Existeixen molt diferents parers entre els socis del FC Barcelona de cara a l’assemblea del diumenge, especialment entre els compromissaris més actius i responsables que han demanat per activa i per passiva que el paquet de reformes estatutàries proposat per Joan Laporta es voti per separat.
La posada en escena des de la directiva ja suggereix que s’ha planificat des del totalitarisme i des de la urgent necessitat, sobretot, que els socis aprovin les reformes més sensibles, que es redueixen a una sola qüestió clau, a la suspensió de l’article 67 dels estatuts que tracta d’esborrar per sempre el control econòmic sobre la directiva. L’article 67 diu, planerament, que la directiva de torn, en cas de presentar pèrdues, ha de formalitzar davant l’assemblea un pla de negoci i de recuperació per a recuperar-les en dues temporades. En cas contrari la directiva queda cessada i s’han de convocar eleccions immediatament.
Laporta ha decidit, com a contra mesura, eliminar aquest article sense més, sense alternativa i sense un pla que pugui convèncer als socis que no empitjoraran les coses, sinó que milloraran. El president vol un xec en blanc per a no haver de rendir comptes ni estar subjecte a cap mena de rigor financer.
A més vol que els socis li ho aprovin embolicat en un paquet de reformes que res tenen a veure una amb una altra. Sembla que la directiva Elena Fort es mostra disposada a aïllar aquesta part de la resta. La raó no és una altra que ella mateixa havia atacat a la junta de Bartomeu per realitzar, unificada, la votació de ratificació de directius en una de les assemblees, fet que certament s’havia votat sempre en bloc des que les assemblees són assemblees. D’altra banda, les reformes estatutàries de gran importància també s’han sotmès al criteri dels compromissaris normalment en assemblees extraordinàries, és a dir concentrant l’atenció en el contingut d’aquestes reformes sense que cap altra cosa distregui el guió de l’assemblea.
Elena Fort ha fet declaracions proclius a modificar la mesura tan antidemocràtica inicialment anunciada des de la directiva i permetre que si més no l’article 67 es voti de forma aïllada. Fins que arriba el moment, no obstant això, qualsevol cosa és possible, perquè no seria la primera vegada que a la portaveu de la junta la desmenteix el mateix club d’algunes de les seves afirmacions o intencions. Caldrà veure què passa.
A la pressió d’opinadors i de veus que, tot i ser laportistes, consideraven excessiu aquest truc infantil i dictatorial s’han unit les veus de grups d’opinió (El Senyor Ramon, Dignitat Blaugrana, Seguiment FCB, Compromissaris FCB, Un Crit Valent, Transparència Blaugrana i Noies Twitter Barça) demanant si més no dividir la votació de la reforma dels Estatuts.
Oriol Clavell, un dels portaveus, ha esmicolat els detalls per a negar-se a votar en bloc tots els punts del dia. El col·lectiu considera que, si és per un problema de temps, es podia fer una assemblea extraordinària que comencés al matí. “Ens omplim la boca dient que els estaments ens representen, però som capaços de proposar una reforma en una sola tirada. No és rigorós ni seriós. No es pot permetre una reforma així. No podem posar peres i xurros en un mateix sac. Por què ho fem tot tan ràpid i tan malament?”, ha explicat Clavell.
No sembla que l’altra qüestió més sensible, el desmantellament del món de les Penyes del FC Barcelona, que representen un dels més clars senyals d’identitat del que significa ser més que un club, vagi a ser objecte d’una altra votació en solitari o fruit d’un debat que se centri en aquesta única qüestió que afecta 160.000 barcelonistes dels quals 18.000 són socis.
Un soci particularment ha fet arribar a l’àrea social un escrit raonant els motius, fins i tot legals, pels que la reforma hauria de ser votada diferencialment: “Cap dels dits articles i disposició transitòria assenyalada tenen res a veure entre ells. Són substancialment independents, i no tenen cap connexió. Els actuals i vigents Estatuts no diuen res sobre com s’ha d’aprovar l’articulat a modificar, és a dir si la votació ha de ser individualitzada per cada article a modificar o en un sol bloc, però sí que el procediment de reforma o modificació ha de garantir la legalitat. Tampoc ho esmena la Llei d’associacions catalana, en la Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, en els seus articles 322-2 i següents, sobre com s’ha de fer la votació si separadament o en bloc. L’article 17 de la Ley del Deporte 10/1990, de 15 d’octubre, esmena que tot club esportiu ha d’incloure en la seva fundació un procediment de reforma dels seus estatuts. El Real Decreto 1251/1999, de 16 de juliol, sobre societats anònimes esportives (SAD), en el seu article 8 esmena que cap societat anònima esportiva pot incloure un pacte en els seus estatuts que vagi en contra del disposat a la llei de l’esport i de la legislació general sobre societats anònimes. Finalment, la Ley de Sociedades de Capital (LSC), aprovada en el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 10 de juliol, en el seu article 197 bis, baix la rúbrica “Votación separada por asuntos” obliga al fet que quan tingui lloc la Junta General hauran de votar-se separadament aquells assumptes que siguin substancialment independents, i en tot cas, encara que figurin en el mateix punt de l’ordre del dia, deuran votar-se de forma separada en la modificació d’estatuts socials, la de cada article o grup d’articles que tinguin autonomia pròpia. Aquesta és la regla i no altre. És evident que el F.C. Barcelona no és una societat anònima esportiva (encara), però sí que ha de garantir la legalitat i sotmetre’s a ella, i l’única disposició que parla de com s’ha de fer la votació d’una modificació o reforma d’uns estatuts d’un club esportiu professional és l’article 197 bis, 3″.
Dit d’una altra manera, depèn del tarannà democràtic de la junta de Joan Laporta, reticent al fet que els socis tinguin massa veu ni massa vot, i no de cap altra disposició legal, la qual cosa garanteix que s’oficiarà una més que prevista cerimònia de la confusió perquè la junta se surti amb la seva. Es votarà la reforma més aviat tard, quan ja els assembleistes estén cansats i s’acosti l’hora del partit. Encara que no podran veure a Messi davant del València, absència que Laporta haurà d’explicar i justificar, els socis estaran ja una mica cansats.
La directiva sí que té un problema que no és menor, l’aprovació de la reforma exigeix tres quartes parts del quòrum de l’assemblea.
