L’informe presentat pel laboratori canadenc de recerca en qüestions polítiques, noves tecnologies, seguretat global i drets humans Citizen Lab ha deixat al descobert un equip d’experts en tecnologies digitals que han tingut un paper destacat en el suport al procés independentista en aquest àmbit. El personatge més destacat d’aquest equip és Elies Campo, que no va acabar la carrera de Telecomunicacions a l’elitista centre universitari La Salle, dependent de la Universitat Ramon Llull, però que va aconseguir feina a l’empresa Whatsapp primer i a Telegram després als Estats Units, on els seus pares el van enviar, amb dues germanes, a estudiar anglès. Campo ha estat el coordinador de l’informe sobre espionatge als independentistes que va publicar Citizen Lab amb el títol de Catalangate, lema utilitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural al web que van crear quatre mesos abans que es fes pública la seva existència.
“Sense ell, sense la seva entrega i professionalitat avui no seríem aquí”, va dir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzié, referint-se a Elies Campo en la roda de premsa que va fer aquesta plafaforma, juntament amb Òmnium Cultural, JxCat, ERC i la CUP, a Brussel·les, per anunciar accions judicials per l’espionatge denunciat. Des d’aquell moment, Campo va estar en l’ull de l’huracà d’aquest cas, que alguns han rebatejat com a Campogate. No és només el coordinador de l’informe sinó que, segons la informació que s’ha difós, ha estat una de les persones espiades. A l’apartat de “Víctimes” del portal catalangate.cat hi apareix en el lloc 34, dels 60 que s’hi inclouen. No hi apareix la seva fotografia, però el seu rostre s’ha fet popular darrerament. L’hem vist al programa FAQS de TV3 o en una entrevista a càrrec d’Antoni Bassas a la televisió del diari Ara fa uns dies i entrant amb una urna als braços al col·legi electoral del Casinet d’Hostafrancs per la celebració del referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017.
Tampoc no apareixen a catalangate.cat les fotografies dels quatre experts en tecnologia digital implicats en la promoció i organització del procés però sí els seus noms i c. Són Jordi Baylina (víctima 38), Pau Escrich (44), Josep Maria Ganyet (47) i Xavier Vives (56). En aquest portal de l’ANC, on l’apartat de ‘Víctimes’ l’encapçala Paluzié, es defineix a Elies Campo com “tecnòleg i activista digital, antic treballador de Telegram (àrea de Creixement, Desenvolupament de Negoci i Partnerships). De Jordi Baylina es diu que és “desenvolupador de Blockchain i activista digital, defensa des de Suïssa la causa catalana”. És membre del comitè de direcció de Vocdoni. Pau Escrich és, segons catalangate.cat “desenvolupador de codi obert, CTO (chief technology officer) d’Aragon Labs. Cofundador de Vocdoni”. A Josep Maria Ganyet se’l presenta com “enginyer informàtic català especialitzat en intel·ligència artificial, activista digital” i a Xavier Vives com “desenvolupador de codi obert, cofundador de Vocdoni”.
Aragon Labs està domiciliada a Suïssa i forma part de la plataforma de gestió empresarial Aragon, basada en blockchain construïda amb la criptomoneda Ethereum. L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, fugit a Brussel·les després de declarar la independència de Catalunya l’octubre del 2017, s’ha convertit en usuari i propagandista d’aquesta moneda. El seu perfil de Twitter és krls.eth (abreviatura d’aquesta criptomoneda).
Vocdoni també forma part de la plataforma Aragon. És una plataforma que utilitza blockchain per organitzar votacions digitals. Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, el Centre Excursionista de Catalunya, Pirates, Ticanoia o l’ajuntament de Bellpuig han contractat els seus serveis per celebrar consultes dins i fora de les seves organitzacions.
Una unió de coneixements i esforços, per tant, molt útils per qui vol amagar a l’administració pública gestions com referèndums, processos electorals o moviments de diners. Un dels eslògans d’Aragon encaixa perfectament amb la visió que des de Waterloo es té de com crear una Catalunya independent d’Espanya: “Necessitem reimaginar noves nacions i necessitem construir-les”. Qui els espia té interès en saber com pensen fer-ho des de Bèlgica o Suïssa.
