El ‘catalangate’ es converteix en ‘tsunamigate’

La trama d’informàtics del ‘procés’, en el punt de mira de la investigació de la plataforma misteriosa que va organitzar els aldarulls després de la sentència del judici de l’1-O

Jordi Puigneró i Jordi Baylina es queixen del tancament del portal de 'Tsunami Democràtic' i samarretes amb els eslògans 'Catalangate' i 'Tsunami D'

La trama d’informàtics i experts en tecnologies digitals que van col·laborar en la promoció del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya va estar implicada també en el suport tècnic a través d’Internet i les xarxes socials de les accions de protesta realitzades sota l’empara de misteriós Tsunami democràtic. Aquestes accions van començar el 14 d’octubre del 2019, immediatament després que es conegués la sentència del Tribunal Suprem als dirigents polítics i socials que van organitzar el referèndum i que van proclamar la independència de Catalunya.

Aquest equip d’experts en el món digital va oferir els seus coneixements per sortejar el bloqueig per part de l’autoritat judicial del web que va crear el govern de la Generalitat per promoure la participació en el referèndum. Dos anys més tard també va posar aquest coneixement en l’ús de les xarxes al servei dels objectius de Tsunami democràtic, un moviment del qual no se sabia qui l’havia organitzat però que a través dels seus canals de Telegram i Twitter va convocar desenes de milers de persones que van intentar ocupar les pistes de l’aeroport del Prat i van provocar la suspensió d’un centenar de vols per protestar per la sentència del Suprem.

L’encàrrec per crear la infraestructura tecnològica que permetés als dirigents de Tsunami democràtic mantenir-se en l’anonimat el va assumir Sergi Miquel, responsable de la gestió econòmica de la infraestructura creada per Puigdemont a Bèlgica, segons va publicar El Confidencial ahir. Aquest portal digital explica que Miquel va recórrer a tres membres del grup d’experts que els havien ajudat amb la difusió del referèndum: Elies Campo, l’autor de l’informe publicat per Citizenlab amb el nom de Catalangate, Jordi Baylina, desenvolupador de Blockchain, resident a Suïssa, i Pau Escrich, desenvolupador de codi obert de l’empresa Aragon Labs. Van ser ells tres els que van programar l’aplicació del Tsunami Democràtic i van idear el sistema per accedir-hi mitjançant uns codis QR que es distribuïen per Telegram. Miquel, Campo, Baylina i Escrich apareixen en el llistat de persones investigades segons l’informe de Citizenlab.

El Catalangate s’ha convertit, doncs, en Tsunamigate, especialment després que es filtrés que el CNI va demanar permís al jutge per interceptar les comunicacions de 18 persones vinculades amb aquest misteriós moviment de protesta. Dels líders d’aquesta mobilització n’hi ha dos que apareixen al llistat de ‘víctimes’ de l’espionatge que es pot veure al portal catalangate.cat. Són Xavier Vendrell, ex-dirigent i ex-diputat d’ERC, i David Madí, que va ser assessor de l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas. Sorprèn no trobar en aquest llistat Oriol Soler, històric militant d’ERC i peça clau de l’organització de Tsunami Democràtic. Una explicació possible de la seva absència és que es negués a entregar el seu mòbil a un equip de persones fidels a Carles Puigdemont, donada la desconfiança que hi ha entre ERC i JxCat. Aquesta desconfiança podria ser també la causa que Elies Campo i Citizenlab no hagin pogut analitzar el telèfon d’Oriol Junqueras, president d’ERC. Campo està sent investigat per l’Audiència Nacional per la seva vinculació amb Tsunami Democràtic, segons va informar ahir El Periódico de Catalunya.

Del grup d’experts en tecnologia digital que van buscar alternatives al bloqueig del portal del referèndum creat pel govern de la Generalitat en va formar part Josep Maria Ganyet, que també apareix com una de les ‘víctimes’ de l’espionatge. Ganyet va participar dues setmanes després de l’assalt a l’aeroport en dos programes de Catalunya Ràdio. “L’aplicació de Tsunami Democràtic està feta perquè no es pugui saber qui hi ha al darrera”, va dir el 28 d’octubre del 2019 a El matí de Catalunya Ràdio. L’aplicació Pegasus sembla que sí que ho ha sabut.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides