El 2018, l’OMS va deixar de considerar patològica la transexualitat, no considerant la disfòria de gènere malaltia, sinó, “desconcert d’identitat”. Va suprimir “la intervenció psiquiàtrica” i els drets LGTBI van quedar suposadament més ben protegits. Però vet a qui que sorgeix del no-res una doctrina estranya, presentada com a no violenta i disfressada de progressisme d’esquerres, que suprimeix la praxi, saltant-se la psicologia diferencial, el marc medico-psicològic, fomentant un màrqueting de la “transició sexual”, en nom de la llibertat, generant un tsunami de “trànsits” amb beneficis copiosos per als promotors i els seus cercles. Amb la limitació d’espai de què disposo, intentaré transmetre l’estat de la situació.
La meva posició des del principi: tota persona que no se senti bé amb el sexe té dret a trobar-se a ell mateix i deixar de patir. El trànsit de gènere que sempre va ser minoritari i de risc s’hauria banalitzat com un “tall de cabell”. Què hauria canviat?
1.Veto inversemblant del l’habitual acompanyament professional. El psicòleg ja no està per reflexionar i garantir una sòlida decisió, està “només” per “confirmar” (teràpia afirmativa).
2.Promoure a l’escola: inferir subreptíciament deteccions de trans en qui ni tan sols s’ho hauria plantejat suposa un greu atemptat contra l’ésser humà.
3.D’una prevalença trans històrica del 1,5% deriva un increment exponencial brutal de les peticions (+ del triple/x any) i en trams d’edat, abans no existents. “De debò, algú pensa que si un nen de 3 anys, en arribar la nova germaneta, demana unes botetes roses, cal posar-se en alerta de transició?
4.Afanyar-se en activar beta bloquejadors hormonals o mastectomies, impedint un trànsit maduratiu pausat? Quina pressa és aquesta, que deixa al lliure albir una decisió tan crucial per a la vida, en què no hauria tornada enrere, podent a més (atenció) no estar el desconcert al cos?
5. Aquesta doctrina quasi religiosa obvia la salut mental, actua en clau de ruptura i violenta imposició i s’implanta com una “moda”.
6.Un patètic “Circ Disney” valida el gènere com a sentiment i accepta “trans- espècies”, tipus: “em sento gat, llop, colom”. S’instal·la una incongruència d’afirmació patològica, implantada il·legalment des d’una “oficial clandestinitat”, en ser adoptada inauditament i ferventment per governs que es creuen progressistes com el Ministeri d’igualtat i la Conselleria de Sanitat.
La llei trans és ja a les comissaries, la prova: Alt, barbut i quadrat com un armari, un col·lega en renovar el seu DNI, a la pregunta de la funcionària, Sexe?, després de donar-se una “ullada” a ell mateix, torna una mirada inquisitiva… Ella: “escolti, jo poso el que em digui, però m’ho ha de dir vostè”. Educat en un entorn familiar mordaç, ell rumia preguntar “i quines opcions tinc?, però, pensant-s’ho millor, decideix no fer-ho i respondre al que mai va pensar que no pogués ser, cosa que, per a ell, no podia ser més obvi.
Si el col·lega hagués respost “dona”, així constaria al seu DNI. Si la resposta fos “em sento gata”, no ho sabem, però la urgència psiquiàtrica no progressaria. El ciutadà de “a peu”, davant la llei trans, no sap que, qualsevol “persona” pot avui reconsiderar la seva condició sexual lliurement, i, sense més ni més, la societat ho ha de respectar, i l’administració atendre la seva demanda, sigui d’intervenció mèdica, farmacològica i/o quirúrgica. Compartida per autonomies populistes, aquesta doctrina (no llei) s’instaura a l’administració catalana, des del 2017. El fugat, exconseller Comín, la consideraria “progre”. Diversos desaforaments de perversa índole educativa sexual, produïts aquest estiu a Catalunya, se sustenten en aquesta doctrina, que el “govern” sembla fomentar entusiàsticament demanant avui suprimir el sexe del DNI.
Instaurada i fomentada inauditament per la universitat qui expulsa dels seus fòrums qualsevol opositor (https://theobjective.com/espana/2022-11-17/expulsan-genetica-universidad/ )
Aquesta doctrina presenta indicadors trans de fins a 37 gèneres i 10 orientacions sexuals.
Es desvirtua el concepte de transexualitat entès fins ara, complicant terriblement l’escenari a aquest sensible i sofert i patidor col·lectiu.
Indicadors d’alerta.
A. Avui de cada 5 peticions de canvi de sexe, quasi 4 són de dones. Gir inexplicable? Doncs, no ! Oportunitat d’or per deslliurar-se del risc “de ser dona”. Una societat que “encara” la maltracta amb abusos, menyspreus, assalts sexuals, i assassinats (1.166 des del 2003, mitjana de 58 per any, sense esmentar els països absolutament “infernals” per a elles). Motivació aspiracional on subjau un desig de reparació. Fi de l’angoixa de ser dona i abast d’una posició de poder masculí, social, esportiu, professional. El trànsit (menor) d’homes a dones hauria generat gran confusió “als vestidors”, però sobretot a les lligues esportives, veient-se les atletes “originals”, fulminades en tots els seus rècords.
