La possibilitat que l’actualització del cens de socis del FC Barcelona acabi sent una sonada operació de neteja és a només un mes de convertir-se en una de les notícies blaugrana més causants de convulsió de l’any. Això és així perquè que algunes fonts revelen que aproximadament la meitat continua pendent de realitzar el tràmit de confirmar la seva identitat, ratificar la seva condició de soci i mantenir tant el carnet de soci com l’abonament, si s’escau, i conservar l’antiguitat a efectes de vot, de ser elegible president (10 anys), directiu (5 anys) o senador vitalici en cas que el nombre de socis baixi per sota del miler en les actualitzacions anuals. També, és clar, per rebre la insígnia de plata, d’or i de platí en complir cada quart de segle acumuladament.
Un dels periodistes especialitzats en la informació blaugrana amb més sensibilitat social, Xavi Bosch, columnista habitual a Mundo Deportivo, venia alertant dies enrere del drama que s’apropava si al final del termini previst, el dia 31 d’octubre, no s’havia imprès un ritme més gran d’autentificacions a través de la tecnologia d’última generació. Un tràmit, explicava, força senzill per a la majoria dels socis barcelonistes més joves, encara que força complicat per al bloc social, majoritari, d’edat avançada.
Consumits els mesos amb la disponibilitat oberta de realitzar la gestió en línia es va fer evident que un percentatge molt elevat del barcelonisme afiliat, lleial i veterà continuava sense completar-lo, havent-se detectat una evident desorientació entre aquest col·lectiu pel fet que en un moment donat el club va haver d’interrompre’l per defectes tècnics. Més tard es va reprendre amb l’anul·lació de la identificació mitjançant la veu, que havia provocat malestar, problemes i amenaces d’impugnació per qüestions legals relacionades amb la protecció de dades i la intimitat de les persones. Successives comunicacions des del club van acabar produint una mena d’empanada entre la massa social i una frenada al ritme d’identificacions.
El perill advertit per Xavi Bosch en un article del dia 10 d’octubre passat subratllava que “El Barça, a la seva web i a la comunicació al soci, li diu que cal censar-se «per millorar la seguretat i la comunicació amb el club». Però compte, que el cens, que s’acaba el pròxim 31 d’octubre, té truc. L’amenaça arriba al cinquè i darrer paràgraf del correu electrònic que han rebut els socis que encara no han fet la gestió oportuna i que s’estima que són el 50%”. Textualment, diu: “Tots els socis i sòcies que no hagin actualitzat les seves dades al cens no podran accedir a la renovació del carnet per a l’any 2024, i comportarà la pèrdua de la condició d’abonat en la renovació de l’abonament del nou Spotify Camp Nou”.
Des de la junta, l’actitud ha estat inequívocament passiva a diferència del procés d’actualització anterior del cens posat en marxa el 2011 per la directiva de Sandro Rosell, acompanyat d’un intens calendari de comunicació i d’interacció per evitar precisament la lògica i l’habitual descuit d’aquest tipus de gestions. En volum, aquell va ser més eficient, ja que es van arribar a identificar mitjançant una acció presencial o certificació oficial un total de 144.756 socis sobre una xifra irreal de 170.110 que es donava per bona el 2012, quan va arrencar la complexa maquinària per posar-lo al dia.
És clar que es van invertir enormes recursos i temps, gairebé dos anys, mentre que ara s’ha pretès simplificar-lo a base d’una tecnologia telemàtica per intentar confirmar la identitat dels 144.846 comptats el 30 de juny del 2023. Joan Laporta va decidir aplicar aquest aclarit de la massa social el juny del 2022 encara que a l’hora de la veritat no va ser fins al dia 4 de maig quan va arrencar de debò la mecànica i també els errors i les incidències tècniques. És a dir, que els socis han disposat d’uns sis mesos de termini. Un quart del període invertit a l’anterior sense que la junta hagi accionat mesures directes i efectives per estimular el procés.
El resultat, com apuntava Xavier Bosch amb preocupació més que justificada, és que amb el límit posat el 31 d’octubre s’avaluava l’èxit, o el fracàs d’aquesta iniciativa, en aproximadament la meitat; o sigui, en poc més de 70.000 socis. L’alarma posterior la va donar el mateix Síndic del Soci, Joan Manel Trayter, sol·licitant una pròrroga a l’assemblea del dia 21 d’octubre passat. La presidència li va prometre concedir-la amb la boca petita, sense posar cap èmfasi a fer una crida social i ha signat un sigil·lós comunicat dilluns passat en què informava que “de forma extraordinària” es procedia a “allargar el termini per fer el cens de socis i sòcies fins al pròxim 30 de novembre. No està previst prorrogar el termini més enllà del 30 de novembre”.
Sense fer soroll, sense estar acompanyat d’una campanya publicitària específica o mitjançant un avís d’última hora soci a soci, els experts temen el pitjor, que amb prou feines es remunti en un lleu percentatge el balanç actual i que es passi la guillotina a un 30% o un 35% de la massa social, abonats inclosos, que probablement no són conscients de les conseqüències terribles de no haver-se identificat. Si és així, no hi haurà cap lectura dramàtica, simplement s’haurà produït l’efecte esperat i desitjat per la mateixa junta de Laporta, encantada de poder disposar cada cop més de localitats lliures per als seus interessos i de veure reduït aquest llast social si fos possible a la meitat o menys. Una estratègia similar a l’aplicada per reduir al mínim els abonats al Lluís Companys, també minorar la xifra de supervivents a les obres i, com s’ha comprovat, diluir al mínim la participació dels socis a les assemblees. Res no és casual i menys aquest model d’estratègia censal dirigida contra els mateixos socis. El laportisme és així, no suporta aquest llast que li suposa donar massa serveis als barcelonistes que, per raons estatutàries i d’antiguitat, paguen molt menys i a més a més tenen drets. O millor dit, tenien.
