El FC Barcelona hauria recuperat el pols econòmic, quant a ingressos, semblant al de la temporada prèvia a la pandèmia, la 2018-19, segons un informe detallat i fet públic al cap de pocs dies del tancament de l’exercici 2022-23, en què, de forma resumida, anuncia que s’han batut diversos rècords a diferents indicadors. Per exemple, “el negoci de les instal·lacions de la temporada es tanca amb ingressos rècord, superiors en un 4% respecte de la temporada 2018/19, abans de la pandèmia. Destaquen facturacions de ticketing mai aconseguides al futbol masculí i femení, i al bàsquet. El global –destaca en aquest apartat– ha tancat el curs 2022/23 amb uns ingressos totals de 154,8 M€. Aquesta xifra suposa un 18% més del que estava pressupostat a l’inici de temporada i un 4% més del que es va registrar durant la temporada 2018/19, darrere completa abans de la pandèmia de la covid”.
A partir d’aquest enunciat es fan referències més concretes a altres registres que, en general, costen de comprovar i posar en un context unificat, ja que de sobte s’al·ludeix a “l’important augment de facturació que s’ha registrat a l’Spotify Camp Nou, amb 97,6 M€ d’ingressos”, com al fet que per primera vegada “s’han venut més d’un milió d’entrades per veure el primer equip masculí, concretament 1.021.001 (…) i també és la primera vegada a la història en què s’ha baixat la mitjana dels 10.000 abonats que ni assisteixen ni alliberen la seva localitat. Aquest any, la xifra s’ha situat en una mitjana de 8.400 localitats”.
El canvi a la normativa, que obliga els abonats a fer servir la seva localitat -sigui com a titular, deixant el carnet a un altre barcelonista o posant-lo a disposició del club a través del Seient Lliure per evitar un recàrrec o la supressió dels seus drets-, ha tingut aquest efecte positiu. És una mesura que només era al programa electoral del candidat Toni Freixa i que la junta de Laporta es va veure en la conjuntura d’incorporar any i mig després de les eleccions davant l’elevat absentisme social. Finalment, el lideratge i el títol de Lliga, unit a l’augment d’entrades disponibles per a la revenda oficial, ha provocat aquests increments. Pel que fa a la facturació de 97,6 milions, es dona de forma aïllada, sense cap altra dada que permeti comparar-la.
El missatge és molt contundent i excepcional: “La temporada 2022/23 del FC Barcelona passarà a la història a l’àmbit corporatiu per les xifres de rècord que s’han registrat a l’Àrea Comercial. Les principals línies de negoci d’aquest pilar del Club han arribat el 30 de juny amb unes xifres molt per sobre de les esperades inicialment, tant pel que fa a la venda d’entrades al negoci d’instal·lacions com a patrocinis o de venda de marxandatge a les Barça Stores”.
Fins ara, l’administració de Laporta s’havia destacat per aquesta caiguda d’ingressos, alarmant, i un increment de les despeses molt per sobre de les expectatives en un període que havia de ser, a partir de la temporada 2021-22, de recuperació absoluta en tots els aspectes d’aquesta explotació, tal com ha succeït a la totalitat dels clubs europeus de primer nivell.
Aquest avenç també recull les facturacions rècord del femení (2,7 M€) i del bàsquet (4,5 M€), com calia esperar en resposta a l’excel·lent resposta de l’afició a casa, en el cas del femení pels partits multitudinaris disputats a l’Spotify Camp Nou, i al cridaner balanç del bàsquet derivat l’efecte Mirotic, fitxat la temporada 2019-20. La mateixa junta que ha retallat la secció fent fora Mirotic admet que, respecte de la temporada prepandèmia (2018/19), l’augment de les taquilles del Palau s’ha elevat a un 126% d’augment en la facturació.
