Ningú sap el què ha venut Laporta a Mediapro a través de Barça Studios

El sobtat interès de Jaume Roures per pagar 100 milions pel 24,5% d'una societat deficitària i sense futur, combinat amb la generositat, la urgència i la necessitat de Laporta per vendre, desperta les pitjors sospites

Joan Laporta

“Barça Studios no interessa a ningú. Quina gràcia té una productora que no té els drets dels partits i que el més sucós que pot oferir és un documental com Matchday que enutja els jugadors?”. Aquest és el primer paràgraf d’un reportatge recent sobre la veritable naturalesa de l’enèsima palanca de Joan Laporta, aquests 200 milions amb què finalment es van poder inscriure només el 80% dels fitxatges realitzats o el 42% si es calcula que els pretesos Marcos Alonso i Bernardo Silva aterraran al Camp Nou tard o d’hora.

L’opció de venda del 49% ha acabat sent una tapadora emprada per Laporta per fer negocis que no tenen res a veure amb la producció i comercialització de continguts audiovisuals i sí amb la venda d’actius encara per desenvolupar, però que, resulta evident, tenen molt a veure amb la manera d’entendre i de viure el futbol en un futur potser no gaire llunyà. L’univers del blockchain, els Fan Token i la web 3.0, o el metavers, sembla deixar entreveure un horitzó comercial i de consum que, de forma imminent, treu el cap i planteja nous reptes i possibilitats.

Per aquesta raó, la venda sense recompra possible d’aquest actiu únic i exclusiu només es pot interpretar com un error estratègic sense precedents a la història del club, exclusivament atribuïble al fracàs de les estratègies i de la gestió d’un president com Laporta que primer presumeix d’haver ingressat 667 milions amb les palanques per la cessió dels drets de televisió i al cap de quatre dies, per evitar el ridícul més espantós, necessita 200 milions més urgentment per, si més no, atendre les necessitats mínimes com inscriure Lewnadowski i Raphinha (encara no a Koundé) i la resta dels fitxatges com Christensen, Kessié i Dembélé o el renovat Sergi Roberto mentre segueix sense tancar-se, també, el futur de Gavi, cada cop més en perill per les moltes i perverses variants del seu nou contracte.

A la força, Laporta es va lliurar a les pretensions de socios.com, que ja formava part de l’herència de Bartomeu. Un patrocinador innovador per a un àmbit del negoci exclusivament digital que ha sabut aprofitar el moment i l’oportunitat per arrabassar al Barça una de les àrees d’explotació amb més capacitat de desenvolupament i potser, a mig termini substitutives d’altres actuals. Laporta li va entregar aquest actiu sense possibilitat de recuperació, la qual cosa implica, per descomptat, una alienació del patrimoni que no produeix cap altra conseqüència que el de l’empobriment del club en menys de quatre dies.

Laporta li va vendre sobtadament el 24,5% d’aquest percentatge minoritari del 49% previst a la proposta de l’assemblea d’octubre del 2021, i va ser aprovada pels socis. I hi ha, per descomptat, una raó de molt pes que pugui explicar el motiu pel qual aquesta palanca,  que feia exactament deu mesos que dormia en un calaix, s’hagi activat fa només uns dies per a socórrer l’emergència de les inscripcions. L’explicació resulta del tot senzilla, ja que Laporta no ha posat en venda una part de Barça Studios sinó que s’ha agafat a aquesta solució com a tapadora per a la transacció d’actius que no es corresponen gens amb la proposta i els detalls sotmesos a l’aprovació de l’assemblea.

Laporta va haver de descartar ben aviat Barça Studios, la seva primera palanca, quan va descobrir que aquesta era una via fantasiosa dels mateixos que ja van entabanar Bartomeu, Paco Latorre i Guillem Graells, directors respectius de Barça Studios i de la Marca Barça, amb la pretensió impossible de convertir-lo en una plataforma de continguts audiovisuals capaç de competir amb Netflix, Disney i HBO.

