José Elías aposta per un Barça SA sense la molèstia dels socis

El propietari d'Audax es dona un altre bany mediàtic per a sostenir la imatge de la seva companyia, més fràgil i amenaçada que mai per les seves pèrdues

Mentre Audax Renovables, la comercialitzadora de José Elías, es debat entre les convulsions del mercat, on ha caigut al cinquanta per cent del seu valor anterior a la crisi de les elèctriques, el seu president i avalador del FC Barcelona es va donant un bany mediàtic amb l’únic propòsit de salvar els mobles i oferir una imatge de solidesa i enteresa financera que res té a veure amb la realitat. També ha aprofitat per a donar curs a la seva visió d’un Barça en format SA sense la molèstia de tants socis simulant que són els propietaris del club.

La llista dels milionaris de Forbes li ha permès aparèixer entre els 130 empresaris més rics d’Espanya, amb una fortuna valorada en 900 milions d’euros, un indicador no actualitzat a la possible fagocitació d’Audax que pot ser només qüestió de setmanes segons els experts que també apunten uns deutes crediticis de 1.000 milions i la possible catàstrofe que suposaria la pèrdua de confiança del mercat i de les institucions financeres en els seus projectes d’expansió de la companyia, ansiosa de començar a produir la seva pròpia energia elèctrica.

La Comissió Nacional del Mercat de la Competència acaba d’anunciar la primera de les nombroses multes que amenacen Audax, la companyia del seu gènere que, juntament amb Alterna i Aldro Energia, és la més denunciada proporcionalment al nombre de clients per pràctiques abusives en la contractació. Les queixes i reclamacions es basen en el fet que no se’ls explica bé el que contracten o directament se’ls indueix a engany. Aquesta primera multa, superior al milió d’euros, és per haver comercialitzat fraudulentament energia en domicilis de consumidors, sense la seva autorització prèvia, a la província de Jaén. Fonts de la CNMC confirmen que existeixen desenes de denúncies per la repetició d’aquesta pauta d’actuació comercial. Per a evitar una pitjor imatge, Audax ha creat fins a vint comercialitzadores del mateix grup amb altres noms per a evitar el rebuig dels seus potencials clients.

No obstant això, cap d’aquestes qüestions va sorgir en l’entrevista concedida per José Elías a l’espai El Matí de Catalunya Ràdio, en principi per a comentar la qüestió de la possible desaparició dels avals com a obligació per a ser directiu del FC Barcelona.
Ni una pregunta incòmoda, cap al·lusió a la greu situació de la companyia que ha admès pèrdues molt importants en el primer semestre i, encara pitjor, la impossibilitat de frenar-les en el que resta d’any i molt menys de recuperar-les. No hi haurà Black Friday per a Audax aquesta tardor.
Tampoc se’l va interrogar sobre aquesta mala praxi comercial, les multi denúncies o la possible incidència de la inestabilitat de la seva empresa sobre el seu paper i responsabilitat al Barça. Clar que Audax subministra electricitat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la qual forma part Catalunya Ràdio, la qual cosa podria explicar que l’entrevista fos un ‘massatge’ o un ‘vestit a mida’ com s’acostuma a dir.

L’entrevista, absolutament pactada i amb l’únic propòsit de projectar la millor imatge de José Elías i d’Audax, va resultar tan pobre, pesada i mal preparada, que fins i tot les dues qüestions fonamentals o noticiables per a l’univers blaugrana van passar del tot desapercebudes.
En primer lloc, José Elías va estar d’acord que la conversió del FC Barcelona en societat anònima és viable i fins i tot més interessant que la forma jurídica actual d’associació sense ànim de lucre. Va raonar que, manant com manen els socis que tenen més diners o que estan disposats a arriscar-lo, és igual que la resta dels barcelonistes siguin socis o accionistes. És més, va mostrar un cert entusiasme per ser accionista majoritari, a més de sostenir, com ja era notori, que el seu representant a la junta, Eduard Romeu, havia defensat convenientment l’aval d’Audax oposant-se a la renovació de Messi. Si depengués d’ell, l’hauria traspassat dos anys abans perquè per a ell ja era un jugador decadent i amb edat de jubilar-se en un altre club.

Catalunya Ràdio, com altres mitjans, han normalitzat que una tercera persona, aliena a la junta directiva, es passegi pels mitjans presumint d’un aval fora de la llei, perquè Eduard Romeu no va ser directiu electe i el seu aval està sota la lupa, vanant-se a més del gir executiu en el club gràcies a personatges com Ferran Reverter, al·lèrgics com el mateix Elías a mantenir o fitxar futbolistes de primer nivell mundial. El que els agrada és gastar en executius i endeutar-se més enllà de l’infinit per a l’Espai Barça, encara que acabi costant el triple del que val. La contradicció de la vida mediàtica d’Elías queda patent cada vegada que, recurrentment, nega que li consultin les decisions de la junta “perquè no em toca a mi decidir”, al mateix temps que accepta donar entrevistes com a avalador en cap de la junta de Joan Laporta i opinar sobre aquestes decisions que, casualment, són coincidents amb les del seu empleat, Eduard Romeu.

L’altra cridanera aportació de José Elías va ser, per omissió dels periodistes presents, la seva intenció de tornar a ser-hi en el moment esgotat dels avals si aquests continuen sent necessaris. La pregunta flotant passa per saber què farà Joan Laporta si, a partir del 17 de gener, nova data límit per a la més que probable eliminació dels avals, ja no necessita José Elías ni els seus diners i molt menys a un vicepresident econòmic tan molest i petulant com Eduard Romeu amb el somni eròtic de ser president. Per la manera i el to de les seves respostes és clar que els homes d’Audax no coneixen al veritable Joan Laporta ni del que és capaç de fer.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides