El Barça de Joan Laporta s’ha especialitzat a tirar pilotes fora o cap endavant, depenent de la necessitat, embolicat en un frenesí mediàtic impossible de digerir i d’assimilar, com si aquest remolí d’emocions, notícies, actes i declaracions s’hagués convertit en l’únic “modus operandi” d’aquesta supervivència mediàtica en la qual s’ha instal·lat.
L’última volta de rosca, diabòlica i sorprenent perquè així funciona l’aparell de comunicació i de propaganda laportista, passa ara per deixar la porta oberta al retorn d’Ousmane Dembélé. Una delirant afirmació que va marcar i va deixar en un segon pla el protagonisme d’Adama Traoré, ahir en la roda de premsa de la seva presentació, quan el president va admetre sentir-se atrapat en una cruïlla sobre el futur del futbolista francès, desorientat i confús, deixant la solució en mans de Xavi Hernández.
No només és una patata calenta per al tècnic de Terrassa, que degué empassar-se en el seu moment el gripau d’alinear-se amb la postura inflexible del club d’apartar-lo de l’equip si no renovava, deixant-lo fora del partit de Copa de San Mamés i també davant l’Alabès. Una decisió que va posar en marxa la maquinària de fitxatges, d’urgència, abans que es tanqués el mercat d’hivern.
Precisament, va ser la sortida de Dembélé, en principi definitiva i aplicada per a donar un exemple de disciplina i compromís amb el club, la que va provocar que, com a alternatives, arribessin Adama Traoré (foto) i Emerick Aubameyang, igual que Ferran Torres, descartats d’equips de la Premier, aquests dos últims veritables saldos. L’arribada de Traoré, caigut a la suplència en el Wolverhampton per culpa de Trincao, ha estat un moviment del seu agent Jorge Mendes, amic de Laporta, per a revaloritzar-lo i tornar-lo a posar en el mercat.
Pel que fa a Aubameyang, l’Arsenal s’ha tret del damunt un futbolista de 32 anys que va viure una època daurada en els seus millors anys fins a caure en un ostracisme evident, amb registres golejadors molt lluny d’aquesta excel·lència en les dues últimes temporades.
Criden l’atenció dos vectors d’aquestes operacions. El primer és que Adama Traoré ha marcat 8 gols en 224 partits en la Premier, és a dir a una mitjana de 0,004 gols, quan la principal necessitat de l’equip blaugrana és precisament millorar la punteria i l’eficàcia rematadora de la davantera. El segon són unes declaracions de Xavi Hernández a un mitjà britànic fa dos anys, sobre els davanters més cridaners del moment en el futbol anglès, Mané i Aubameyang: “Són jugadors que et maten en espai obert, però el Barça necessita jugadors que es moguin bé en espais curts. No és fàcil recordar jugadors que s’hagin adaptat bé al Barça. Eto’o va ser perfecte i ara Luis Suárez”. En aquesta mateixa entrevista va valorar el retorn de Neymar al Camp Nou: “Està entre els tres o cinc millors del món. Espero que torni al Barça, seria un fitxatge extraordinari”.
Serà interessant veure com analitza ara Xavi el fitxatge d’un futbolista que, sota el seu criteri tècnic, era descartable per al Barça fa dos anys.
Amb tots dos, la nòmina de davanters del Barça és interminable, amb Depay, Ansu Fati, Braithwaite, Ferran Torres, Luuk de Jong, Traoré i Aubameyang, als quals normalment solen reforçar, i jugar, Abde i Jutglá. És a dir, nou futbolistes als quals potser es pot unir de nou Ousmane Dembélé ara que, definitivament, se sap que acabarà pertanyent al club blaugrana fins al 30 de juny.
Laporta ha construït un discurs confús, perquè, d’una banda, creu que el més coherent és que el davanter francès no jugui mai més amb la samarreta del Barça, però de cara a l’AFE i a la LaLiga ha deixat la porta oberta a la normalitat posant en un compromís ara a l’entrenador i produint una situació esportiva veritablement ridícula, sobretot si a Xavi li dona ara per recuperar al que, sens dubte, és el seu davanter més trencador, ràpid i desequilibrant.
Un disbarat del qual ha fugit d’estudi el mateix Mateu Alemany, cada vegada més allunyat de les operacions que Laporta tanca, com ha fet sempre, sense preguntar ni encomanar-se ningú, seguint l’únic guió dels seus interessos personals i dels seus “amigatxos”. Alemany es va abstenir de ser present en la presentació d’Adama Traoré pel qual el Barça té la intenció d’acabar pagant 30 milions a l’estiu. Un altra bogeria.
El que és clar és que el president blaugrana ja no pot tornar a cridar al futbol europeu que “Hem tornat! Que es preparin!” si no vol que els grans clubs, i també els petits, se’n riguin d’aquesta fanfarronada sense sentit ni sensibilitat, tan allunyada de la història, la imatge i el prestigi del Barça. Seria, una vegada més, fer el ridícul.
Per a tapar l’esperpèntic mercat d’hivern, que a més es tanca amb una altra badada impresentable, com és haver de descartar a un dels quatre fitxatges, en aquest cas Alves, per a l’Europa League, Laporta s’ha vist obligat, finalment, a entrar a fons en els presumptes casos de corrupció, irregularitats i il·lícits de la gestió de Bartomeu.
Una assignatura pendent que s’ha eternitzat exageradament al punt de degradar-se en forma de presentació surrealista del Forensic en la qual el president, covardament, no es va atrevir a assenyalar ni a demandar a ningú i es va fer acompanyar per un advocat d’aspecte lúgubre. El penalista més semblava un lector testamentari, que feia referència a qüestions abstractes de dret a les quals la premsa va anar posant noms i cognoms.
Tanta ha estat la compulsió de la directiva i de l’executiu a filtrar i parlar de més sobre les especulacions que s’han fet córrer per a alimentar la sensació d’extrema corrupció del passat que, quan ha arribat el moment de parlar clar, la decepció i la falta de transparència projectada per la figura de Laporta, pusil·lànime, ha enervat i crispat als seus, encara que no vulguin admetre-ho en públic.
També es va abstenir de participar en aquest teatre de la comèdia anomenat Forensic el CEO Ferran Reverter, del qual el president Laporta s’ha distanciat en les últimes setmanes per la senzilla raó que el seu estil de govern caòtic, capritxós i totalitari no hi ha qui ho aguanti si no és per mantenir-se en el càrrec, cobrar un bon sou i augmentar aquest reconeixement i influència que atorga ser un alt executiu del Barça.
El mateix que fa la resta del laportisme, resignat a la figura i actes d’un president absolutament descontrolat. D’una altra manera, no s’explica que Aubameyang, de 32 anys, ha signat fins al 2025. El silenci dels xais ho embolica tot mentre el club organitza cada dia un programa de ‘pa i circ’ perquè els seguidors no recordin que l’equip segueix sense funcionar. Un nou “reset”, un més.
A tot això, Josep Maria Bartomeu ha demanat les conclusions del Forensic a la Fiscalia perquè, malgrat totes les promeses de Laporta, la transparència i la desinformació s’han consolidat i han vingut per a quedar-se.
