Hi ha diversos motius pels quals Joan Laporta es contradiu sovint en el seu relat, com va fer aquesta setmana anunciant que, per raons econòmiques evidents, desistia de qualsevol intent de fitxar al mercat d’hivern que s’obrirà a partir del nou any. No feia ni una setmana que havia tornat a deixar anar la seva improvisació i irresponsabilitat proclamant la voluntat, gairebé la necessitat, de reforçar l’equip de cara al que quedarà de temporada quan es reprengui la competició després del Mundial.
La principal causa de les seves distraccions, sens dubte, rau en el fet que s’ha acostumat a governar sense un pla definit, a cops, anant d’aquí cap allà i actuant tan compulsivament que, de sobte, s’ha trobat una altra vegada atrapat i sent víctima dels seus propis excessos. Si es repassa la història recent del seu modus operandi, Laporta estava a punt de tancar l’exercici 2021-22 amb 150 milions de pèrdues quan, a vint-i-quatre hores del tancament del 30 de juny passat, va decidir canviar d’estratègia, deixar de banda els acords de junta sobre rigor l’econòmic i financer necessaris, així com d’aquella austeritat que l’obligava a complir amb uns mínims de despesa a tots els fronts -no només al dels fitxatges, doncs també, a la vista de la tràgica situació, se li comminava a deixar de menjar cada dia als seus restaurants favorits-, i llençar la casa per la finestra amb el resultat d’ingressar 870 milions d’una sola tacada en forma de beneficis.
El petit detall, insalvable, que Laporta havia passat per alt va ser no recordar ni calcular l’enorme mal fet al club amb els seus gairebé 300 milions de provisions i deterioraments afegits a l’impacte de la covid aplicats a les pèrdues de l’exercici anterior. Com a resultat, avui el Barça de Laporta segueix amb el marge salarial tan compromès, malgrat les aparences, que la mateixa LaLiga de Javier Tebas li ha hagut de recordar que, efectivament, no pot anar més enllà dels seus límits econòmics financers estrets i que ja pot oblidar-se de tornar a fitxar al gener com l’any passat i, ni de bon tros, com a l’estiu passat.
Laporta al·ludeix, equivocadament i perversament, a un nou constrenyiment decidit per la Laliga aquesta temporada i a un document rebut la setmana passada que impediria que el Barça pugui moure un dit. LaLiga. per la seva part, ja ha negat l’existència de cap nova normativa. El que passa, una vegada més, és que les àrees financera i legal de Laporta, sovint protagonistes de distraccions històriques com el contracte pel qual Griezmann se’l va esmunyir d’entre les mans fa unes setmanes, no en dona ni una quan es tracta aplicar la normativa reguladora del fair play financer. En altres paraules, els comptes de Laporta són una fantasia impossible quan es contrasten i se sotmeten a la regulació i la normativa.
El lament recurrent, també de manera manipuladora, es tradueix en aquest mantra mentider segons el qual el Barça no estaria com està si LaLiga hagués tingut el mateix zel a fiscalitzar la gestió de Josep Maria Bartomeu. Precisament, però, va ser LaLiga la que va precisar, quantificar i establir que la inacció i els errors de la junta de Laporta havien desbaratat extraordinàriament els estats financers i comptables del Barça molt més que la mateixa pandèmia i el tancament de l’estadi, el museu i les botigues durant més d’una temporada.
El que no va fer Bartomeu, per més que s’entesti Laporta a inventar-se una herència inassumible, va ser dilapidar tants actius patrimonials com ha fet el seu successor per un valor de 870 milions de benefici directe sense que aquesta injecció de capital finalista i desesperada hagi servit per reestructurar, sinó al contrari, l’economia d’una junta que no ha reduït deute i, a més, ha augmentat la massa salarial 200 milions per sobre de la capacitat per generar recursos i també les despeses. El problema afegit que ha frenat en sec la verborrea laportista sobre fitxar al gener rau en el fet que, a més, LaLiga li ha recordat que no servirà de res la venda de més patrimoni a efectes de millorar el seu marge salarial.
Quan es parla de desfer-se de l’última joia de la corona, BLM, que aquesta temporada hauria de fer l’esperat salt quantitatiu ajornat per culpa de la covid, aquest altre recurs desesperat només serviria per suavitzar les pèrdues ordinàries en una maniobra i només es podria classificar com una altra bogeria sense precedents.
Una bufetada per a Laporta encara que no per inesperada, sinó per la mateixa negligència de la seva administració que segueix sense interpretar com cal la normativa de LaLiga, o bé, com també se sospita, fa com que no se n’assabenta per pressionar Tebas, a veure si el deixa estirar més el braç que la màniga i sortir-se de la disciplina a què la totalitat dels clubs està sotmesa.
També ha hagut de recular i negar de ple aquest relat mentider que també repetia sobre rescatar Messi, un somni que feia servir per distreure el barcelonisme des que l’equip va ser eliminat de la Champions en la primera fase per segon any consecutiu, sens dubte també a conseqüència d’aquesta espantosa decisió de fer fora Messi en lloc de renovar-lo, com s’havia compromès a fer. Negant el seu propi discurs fins ara, Laporta ja ha tancat aquesta porta argumentant que “Messi és un jugador amb contracte en vigor”, una circumstància que prohibeix a cap altre club negociar amb ell i encara menys anar proclamant als quatre vents la seva intenció de fitxar-lo.
De manera afegida, a Laporta li han donat un toc les autoritats futbolístiques i des de l’entorn del davanter argentí se li ha fet arribar una darrera i seriosa advertència perquè no segueixi jugant amb foc. Fonts properes a Messi confirmen que, des que el va fer fora del Barça el 5 d’agost del 2021, Laporta no ha mantingut el menor contacte ni amb el jugador ni amb ningú pròxim. Tot aquest conte d’abordar el retorn era inventat, una operació de distracció i d’imatge per part de Laporta pretenent esborrar de la història del Barça el fet, innegable, que ell ha estat el president que va acomiadar Leo, l’únic responsable.
