Ousmane Dembélé ja s’ha convertit exactament en allò que ningú volia, més en un problema que en una solució després que, per culpa de l’erràtica política esportiva dirigida compulsivament per Joan Laporta, el davanter passés, en un mes, de ser l’enemic públic del Barça, un futbolista que mai més tornaria a vestir la samarreta blaugrana, que l’havien de traspassar sí o sí o al qui fins i tot se li volia rescindir el contracte, a ser, de nou, un futbolista més del primer equip a les ordres de Xavi Hernández.
Mai se sabrà del tot, resulta impossible d’afirmar, però sí que es pot conjecturar legítimament que si Dembélé hagués pogut estar reforçant a l’equip en el partit de Copa contra l’Athletic a San Mamés el Barça hauria estat un equip diferent, no només per la presència d’un futbolista ràpid i desequilibrant sinó sobretot pel xoc que va suposar per al vestuari la decisió de la directiva d’apartar a un company sota l’amenaça de no jugar ni un minut en el que quedava de temporada. No va ser un assumpte agradable ni de fàcil digestió per al grup en la prèvia d’un partit clau de la temporada.
Avui és clar que aquella va ser una decisió absurda i precipitada, un capritx, presa per algú amb més fusta de cacic que de president. Però així és Laporta, un personatge limitat i cada vegada més incompetent per a afrontar qualsevol problema amb una certa perspectiva i responsabilitat. Li va sortir la vena totalitària i fins a un cert punt venjativa, perquè la prioritat era renovar a Dembélé per a disposar de marge salarial suficient amb el qual inscriure a Ferran Torres. Com Ousmane s’ho anava rumiant, perquè tenia sobre la taula més i millors ofertes, Laporta es va sentir ofès, enganyat i amb un mal humor impensable en algú amb una certa experiència.
Tan emprenyat estava que va enviar al seu director tècnic a crucificar-lo davant l’opinió pública. Mateu Alemany, per boca del seu president va ser qui li va posar la proa: “Avui, dia 20 de gener, a onze dies de tancar l’últim termini dins del seu contracte és evident que ens sembla obvi que el jugador no vol continuar al Barcelona i no està compromès amb el projecte futur del Barça. En aquest escenari se li ha comunicat a ell i als seus agents que ha de sortir de manera immediata, perquè nosaltres volem jugadors compromesos i esperem que es produeixi una transferència abans del 31 de gener”, va declarar. “En tot aquest temps, sis mesos i escaig gairebé set, hem dialogat, hem parlat, el Barça ha fet diferents ofertes, ha tractat de buscar una via perquè el jugador continués amb nosaltres i aquestes ofertes han estat sistemàticament rebutjades pels seus agents”, va afegir.
Alemany va admetre que l’encallament de la situació l’havia obligat a descartar-lo. “La conseqüència esportiva de tot això, valorada pels tècnics i el nostre entrenador, és que no desitgem tenir amb nosaltres jugadors no compromesos i que no vulguin estar al Barça, i, per tant, el fet que no vagi convocat no és més que una conseqüència de tot aquest procés. El club no és el que ha de determinar, ho ha determinat l’entrenador i té el nostre suport. Ens sembla una actitud absolutament coherent”, va explicar Alemany.
Per tant, des dels despatxos es va atribuir a Xavi el càstig per camuflar la rebequeria d’un president que treia foc pels queixals contra el futbolista.
Amb el pas dels dies, no obstant això, també han posat en el disparador una altra vegada a Xavi, aquesta vegada per boca del president, afirmant que “deixem l’assumpte en mans de l’entrenador”.
Si l’arriba a alinear enfront del At. Madrid aquest diumenge passat la festa s’hauria aigualit perquè la graderia està furiosa contra Dembélé, el vol fora i ben lluny, i amb motiu, perquè la situació provocada i la intoxicació mediàtica des del club va provocar que l’exèrcit de periodistes al dictat augmentessin encara més el suposat crim antibarcelonista comès pel davanter francès, que no és diferent del que ara estan cometent Ronald Araujo i Gavi, futbolistes als quals el club ha presentat ofertes de renovació que han estat, de moment, rebutjades.
Ha transcendit, a més que l’agent del defensa uruguaià s’ha assegut amb el City de Guardiola i que el Real Madrid també ha preguntat pel seu futur. Les amenaces a Dembélé poden haver provocat fins i tot l’efecte contrari de futbolistes que, davant el seu últim any en el Barça, prefereixin negociar la seva sortida a l’estiu. Ells mateixos i els seus agents saben que no poden fiar-se del president i molt menys dels seus instruments com Mateu Alemany o Xavi, que han de sortir a donar la cara i quedar en ridícul.
La premsa escrivia el següent quan Ousmane va ser severament castigat i deixat fora de l’equip en el partit de Copa. “Al final s’ha imposat la mà dura amb un jugador que demana molt i ha aportat poc. Assumpte resolt. Ara, Mateu Alemany haurà de treballar contra rellotge per a trobar un equip per a Dembélé. Té onze dies per a fer-ho… El Barça ha complert la seva amenaça i Dembélé no vestirà mai més la samarreta blaugrana. Xavi s’ha alineat amb els interessos del club i ha apartat al davanter francès, que ahir ja va quedar fora de la convocatòria per al partit de Copa davant l’Athletic. El Barça s’ha afartat del doble joc de Dembélé i del seu agent, Moussa Sissoko, després de mesos de negociacions infructuoses. I ha dit prou. El lamentable rendiment i l’escàs compromís del futbolista en les seves cinc temporades al Camp Nou no justifiquen, de cap manera, les desmesurades i inassolibles exigències del seu agent per a renovar. Hauria estat absurd i injust pagar-li el que no es mereix. Així que, punt final al serial. Ara, el francès (que va voler defensar-se amb un comunicat absurd i a destemps) té 10 dies per a buscar-se equip. Moltes gràcies per res i fins mai…”. Ho signava l’inefable director del diari Sport, Lluís Mascaró, portaveu del periodisme afecte al règim laportista.1
Tot perquè, unes setmanes més tard, tots menys el futbolista hagin quedat retratats. Ni l’AFE ni LaLiga haurien permès un càstig d’aquest calibre sense una causa disciplinària o justificada esportivament. A Laporta li van tocar la cresta i va haver de rectificar deixant al club en ridícul.
