També en l’avançament de l’Espai Barça la directiva de Joan Laporta va xutant pilotes mediàtiques cap endavant amb la intenció que la generalitat de l’entorn blaugrana i sobretot la premsa es creguin que existeix un pla infal·lible per a arrencar les obres aquest estiu, quan acabi la competició, de manera que es compleixin els terminis anunciats verbalment per diferents directius del club, entre ells un president incontenible i desbocat que quan esmorza amb els periodistes no és capaç de controlar ni la llengua ni el discurs.
Un titular de premsa recent afirmava que la llicència d’obres per al Camp Nou estava a punt. Després matisava: “L’Ajuntament la donarà al primer projecte i hi ha sintonia per a un altre permís per al segon, que contempla derrocar la Tercera Graderia del coliseu barcelonista”.
En efecte, la junta anterior i el consistori van deixar molt avançat l’Espai Barça en tres fronts. Un, l’aprovació d’una modificació del Pla general Metropolità (MGPM) amb el 95% dels grups municipals, de tots els partits menys la CUP. Dos, signades les escriptures de les noves parcel·les amb el seu corresponent coeficient i qualificació urbanística una vegada superades amb èxit les poques al·legacions formalitzades, desestimades íntegrament. I tres, la sol·licitud i concessió de les primeres llicències i l’execució, importantíssima, de l’enderrocament del Miniestadi i les obres imprescindibles que han anat afectant la corba nord de l’estadi corresponent a la Avinguda de Joan XXIII.
A partir d’aquí, la nova junta de Joan Laporta ha realitzat un exercici completament irresponsable i frívol verbalitzant canvis, invents i ocurrències fins a concebre un pla que, bàsicament, preveu fer treballs al voltant de l’estadi i fins on es pugui durant la temporada 2022-23, jugar a Montjuïc la temporada 2023-24 i alternar partits i obres la 2024-25.
Com que el paper ho aguanta tot, a més Laporta i el seu equip han anunciat que no es tocarà la Primera Graderia, aquest semisoterrani inhabitable que era la principal millora del projecte anterior, juntament amb la integració de l’estadi en el paisatge i sòl urbà -sense barreres per als veïns ni per als transeünts- i la cobertura total de les 105.000 places del nou estadi.
Un conte xinès que, en teoria, ha de ser executat per l’equip japonès d’arquitectura Nikken Sekkei, guanyador d’un concurs que precisament revolucionava el disseny interior i exterior pretenent una excelsa qualitat de la visió, l’accés i la confortabilitat dels abonats. Nikken Sekkei encara no s’ha pronunciat sobre aquest tema i l’única certesa és que l’Ajuntament està d’acord a concedir la llicència d’obres per a aquest primer projecte.
El segon projecte contempla aquesta ocurrència de mantenir la Primera Graderia tal com està i ampliar d’un a dos pisos les zones VIP entre la Segona i la nova Tercera Graderia, la qual cosa suposa allunyar a una altura de visió impossible a bona part dels espectadors, de manera que no millora l’estatus de l’abonat del soterrani i empitjora notablement al de l’àtic.
La notícia comentada, que cita bones fonts, no és irreal íntegrament, perquè parla de sintonia entre Ajuntament i Barça per a abordar el segon projecte, aquest que la directiva blaugrana pretén desenvolupar sobre els permisos ja avançats, però que no contemplen aquests profunds canvis estructurals i arquitectònics. Bones paraules i intencions en les converses, afirma la informació, amb Jaume Collboni, soci de govern d’Ada Colau, i Janet Sanz (foto), segona tinenta d’alcalde i directora de l’àrea d’Urbanisme, tots dos càrrecs signants en el seu moment de l’aprovació d’aquest Espai Barça tal com va ser concebut.
Aquest és el pla de l’Ajuntament, el de confiar que el sentit comú s’acabi imposant i Laporta adeqüi els seus deliris i somnis a una obra que, si ara es vol canviar seguint el conducte reglamentari, pot afegir una dècada més a la seva execució.
El que no volen ni Jaume Collboni ni Janet Sanz és polemitzar, molt menys frontalment, amb una directiva blaugrana que avui representa als socis del FC Barcelona, milers dels quals són veïns residents de les Corts i potencials votants a les eleccions municipals que estan molt a prop.
En el cas que l’Ajuntament, finalment i qui sap si a risc que alguna denúncia pogués paralitzar la reconstrucció, decidís fer els ulls grossos i permetés que amb la mateixa llicència el club pogués modificar el pla sense tocar la planta baixa i derrocar per complet la Tercera, els problemes no haurien fet més que començar.
És perfectament clara i justificada l’estratègia política de l’Ajuntament de Barcelona, de tots els presumptes implicats, de no convertir ara l’Espai Barça en un conflicte ni en un front electoralista veïnal que es posi d’actualitat. El calendari juga a favor dels polítics i de la seva intenció d’eludir aquesta polèmica a la campanya electoral, perquè Joan Laporta ni tan sols ha pogut avançar en el necessari finançament del projecte.
Goldman Sachs li dona llargues, de moment, perquè comença a no veure clara ni la contínua inseguretat de Laporta sobre el nou enfocament ni l’explotació de l’Espai Barça a les seves mans quan arribi el moment, molt menys després de comprovar que mentre el seu CEO, Ferran Reverter, negociava a Miami amb Goldman Sachs, intentant convèncer als seus executius i als seus possibles inversors de les excel·lències de l’Espai Barça, el president Laporta, a Barcelona, aprofitava la seva absència per a enredar en la negociació amb Spotify, tot això a esquena de Reverter.