B. El boicot a Barcelona a la presentació del llibre d’Errasti i Marino “Ningú neix en un cos equivocat” és d’una ferocitat inaudita, des d’incendiar la llibreria, fins a insults contra els autors -prestigiosos professors- instant-los a “callar la boca”, i obligant els “mossos” a “batre’s el coure” per impedir-ho. També la universitat Balear reconsidera el permís de presentació del llibre davant les amenaces d’un col·lectiu similar. Sense oblidar la professora de la UB que va haver de desistir d’impartir un programa docent on “gosava” tractar aquest tema, davant l’abandonament coral d’unes alumnes, convenientment adoctrinades.
C. El colofó de la infàmia el posa la Comissió Ètica del PSOE (costa de creure) amenaçant als militants de sancions, si qüestionen aquesta llei. Dotada d’un poder i uns recursos sorprenents, la doctrina Queer neix als Estats Units, i és adoptada a Espanya per Podem (ministeri d’igualtat -327 treballadores-). El PSOE la compra, una vegada més, com a moneda de canvi. Després de la presentació pública de la llei TRANS, es desencadena, un debat ferotge que exigeix múltiples esmenes. La “baralla” la protagonitza la dona: d’una banda les defensores, feministes “progres”(“trans friendly”), de l’altra, les opositores (feministes “clàssiques”). Dotades aquestes de més recorregut d’experiència, per a elles aquesta llei atorgaria una llibertat tan absurda com perillosa, susceptible d’un gravíssim risc físic i psicològic tant a nens i joves com a adults. Les defensores, “progres”, amb menor experiència, però amb una convicció tan ferma com radical, –sense imaginar estar tirant-se pedres a la seva pròpia teulada-, defensen “a mort” la doctrina, titllant a les primeres, de trànsfobes retrogrades de dretes, recurs habitual del populisme d’esquerres, quan fallen els arguments.
On es gesta la doctrina Queer? En un fòrum comunista, anarquista o al club Bilderberg? La disfòria de gènere (sentiment d’alienació respecte del mateix sexe biològic) es planteja com a clau de llibertat per a l’autodeterminació, aconseguint l’espectacular augment de peticions assenyalat. Però, què passa aquí? Estem davant d’una proposta ideològica “vestida paradoxalment de dona”. Vegem el “com”, en un abracadabra maquiavèl·lic, es pretendria diluir, el sexe femení fent-lo desaparèixer, en fusionar-lo amb les múltiples variables “descobertes”: binàries, transexuals agènere, bi-gènere, pangènere, poligènere, fluides, transvestides, així fins a 37 definicions (veure Generalitat Servei Trànsit). Asterix coincidiria “ils sont fous ces romains”.
Fa mig segle la moda identitària només afectava la imatge externa: fer-se mod, rocker o punk” era reversible a la maduresa. La “moda” d’avui afecta òrgans vitals i sol ser irreversible. Anem al “qui”: el progrés de la dona hauria causat cansament en determinats “eminents personatges” els quals, apostant per “l’esborrat” femení, aconseguirien frenar un ascens considerat amenaçant. Arribem al perquè. Doncs, preservar el predomini masculí, incrementat, a més, amb els majoritaris trànsits a home. Un programa diabòlic gestat, des d’unes falses esquerres, creat i redactat per homes o, en tot cas, des de la masculinitat.
Alertes de la barbàrie. EUROPA, Espanya inclosa, estaria revelant-se davant aquest despropòsit. Autoritats sanitàries, psiquiatres, psicòlegs, psicoanalistes, cirurgians, endocrins i jutges, des de l’evidència, revelen conseqüències de proximitat criminal. Decisions de trànsit reconsiderades, sense control ni tutela, porten a una situació angoixant en què el desig de “tornar enrere”, es presenta amb terribles conseqüències físiques i psicològiques associades.
“Non nocere” (no fer mal). Primer article del codi ètic de les professions cuidadores. A la llei Trans, la iatrogènia a la població concernida ja és esfereïdora, tant pel que fa als efectes de les brutals medicacions subministrades sense assaig previ com pel que fa a les sentències dels jutges. El Tribunal Suprem dictamina que els nens no poden donar el seu consentiment informat a un tractament que els pugui tornar estèrils. Per concloure: qui mou els fils d’aquesta història “per a no dormir”? Forces fosques pretenen reconduir un món massa femení i “massa poblat” que NO convé als interessos d’una elit. La lluita anti-queer, atesa la implantació aconseguida serà molt dura, doncs a més hi ha en joc economies que involucren consultes, hospitals i laboratoris. Hauríem d’analitzar l’abast del moviment Woke, revisar els projectes del club Bilderberg i saber què hi té a veure Soros i la seva Open Society, en tot això.
Aturar i revertir aquest perillós sense sentit és d’extrema urgència .
