L’actualitat patrimonial, econòmica i social del Barça passa per un moment realment delicat i crític a la vista de les informacions sobre les condicions reals en què s’ha negociat la reforma de l’Spotify Camp Nou, que en cap cas no s’assemblen a les anunciades pel president Joan Laporta i el seu equip econòmic i, per descomptat, radicalment diferents dels abocats a l’ombrívola roda de premsa monogràfica sobre el finançament de l’Espai Barça del dia 7 de maig passat.
Aquella ja va ser una experiència que va sumir el barcelonisme amb recel i dubtes a causa de l’evident sensació de presa de pèl als mitjans i als socis, començant per la mateixa actitud del president Joan Laporta fugint al cap de cinc minuts per evitar dir més mentides de les habituals. Li va tocar a fer-ho al vicepresident econòmic Eduard Romeu i dos executius de l’àrea que, còmicament, van entrar en contradiccions i inexactituds entre ells mateixos.
Amb el pas dels dies, en efecte, ha començat a transcendir que van mentir pràcticament en tot, xifres, tipus d’interès, l’ocultació de la sortida borsa dels ingressos futurs d’explotació de l’estadi i de l’intercanvi de poders sobre l’Espai Barça, el futur del qual passa a estar en mans dels inversors a partir d’ara, a més d’haver falsejat i manipulat la possibilitat que el Palau Blaugrana estigui inclòs en els gairebé 1.400 milions d’un préstec que, bàsicament, s’invertiran al Camp Nou i res més.
El primer gran embús es concentra en el tipus d’interès segons ha publicat El Confidencial, que ha tingut accés al document de constitució de la societat Espai Barça FT signat per Joan Laporta, en representació i nom del FC Barcelona, i els inversors, vint en total. Si Laporta va anunciar un tipus al voltant del 5,53%, la realitat és que 961 milions de deute s’han repartit en quatre trams i col·locats a un preu mitjà del 7,11%. La titularització del deute sobre els ingressos a partir de la posada en funcionament es troba, doncs, en uns marges completament allunyats dels anunciats per directius i executius del club jugant amb alguns trams concedits al 6,3% que són de 27 milions, o sigui molt petits comparats amb el gruix del préstec.
En canvi, si es tenen en compte els grans trams, resulta que la sèrie A3 suma 160 milions d’euros i es col·loca a un preu de 7,22%, la sèrie A5 arriba a 219 milions de dòlars i la sèrie A6 arriba als 239 milions de dòlars i una taxa del 7,06%.
Aquesta informació, que revela amb detall l’acord, avisa de les ombres i els perills que aguaiten el club blaugrana: “En el cas de la línia de crèdit, la situació encara és pitjor. Es tracta d’una línia de crèdit a termini (…) per valor de 375 milions per finançar despeses derivades de la mateixa emissió i inversions autoritzades, en essència l’arrencada de les obres que ha de dur a terme la constructora turca Limak. Al contracte se l’anomena ‘La Línia’ i s’ha fixat a un preu variable de 3,25% anual més euríbor. “El tipus d’interès de cada préstec per a cada període d’interès serà el tipus percentual anual que resulti de sumar un 3,25% anual i l’euríbor”, diu textualment el contracte”. Prenent com a referència l’euríbor a 12 mesos, el preu és del 7,18%. “De manera -afegeix- que, si s’apuja el preu de l’euríbor durant el període de vigència de ‘La Línia’, els costos financers per al Barça s’incrementaran”. L’anomenada ‘Línia’ s’estructura en tres trams que el FC Barcelona pot utilitzar per anticipar despeses L’últim venç l’1 de gener de 2025. Durant aquest període, si pugen els tipus, el FC Barcelona haurà de pagar més Tots els preus no inclouen les comissions de col·locació de Goldman Sachs, JP Morgan i la resta dels bancs implicats”.
Aquesta documentació, segons algunes fonts, està dipositada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors com és preceptiu i confirma que la inversió aprovada pels socis de 420 milions al Palau Blaugrana no es preveu a l’acord de finançament. L’argúcia utilitzada per part de la junta de Laporta per defensar-se a nivell legal és haver pactat amb Espai Barça FT un concepte anomenat “inversions autoritzades”, que només s’acabaran executant “amb el consentiment previ i per escrit del Fons a determinats costos previs al desenvolupament relacionats amb el desenvolupament del Palau”. Traduït, vol dir que el fons d’inversió, no la junta, podria dedicar una certa quantitat a estudiar-ne la viabilitat, mai a executar-lo. El contracte, d’acord amb el relat del mitjà digital que ha pogut llegir-ho, ho deixa clar a la pàgina 397: “Espai Barça Campus significa el campus que es construirà als terrenys que envolten l’estadi, actualment propietat del venedor —el FC Barcelona— tal com s’estableix a les especificacions, excloent-ne, a efectes aclaridors, el Palau, l’hotel i les oficines que es construiran a les fases subsegüents del Projecte Espai Barça”. Del nou Palau, per tant, només se’n tindran notícies en algun moment de la història, molt més endavant, sense presses i sense compromís, sempre que un fons americà s’ho vulgui plantejar sense que, en cap cas, ni els socis ni la directiva puguin opinar. Res a veure, o més exactament el contrari, de l’origen de l’Espai Barça quatre vegades votat pels socis en assemblea i en referèndum amb les especificacions molt clares sobre la inclusió i la importància del Palau en la història i la identitat del club.
Sorprèn, per altra banda, que com que tres dels trams s’han negociat en dòlars, el total del préstec al canvi actual puja a 1.366 milions i no als 1.450 milions tan repetits a la roda de premsa, sense que la directiva, a preguntes del mitjà hagi volgut respondre sobre aquesta qüestió ni sobre el contingut de la informació que, a diferència d’altres, no ha estat desmentida per la directiva de Joan Laporta.