Sobre aquest mateix exercici de rècord d’ingressos la temporada 2018-19, que van ser de 990 milions, no s’al·ludeix, però, a la possibilitat de recuperar o superar aquest sostre per sobre dels 1.000 milions, com han fet els competidors, perquè, encara que al pressupost s’estimaven entrades per 1.255 milions, s’ha de tenir en compte el pes dels 600 milions obtinguts pels beneficis nets de les palanques. És a dir, per operacions extraordinàries.
Com que el resum només se centra en l’àmbit comercial i en concret de l’explotació de les instal·lacions, cal analitzar aquesta dada d’un augment del 4% respecte d’aquella temporada on pels conceptes d’Estadi i Comercial la comptabilitat va reconèixer ingressos per 212 milions i 325 milions. És a dir 537 milions en total. De l’exercici vençut es poden inferir aproximadament les dades reals sobre la base del pressupost aprovat d’ambdues partides, de 201 milions (estadi) i de 332 milions (comercial) que donen un total, lleugerament inferior, de 533 milions. Aplicat aquest 4%, el teòric volum d’ingressos pujaria a 554 milions; és a dir, 21 milions més. L’IPC entre les dues temporades és del 14% aproximadament d’augment, una dada que, per descomptat, cal tenir en compte, ja que tots aquests productes d’explotació de l’estadi, les entrades, la restauració, el marxandatge i, per descomptat, el tour del Camp Nou s’han vist afectats per aquesta pujada.
La correcció per l’IPC faria decaure lleument l’eufòria d’aquestes dades, molt positives en qualsevol cas en relació amb les mateixes dades del Barça de Laporta, desastroses, la temporada anterior. La previsió de la mateixa junta en l’elaboració dels pressupostos ja va ser molt positiva i optimista, amb un increment previst de 238 milions per a la temporada tancada al voltant de la 2021-22: 70+ de l’estadi, -12 de media (per la venda del 25% dels drets de TV) +87 a l’àmbit comercial i +94 a traspassos, vendes d’actius i altres.
Tot i això, dins d’aquests volums no queda clar on comença i on acaba l’obtenció de recursos ordinària i la de les palanques, extraordinària, de la mateixa manera que determinades xifres no tindrien la mateixa qualificació d’excepcionals com les del mateix museu, la joia de la corona blaugrana des de fa anys que, per exemple, a l’exercici 2017-18 va recaptar 57,67 milions. Per contra, l’apunt de la junta de Laporta afirma que “El Museu del Club va tancar el curs 2022/23 registrant uns ingressos de 42 M€ i deixant una xifra excepcional: fins al dia 27 de maig, data del tancament de la instal·lació per l’inici de les obres de l’Estadi, la facturació, de 39,9 M€, és la millor de la història”.
Seria un relat confús, inexacte, ja que ballen dues xifres com a recaptació, 42 milions i 39,9 milions, que tampoc no arribarien als 57,67 milions de fa cinc anys ni afegint un mes més de facturació i encara menys afegint el càlcul de l’IPC.
Com sempre, la parcialitat i la voluntat de la junta de Laporta de construir un relat fantasiós, al gust del soci i estrictament mediàtic, genera una mirada si més no incrèdula sobre aquestes bones dades que, en conjunt, haurien de servir per a millorar els 274 milions de beneficis previstos als pressupostos.
N’hi ha prou, finalment, amb una dada encara més susceptible de recel per justificar aquesta desconfiança objectiva: “En l’àmbit del patrocini, el FC Barcelona va generar la xifra rècord en una temporada amb 97,6 M€ d’ingressos addicionals, gràcies a la signatura de vint nous contractes. Entre els nous patrocinadors del Club destaca la incorporació de Spotify (…)”. Sembla evident que comptabilitzar els ingressos de Spotify com a part del rècord d’ingressos addicionals és gratuït, frívol i molt poc professional. Seria tant com presumir si hagués obtingut ingressos extraordinaris, addicionals i de rècord, per la taquilla de l’únic partit d’Europe League disputat contra el Manchester United. Sí, un altre possible presa de pèl.
