De la celebració de l’acte inaugural del 125è aniversari del FC Barcelona a l’Spotify Camp Nou mai es va saber res més. Ha desaparegut completament del relat, dels missatges i, fins i tot, de les al·lusions de la junta directiva que, mesos enrere, havia fixat de manera innegociable, segura i definitiva la data del 29 de novembre del 2024 com la triada per a la reobertura de l’estadi. Això sí, parcialment, amb motiu de l’estrena dels actes d’aquesta efemèride. Va ser un anunci reiterat i vertebrador del president Joan Laporta i dels seus acòlits a l’hora de revestir mediàticament la controvertida licitació a favor de Limak que, com es presumia, tampoc ha acabat sent una maniobra transparent ni ajustada a les exigències del projecte.
Un dels motius principals que justificava l’elecció de Limak radicava en el fet que, a més de resultar més econòmica, garantia escurçar els terminis d’obra substancialment i poder tornar a la fi de novembre d’enguany, ocupant la primera i la segona graderies. En canvi, tots els càlculs i la planificació avançats preveuen que les obres es prolongaran quatre anys, els mateixos previstos en l’anterior projecte, que contemplava continuar jugant a l’estadi mentre es completava la reforma.
Quant a l’estalvi en inversió, els 1.500 milions autoritzats en préstec per a la realització de l’Espai Barça ja se sap, també, que només serviran, amb sort, per acabar l’estadi sense que existeixi un pla de finançament per a la resta dels equipaments, entre ells el nou Palau Blaugrana i la urbanització de l’entorn. I ha transcendit, igualment, que, per reduir costos i hores de treball, després d’haver guanyat Limak la concessió de les obres, Laporta i els seus enginyers han renunciat al supermarcador de 360º, el mirador circular sobre Barcelona, Collserola, el Mediterrani i el Baix Llobregat, i a la coberta en la seva concepció original, substituïda per materials de menor consistència i més barats.
Així i tot, en una recent reunió de la junta amb socis on es van facilitar detalls sobre la marxa constructiva, es va ometre expressament la possibilitat de tornar a jugar el 29 de novembre a l’estadi, i ni molt menys fer-lo amb la intenció de festejar el 125è aniversari. De fet, en l’avanç d’aquesta commemoració, el 29 de novembre passat, amb motiu del 124è aniversari, on se li va donar un especial protagonisme a la figura del seu comissionat, David Carabén, ja va poder detectar-se la renúncia tàcita de la junta a una altra promesa incomplida de reobrir l’estadi en la data anunciada.
Tampoc és que s’hagi ofert cap explicació o alternativa, sinó que directament s’ha venut als socis un altre conte diferent amb dades i matisos que conviden a pensar en nous retards i complicacions. El veritablement misteriós és que la nova data possible de reobertura és la del 15 de desembre. És a dir, amb prou feines 17 dies més tard que la data de l’aniversari tan assenyalada i presa com a referència irrenunciable fa un any.
Cal preguntar-se si, a l’hora de fer un esforç per a complir terminis, aquest estret marge de tot just uns dies no hauria estat possible retallar-lo. La resposta és que, evidentment, això era més que factible. La junta, voluntàriament, és la que ha preferit eludir el compliment d’una paraula donada que era només postureig, una manera d’adornar-se amb un relat a la mesura i conveniència de la conjuntura. Encara més, ara aquesta data del 15 de desembre és aproximada, flexible i supeditada a l’avanç de les obres. Traduït al llenguatge laportista, al d’un univers on el relat va sempre cavalcant a lloms de la fantasia i l’oportunisme, vol dir que ara mateix el retorn no es produirà fins entrat l’any 2025 si és que, finalment, es donen les circumstàncies que ho permeten.
Per a Laporta i per a Limak, la dificultat de continuar construint al ritme adequat i jugar partits ha sigut, des del primer dia, un impediment insalvable, un impossible que no s’ha volgut afrontar o que, més aviat, s’ha volgut dissimular, com és propi del manual laportista, a l’espera que arribat el moment es produeixi algun miracle o, simplement, es canviï una narrativa per una altra. Malgrat les altres promeses difoses sobre penalitzacions rigoroses i exemplars a Limak per cada dia de retard, avui se sap que també eren fum i més xerrameca laportista.
Les perspectives són, ara mateix, que el retorn es retardi moltes més setmanes de les anunciades, que en el seu moment s’aniran justificant sobre la base de diferents i avantatgistes explicacions, i que al primer equip li espera encara una llarga estada a Montjuïc, el mateix que als socis abonats.
Tot apunta al fet que, en algun moment més dolç de l’any -ara mateix no es dona l’atmosfera més respirable i entusiasta-, es promourà l’adquisició d’abonaments dobles, multiús o combinats amb el ganxo de garantir, als socis que alcin la mà, prioritat a l’hora d’assegurar-se un abonament per al nou Spotify Camp Nou quan finalment obri parcialment, almenys durant dues temporades més. Una mesura que ja hi ha socis disposats a impugnar si no s’apliquen altres fórmules en cas d’overbooking, per sorteig o rotació.
D’una altra manera, serà complicat atraure i seduir, si no és amb premis i regals, a abonats que vulguin repetir l’experiència, no del tot satisfactòria, per complicada, inestable, precària i nòmada, de continuar anant a Montjuïc mitja temporada més, probablement sencera a aquest pas. Sobre el maltractament i el desinterès patit al llarg del curs 2023-24 als pocs socis que van decidir abonar-se al Lluís Companys es podria escriure un llibre.
