La Generalitat confirma que Laporta i Limak han permès l’abús laboral

El resultat de les inspeccions, després de les denúncies per pràctiques esclavistes sobre els treballadors de les obres, condemna una vintena d'empreses a pagar-los tot allò que els havien escatimat amb enganys i falses nòmines

Joan Laporta i la seva directiva, visitant les obres del Camp Nou

En un primer avenç sobre el resultat de les inspeccions laborals realitzades per la Generalitat a les obres del Camp Nou, provocades per la sospita d’abusos en la contractació i retribució als treballadors, s’han confirmat irregularitats a pràcticament la meitat de les empreses subcontractades per Limak, constructora guanyadora de la licitació de la reforma de l’estadi. La reacció del Departament de Treball de la Generalitat va ser enviar un equip de subinspectors al cor de les obres per comprovar les denúncies d’una investigació d’El Periódico, que va permetre destapar el greuge a centenars dels treballadors, majoritàriament estrangers i amb dificultats serioses de comprensió de l’idioma i les veritables condicions de treball.

Limak i la junta de Joan Laporta van negar inicialment que es pogués haver produït cap irregularitat en el tracte o en l’aplicació del conveni de la construcció. Per ser exactes, la primera postura de la directiva va ser, per mitjà de la seva vicepresidenta institucional, Elena Fort, treure’s de sobre el problema i derivar qualsevol responsabilitat cap a Limak. Va ser un error més de comunicació i de gestió per part seva, ja que els titulars i les notícies subsegüents, sobretot en l’àmbit internacional, el que van reflectir va ser que el Barça, el club que històricament ha anteposat els valors més elementals a qualsevol altre interès, era directament assenyalat per l’abús, l’engany i l’esclavisme aplicat al col·lectiu de treballadors que, per la seva situació i desesperació, eren explotats a la reconstrucció de l’estadi blaugrana.

Res, per altra banda, que no hagi fet abans i de forma sistemàtica Limak al seu país a l’hora de complir amb el pressupost i amb el temps d’una obra licitada a favor seu. La imatge i la reputació del FC Barcelona, els dirigents actuals del qual no havia parat de criticar aquestes mateixes pràctiques a Qatar, per exemple, a l’hora de construir els seus estadis i infraestructures per a l’últim Mundial, estan patint un fort desprestigi per permetre-les i per mirar cap a un altre costat com si l’escàndol i la sèrie de greus infraccions detectades no anés amb ells.

El resultat de la investigació, per bé que encara no es pot elevar oficialment a definitiva, ha identificat una vintena d’empreses que no pagaven els seus treballadors pel total de les hores treballades, a més d’obligar-los a complir un horari abusiu i, en general, aplicar-los a les nòmines una sèrie de trucs per forçar-los a treballar més hores, més festius i pagar-los menys.

La Generalitat, segons ha explicat El Periódico, ha enviat bona part dels requeriments a les empreses tramposes perquè esmenin aquesta mala praxi en l’àmbit laboral, abonin el pagament de les nòmines pendents i escatimades amb efectes retroactius i, per descomptat, quedin advertits de les mesures sancionadores aplicables en cas de persistir.

El que s’ha estalviat Limak pot pujar a centenars i fins a més de mil euros per cada treballador afectat. El perjudici, per qualificar d’alguna manera l’impacte de la seva indecència en la comptabilitat de les subcontractes, s’ha de calcular en diversos centenars de milers d’euros, no només per les conseqüències de posar-se al dia, sinó perquè, d’ara endavant, fins al final de les obres, els contractes i les retribucions han de complir els mínims del conveni. A Limak, segons acordi la manera de repartir aquest cost afegit amb les empreses col·laboradores, li tocarà finalment assumir la decisió de gastar més del previst o ajustar el pressupost previst, reduir el nombre de treballadors i, potser, arriscar-se a no complir els terminis establerts.

El cert, però, és que l’amenaça d’aplicar clàusules de penalització a Limak en el cas de retards, filtració periodística impulsada des de la junta poc després d’anunciar-se la guanyadora del concurs per a les obres, mai no s’han pogut conèixer ni avaluar exactament. Alguns directius, fins i tot el mateix president diverses vegades, han reiterat que l’estadi podrà reobrir parcialment la primera i la segona graderies per a finals de novembre d’aquest any, donant a entendre que a Limak no se li acudiria mai trencar aquest límit obligat per la celebració del 125è aniversari de la fundació.

En realitat, avui mateix ja podrien utilitzar-se els dos sectors de la grada que són intocables, primera i segona graderia, i als que no els afecten les obres, cosa que converteix aquest compromís en una mena de brindis al sol. La veritable complicació serà compatibilitzar les obres amb partits regularment i garantir un aforament de 60.000 espectadors en condicions mínimament confortables. De fet, a diferència del repetit anunci de la junta al llarg de l’any, finalment, en la presentació del de 125è Aniversari, es va esmentar moltes més vegades a Cruyff que a Gamper i no hi va haver una sola al·lusió a la commemoració d’aquesta data, el 29 de novembre del 2025, amb un acte multitudinari a l’Spotify, com si de sobte aquest eix principal del relat, amb l’estrena i reobertura del nou estadi coincidint amb la data assenyalada ja no formés part el pla.

Per a Limak no hi ha més pressió que la d’estalviar el màxim dels costos, inclòs el laboral ara que entra en una fase d’ampliació de les plantilles amb una xifra de contractació de milers d’obrers no qualificats que pretén allotjar de qualsevol manera a prop o als voltants de Barcelona. La iniciativa responia en el seu moment a la voluntat estratègica de recórrer al màxim d’estrangers emigrants que, en la seva desesperació, accepten els pitjors contextos laborals. Entre el rigor de les inspeccions realitzades i les enormes i reals dificultats per amagar milers de treballadors en una àrea com la de l’entorn barceloní, on precisament l’allotjament suposa la principal despesa per als seus habitants, tot apunta que Limak s’haurà d’adaptar a certa precarietat sobre les seves previsions a l’hora de fer servir un volum inicial de 3.000 treballadors, que si són no emigrants o ja residents i amb papers no permetran l’incompliment dels convenis base del sector.

Per descomptat que, de nou, el resultat més que negatiu de la investigació del Departament de Treball de la Generalitat no ha estat difós per la premsa que continua interpretant la realitat en funció dels interessos de la junta, especialment en tot allò que afecta Limak i les obres, parcel·la especialment sensible sota la supervisió directa del president Joan Laporta.

El silenci mediàtic s’ha revelat com el millor bàlsam per a Laporta sobre una situació vergonyosa i representativa de l’estil i de les pèssimes formes de l’actual mandat. Quedarà per a la història que el Barça de Laporta, exclusivament sota la seva responsabilitat, va triar Limak per accelerar i abaratir la reforma del Camp Nou a costa de victimitzar i enganyar els treballadors tot el que va poder i mentre va poder. En el fons, per desgràcia, res o poc sorprenent.

(Visited 233 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari