Mentre que les normatives extraordinàries per combatre la pandèmia causada per la Covid-19 van produir al seu moment canvis socials inesperats i impactants, la supressió de la crisi sanitària formalment adoptada pel Consell de Ministres a la reunió del dia 4 de juliol del 2023, a proposta del ministre de Sanitat, ha passat completament desapercebuda. Per al Barça, però, l’efecte resultant pot ser d’una transcendència enorme si és que la directiva de Joan Laporta no està disposada a transgredir una vegada més la llei, i també el seu esperit, amb l’única finalitat de mantenir els socis allunyats de qualsevol possibilitat de participació, opinió o votació legítimament democràtica i estatutària en el marc de la gestió del club.
Formalment, com a resultat de la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, Laporta ja no estaria sota l’empara legal que li ha permès, a partir de l’assemblea ordinària de l’octubre del 2021, fer assemblees i un referèndum telemàtics. La conseqüència directa és que els 3.437 socis compromissaris elegits per sorteig el dia 3 de juny de 2022 podran participar en la propera assemblea ordinària de forma presencial i exercir a més del seu dret a vot el de prendre la paraula, intervenir, interpel·lar, opinar i expressar lliurement les seves opinions i reflexions.
Males notícies, doncs, per a Joan Laporta i per a Víctor Font que, a més, gràcies a les excepcionals mesures concedides addicionalment per diversos decrets de la Generalitat en matèria governança de les entitats esportives, van poder aconseguir una bona quantitat de vots per correu a les eleccions del 7 de març del 2021. Tots dos, tant el president Laporta com el candidat Font, que va quedar en segona posició, s’han mostrat obertament favorables a l’aplicació sistemàtica i extensiva del funcionament electrònic dels drets més fonamentals dels socis, indubtablement perquè en qualsevol cas sempre és la junta directiva la que maneja i controla des del principi fins al final aquests processos.
Per posar un exemple homologable, a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona del 2019, on el vot telemàtic va escombrar l’antic establishment a favor d’una candidatura de caràcter sobiranista, les impugnacions van permetre demostrar innombrables irregularitats i fraus.
Igual que va fer amb el FC Barcelona, la Generalitat va autoritzar una sèrie d’empreses especialitzades a emprar sistemes d’identificació i garanties que, aquí i a tot arreu, no només s’han demostrat insuficients, sinó que són susceptibles de manipulació i de generar una evident inseguretat.
En el cas de Laporta, per si hi hagués dubtes sobre la voluntat de dominar aquests processos sense l’existència de controls exhaustius, ni tan sols mínims, l’únic motiu de recórrer al suport telemàtic ha estat assegurar-se l’aprovació de les seves propostes i evitar el risc que els socis actuessin amb total independència i exercint el ple dret, com a propietaris, a debatre-les, qüestionar-les o, el pitjor de tot, fer preguntes incòmodes o en demanda de més informació o aclariments.
Laporta va canviar ràpidament al funcionament telemàtic després que, encara sota restriccions i mesures anti Covid, estrenés la seva segona presidència amb dues assemblees presencials, la primera el juny de 2021, extraordinària, que va servir per donar-se un primer bany de multituds i aprovar els darrers comptes signats per Josep Maria Bartomeu corresponents a l’exercici 2019-20. Aquells comptes per als quals el mateix de Laporta va demanar la seva aprovació als compromissaris “perquè reflecteixen fidelment els estats financers del FC Barcelona el 30 de juny del 2020”.
L’ensurt se’l va emportar a la següent assemblea, l’ordinària d’octubre d’aquell mateix any, on va haver de fer el truc del referèndum perquè els socis no veien clar, amb preocupació justificada, autoritzar un préstec de 1.500 milions per a l’Espai Barça, i on a més no va ser capaç de tirar endavant la proposta d’extermini de les Penyes.
Aquí es va acabar el marge de democràcia social concedit per Laporta en el seu nou mandat. A les següents assemblees, inclòs el referèndum sobre l’Espai Barça, el format ja va ser telemàtic malgrat l’evident i progressiva regressió de les mesures sanitàries restrictives. La recepta de Laporta va ser totalitària i dictatorial: a menys Covid, més ús telemàtic per resoldre sense dificultats ni donar explicacions les successives assemblees per aprovar el contracte secret amb Spotify i les palanques, totes dues en convocatòries extraordinàries, i també l’ordre del dia ordinari de la cita d’octubre de 2022, en què LaLiga el va obligar a ratificar les palanques (Sixth Street, Socios.com i Orpheus Media) a causa de la insuficiència informativa i transcendència de la ràpida i greu pèrdua patrimonial del Barça a mans de Laporta.
La seva traïdora i malintencionada decisió de donar xarop digital de càstig als socis, després d’una arrencada amb dues assemblees presencials, encara resulta més condemnable si es té en compte que, a més del descens de l’alarma pandèmica al llarg de l’any 2022, els socis del Barça, en resposta adversa a la iniciativa de Víctor Font, havien votat expressament en contra del vot telemàtic en una assemblea celebrada el 6 d’octubre del 2019. No s’hi contemplen, doncs, ni el vot telemàtic ni les assemblees virtuals al FC Barcelona fora d’aquesta excepció legislada per la Generalitat i de la qual també ha abusat anormalment Laporta quan les limitacions i els indicadors pandèmics havien decaigut al carrer i s’havia recuperat pràcticament la plena normalitat ciutadana i social.
La regressió democràtica provocada per aquest tipus d’assemblees, finalment convertides en actes de fe ingènuament massius, són només el producte d’una llei mordassa desenvolupada pel mateix Laporta per culpa d’aquesta al·lèrgia social que l’aclapara i la irrita en la mateixa proporció.
Gairebé 4.000 socis compromissaris, elegits fa un any, esperen la seva gran oportunitat de participar en una assemblea presencial per primera vegada a la vida. A veure què inventa ara Laporta per evitar el contacte amb ells i, per sobre de tot, l’intercanvi d’opinions i el vot a mà alçada.
