L’actual junta del FC Barcelona segueix fent passos amb una fermesa i una determinació inequívoques en la restricció, anul·lació i limitació dels drets i atencions que els socis han gaudit al llarg dels anys, ara especialment concentrats en els socis infantils, o fills dels socis, que amb l’anterior directiva de Josep Maria Bartomeu havien obtingut i gaudit de nous i atractius avantatges. La més recent, coneguda i satisfactòria va ser la instauració del passaport infantil que permetia als socis anar al Camp Nou acompanyats dels seus fills o altres fills de socis, sense abonament, amb un passi de temporada fàcil d’activar sis dies abans dels partits -a favor de menors de fins a 14 anys- i una limitació d’aforament pertinent que, això no obstant, permetia l’accés a uns 3.000 usuaris per partit. Aquest mecanisme ja va ser anul·lat per desig exprés de Joan Laporta en l’últim partit de l’any contra l’Espanyol i, segons han lamentat diversos socis, no sembla estar disponible per a aquest diumenge contra el Getafe. No almenys amb les mateixes facilitats i rigor que abans.
Les queixes provenen de la manca d’informació i d’explicacions, i també de la percepció que aquesta reserva d’aforament s’està destinant a la venda o bé, directament, a uns socis i no a d’altres. Així ho interpreten alguns usuaris habituals que, de cop i volta, s’han trobat amb una reiterada manca de places de la nit al dia. La mateixa Oficina d’Atenció al Barcelionista (OAB), responsable d’aquest operatiu, ha admès haver posat en circulació aquestes places a última hora de la tarda d’un dia i haver desaparegut ja de matinada.
És capaç aquesta junta de desmantellar un servei que els socis han considerat extraordinàriament útil i socialment molt encertat? Hi ha indicis veraços que, efectivament, és capaç de tot per aconseguir més ingressos o de satisfer les seves pròpies necessitats d’entrades, favors i privilegis en benefici de socis més propers a la junta i en detriment de la majoria.
El passaport infantil s’havia revelat com un servei veritablement interessant, ja que, en definitiva, s’aprofitaven butaques desocupades a la majoria dels partits i, alhora, s’afavoria el foment d’un ambient familiar insuperable en partits de cap de setmana, sobretot en horaris de tarda o abans de les 21:00 hores.
Amb la nova normativa del seient lliure i la gestió dels abonaments, inclosa una penalització si no es fan servir (ocupar o alliberar), la disponibilitat de seients per a la venda ha augmentat, una circumstància que pot haver temptat l’àrea de ticketing a prioritzar una possible venda a un turista o visitant abans que satisfer i normalitzar aquesta més que antiga tradició d’anar a futbol amb nens petits. Per una qüestió de seguretat i de control, la junta de Bartomeu es va veure obligada a regular l’accés mitjançant la identificació del menor i l’assignació d’un seient, un procés que només va tardar un mes a estar completament organitzat i al dia.
Contra l’Espanyol, en un partit disputat a les 14.00 hores el 31 de desembre, especialment atractiu per viure’l amb nens en plena època de festes nadalenques, el contrasentit encara va ser més esperpèntic, ja que, amb l’excusa d’haver-se declarat partit d’alt risc, va procedir a anul·lar-se l’ús del passaport infantil mentre que, al mateix temps, el president va decidir prohibir l’entrada a qualsevol seguidor de l’Espanyol -no va oferir una quota de localitats a l’equip visitant- identificable amb qualsevol signe, emblema, escut, samarreta o colors com a aficionat blanc-i-blau. O sigui, que ni hi van poder entrar aficionats rivals ni tampoc els nens.
Segons la normativa del passaport infantil, des de sis dies abans del partit, i de manera ràpida, l’adult acompanyant del menor pot activar l’abonament per al partit a què es vulgui assistir. L’aplicació li assigna la porta per on ha d’entrar, que serà la més propera a la localitat de l’adult. El passaport infantil només limita l’accés contra el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid, les eliminatòries de vuitens, quarts i semifinals de la Lliga de Campions i l’anada o tornada de la Supercopa d’Espanya. A més, el club es reserva l’opció de declarar un partit de tractament restringit per raons esportives o de seguretat excepcionals.
Per aquestes mateixes dates, el 2 de gener, a l’entrenament de portes obertes tradicionalment gratuït per als fills dels socis, la directiva de Laporta i la directora de la Fundació, Marta Segú, cosina del president, van decidir repetir la fórmula de fer pagar als mateixos socis que, abans de la pandèmia, no només podien retirar les entrades per als seus fills de franc, sinó també disposar d’una quota per convidar altres menors.
I en aquesta línia de mantenir els fills dels socis allunyats del Camp Nou, aprofitar qualsevol excusa per anul·lar el passaport infantil i estimular l’ocupació de l’estadi mitjançant altres criteris, el mateix president Joan Laporta i la directora de la Fundació Barça, Marta Segú, la seva cosina, també van desaparèixer d’una altra cita infantil tan sensible i tradicional com ho són les visites dels jugadors del primer equip als hospitals. A les assenyalades per al dia 2 de gener passat, després de l’entrenament de portes obertes al Camp Nou, es van haver de destacar les dues absències per primera vegada en la història des que s’estan programant com a part insubstituïble i obligada del Nadal barcelonista.
Cap dels dos, president i cap visible de la Fundació, que s’encarrega de coordinar-les, es van deixar veure en una jornada de sensibilitat especial i sobretot de compromís amb la infància més vulnerable i afectada per malalties que requereixen llargues hospitalitzacions. Van donar el pitjor dels exemples, segons sembla, perquè tots dos tenien aquell dia coses més importants a fer.
Al final, els directius que els van haver de substituir van ser Rafael Yuste, Maria Elena Fort, Xavier Puig, Joan Solé, Josep Ignasi Macià i Miquel Camps. Un altre rècord que afegir al palmarès de Joan Laporta i, per descomptat, a la ben pagada Marta Segú, coneguda més per haver-se doblat el salari respecte de l’anterior directora que per les seves gestes socials.
