Amb el pas del temps van apareixent i acumulant-se denúncies i revelacions sobre com la societat CSSB Limited, en el seu dia dirigida per Joan Oliver, l’exdirector general del Barça preferit per Joan Laporta i després propietari del Reus, va estar dedicada a captar inversors que finalment l’han acabat demanant per estafa. La pregunta que plana sobre un dels episodis més negres de l’esport català -la dramàtica i salvatge desaparició del Reus- és si tot aquell muntatge no va ser, des del principi fins al final, una calculada operació per entabanar inversors. Als conflictes judicials que han provocat les pràctiques fosques i sospitoses de CSSB i de Joan Oliver -necessitades de la participació imprescindible de Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala Martin, segons es va poder certificar a conseqüència d’un acord extrajudicial recentment aconseguit per evitar un judici per estafa contra l’actual president del FC Barcelona-, se n’afegeix ara un altre que té com a protagonista, afectat i presumpta víctima el tenista català Albert Ramos.
Diferents mitjans han difós després de l’Ara, citant com a font els advocats del tenista de Mataró, que ja prepara la imminent presentació d’una querella per estafa basada sobretot en el fet que, quan se li va oferir invertir (100.000 dòlars) a CSSB Limited, a canvi d’un 6 % de beneficis assegurats, se li va fer arribar un document en què s’assegurava que Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala-i-Martin, avui ja més coneguts com la banda del Reus juntament amb Joan Oliver, participaven i avalaven no només l’èxit de la inversió, sinó també la garantia de cobrament d’uns interessos suculents.
Que se sàpiga, amb Albert Ramos ja serien quatre els damnificats coneguts que van ser víctima d’aquesta operativa. Precisament, una querella per estafa de tres inversors més atrets pel mateix procediment va revelar per primera vegada que Joan Laporta estava ficat com el que més, quan un document signat per ell mateix com a soci de CSSB Limited va aparèixer entre les diligències. Tot i que Laporta sempre havia negat la seva implicació i responsabilitat en l’assalt al Reus, augmenten les evidències de la seva complicitat, ja que bona part dels diners que rebia CSSB d’aquests inversors incauts anaven a parar a dues societats, l’esmentada CSSB i Core Store, controlada per Laporta i els seus antics companys de viatge en el primer mandat com a president del Barça.
L’advocat Cristobal Martell, ara posat al capdavant de la defensa del club en el cas Negreira amb una minuta escandalosa i generosa, va ser qui va arreglar la primera querella coneguda d’estafa contra Laporta per forçar un acord mitjançant la devolució parcial de les quantitats reclamades. “Al meu client se’l va fer creure des del moment inicial que darrere hi havia una estructura societària sòlida amb persones de renom que asseguraven l’operació”, han afirmat els advocats de l’Albert Ramos.
Les informacions del cas apunten que altres personatges, empresaris i coneguts del cercle de Laporta no han pogut acudir als tribunals perquè les seves inversions es van fer sense la documentació legalment necessària.
Un d’ells seria Toni Cruz, exmembre de La Trinca, nomenat sobtadament director de Barça TV fa uns mesos. Algú que coneix perfectament aquest entorn laportista com és el periodista Salvador Sostres acaba de relatar a les pàgines d’ABC algunes de les activitats de l’actual president del Barça entre un mandat i un altre sota el títol Denúncies per estafa amb Laporta com a soci i ganxo. “Un cas semblant al d’Albert Ramos és el de l’excantant de la Trinca i productor televisiu Toni Cruz, que va invertir la mateixa quantitat de diners que el tenista i igualment no li van tornar mai. El seu cas es va arreglar pagant el Barça, ja que Laporta el va contractar com a assessor del president per a Barça Studios, el nom ampul·lós amb què es va rebatejar Barça TV”, ha escrit Sostres.
L’article sosté que Laporta va deixar el Barça el 2010 sense diners ni feina, dedicant-se a oferir-se com a aconseguidor de negocis impossibles que prometia sobre la base dels seus contactes i influència, ja que després de deixar la presidència va ser diputat del Parlament i, després, regidor de l’Ajuntament de Barcelona. “En aquesta línia d’actuacions, mai no es va arribar a conèixer la quantitat exacta de diners que li va anar cobrant al propietari de KKH, José María Farrés, el promotor que va voler portar Four Seasons a Barcelona, mentre el va fer creure que anava a aconseguir saltar-se la moratòria hotelera imposada per Ada Colau perquè pogués construir el famós hotel al seu edifici del Passeig de Gràcia, 111. Farrés i Four Seasons no han tingut més remei que acabar construint apartaments de luxe perquè lògicament la promesa influència de Laporta per saltar-se la moratòria no va servir d’absolutament res”, ha publicat també Sostres.
Per als socis del Barça i la premsa catalana, majoritàriament laportista, aquest tipus d’actuacions no han influït gens en la voluntat de donar suport i d’acompanyar Laportra amb una fe cega en un segon mandat. Laporta va deixar el Barça el 2010 amb un deute net superior als ingressos, sense un euro a la caixa, sense pagar les nòmines i amb unes pèrdues, la seva darrera temporada, de més de 80 milions, deixant en més de 47 milions les pèrdues del seu mandat. Després, juntament amb Joan Oliver i els seus inseparables Rafel Yuste i Xavier Sala-i- Martin van participar activament en la fallida i la desaparició del Reus amb la determinant aportació professional de Bryan Bachner, avui director de les oficines internacionals del Barça a Hong Kong i Nova York, l’actual cap de l’àrea jurídica del club, Pere Lluís Mellado, i qui oficiosament lidera l’Espai Barça sota el càrrec de cap de compres, Joan Sentelles.
La versemblança amb la decadent i pràcticament irreversible situació crítica de l’economia i de les finances del FC Barcelona sota el control de Laporta i dels seus inseparables companys de viatge no només resulta inevitable. També sembla aterridora i inquietant.
