa descarta qualsevol coartada emocional o que mitjancés cap provocació.
Andreu Juanola, Joel Díaz, Magí García, Manel Vidal i Enric Gusó integren l’equip de La Sotana, un col·lectiu que com a tal ha estat ja expulsat de dues cadenes (SER i Betevé), abans de refugiar-se en una plataforma des de la qual emeten ara, Patreon.com, a través de la que es vehiculen donacions i sustenten les despeses d’emissió i de producció, a més de treure’s un sobresou.
Consta que en els altres mitjans on treballen alguns d’ells, com l’ideòleg i presentador Andreu Juanola, a TV3, el mateix que Joel Díaz i Magí García de l’APM o Està Passant, també a TV3 encara que a través de productores de pes, i Manel Vidal (La Competència de RAC1) no ha repercutit positivament aquesta actuació que avergonyeix i projecta una imatge lamentable i impròpia no tant dels qui ja formen part dels personatges del programa sinó del crèdit, credibilitat i professionalitat d’aquests altres programes i cadenes als quals també representen, es vulgui o no.
Igualment, aquest contingut, a més de danyar la reputació personal i associada a TV3 i RAC1, sembla susceptible d’estar ja en mans dels advocats de les persones afectades per si són manifestacions que, més enllà de la llibertat d’expressió i d’informació, atempten contra el seu honor i imatge pública.
No cal ser un advocat ni un expert legalista per a conjecturar que, si els al·ludits presenten adequadament el cas davant un jutjat, el material sigui susceptible d’acabar en una condemna que obligui a una rectificació pública, proporcional, a més d’una reparació econòmica. Odi i ressentiment formen part de l’espectacle mediàtic de La Sotana encara que es camufli i es pretengui ocultar sota altres interessos barcelonistes o d’interès futbolístic.
Resulta significatiu, en un moment en què Laporta està a punt de caure en la seva pròpia trampa econòmica, com s’han activat tots els actius del seu aparell mediàtic en la mateixa direcció, recordant que si el club travessa aquesta conjuntura crítica és degut a la gestió anterior de Bartomeu. Els últims dies han estat de soroll coral sobre el mateix discurs de sempre, sobre el perjudicial de l’herència i de la responsabilitat única del passat de tots els mals del Barça.
Ningú d’aquest exèrcit de periodistes, opinadors i influencers s’ha preguntat una cosa tan senzilla com quina relació té Bartomeu amb el fet que Laporta, president executiu i mandatari absolut des del 17 de març de 2021, no hagi estat capaç de cobrir el pressupost dissenyat per ell mateix per a aquesta temporada, fabricant a més un forat econòmic de 120 milions que ara cal cobrir com sigui. El súmmum de la incapacitat irrita als propis laportistes. Per això passa el que passa.