Sobre el paper, un projecte de grans expectatives sempre que l’hagués  precedit una gran inversió, això per començar, i l’encert de produir després continguts d’èxit i prou atractius per recuperar els costos de producció i a més aportar beneficis al club. Possiblement, era una bona idea deixar en mans d’especialistes el desenvolupament d’aquesta línia de negoci que, des de fa molts anys, ha estat del tot deficitària, molt més ara que s’ha inventat BarçaTV+, un canal costós i exigent quant a mitjans, encara que gairebé sense subscriptors de pagament.

Laporta, per tant, va veure l’ocasió de colar com a Barça Studios aquesta nova indústria del token, el blockchain i el metavers i es va quedar tan ample, això sí a l’espera que els jutjats decideixin si aquesta venda encaixa dins dels paràmetres d’autorització assembleària.

Semblava que la resta d’aquell 49% s’ho quedaria la societat propietària del Cirque du Soleil, GDA Luma, realment interessada a ampliar les seves expectatives sobre la base del futbol i del Barça després de l’èxit del seu espectacle inspirat en Messi i de les enormes possibilitats de la futurista concepció digital que ofereix ara la tecnologia.

GDA Luma, però, volia fer les coses bé, com cal i amb la serietat apropiada mentre que Laporta tenia a sobre la pressió de les inscripcions, motiu pel qual va tirar pel camí del mig i va deixar que l’ajudés una altra vegada per Jaume Roures, administrador d’Orpheus Media, una productora les dades mercantils de la qual sembla ser que difereixen força d’aquesta imatge de societat especialitzada en una cosa i en l’altra.

La lletra petita d’aquest acord amb Mediapro encara no es coneix ni possiblement es farà mai pública, però per descomptat la velocitat amb què es va tancar l’acord, de la nit al dia, sense rumors ni informacions prèvies que poguessin suggerir la menor negociació entre Laporta i Roures, vells i poderosos amics d’aquest entorn cruyffista del club que viu a la trinxera infinita contra Sandro Rosell i la seva descendència, indica que Laporta el va donar a triar entre tot el catàleg del club i que a Roures no li interessava gens Barça Studios ni en la versió de fa un any ni en aquest format ampliat, si més no presumptament, al nou món digital.

Contra el recel, les sospites i les tenebroses causes d’aquest acord Laporta-Mediapro a l’últim segon, Jaume Roures, segons ha publicat el diari ARA sí que va deixar clar que el Museu del Barça no figura a les clàusules de l’acord concret per Barça Studios, si bé no es va abstenir de dir que és “una màquina de guerra, una fotografia de la fortalesa del club i de la marca”. I és que al club és vox populi que el fundador de Mediapro té entre cella i cella aquest equipament per fer negoci a través de Mediapro Exhibitions, la branca del conglomerat que es dedica a crear exposicions i espais museogràfics. Fa uns anys, va participar en la digitalització del Camp Nou Experience i ara es postula per concebre el nou museu blaugrana, que amb la reforma de l’Espai Barça serà més gran que l’actual per poder assumir més afluència i augmentar els 60 milions anuals que deixa a les arques. Tan important és l’equipament per a la generació de cash flow que mentre durin les obres al Camp Nou el club l’ubicarà a l’actual Palau de Gel, cosa que desplaçarà l’activitat de l’equip d’hoquei a una carpa adjacent.

L’única cosa segur és que Jaume Roures no invertiria en una companyia deficitària com és avui, i ho continuarà sent, Barça Studios, encara menys comprant només el 24,5% per 100 milions. També és força probable que, com en totes les decisions de Laporta, el Barça hi surti perdent. 

La pregunta, per tant, no és quin benefici ha obtingut el club d’aquest acord amb Orphea Media –aparentment 100 milions avui– si no quant li costarà. O sigui, quant guanyarà Roures gràcies a la generositat i la necessitat, perillosament combinades en aquesta operació, de Joan Laporta. 

El doble o potser més? El temps ho dirà.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides