Comença la setmana clau del mandat de Joan Laporta, amb l’assemblea del diumenge de fons i amb el foc social del barcelonisme avivat contra l’herència de Bartomeu. És el resultat d’un estudiat pla mediàtic i propagandístic perfectament orquestrat.
Als mesos de filtracions, amenaces, sospites i acusacions des de tots els flancs del laportisme periodístic, inclosos tertulians i opinadors que no han cessat d’amplificar el procés de satanització de l’anterior president, la setmana passada es va iniciar el compte enrere amb la ‘enlluernadora’ presentació de l’auditoria a càrrec de Ferran Reverter, el CEO, rematada dies després pel mateix president, Joan Laporta, a RAC1, i les entrevistes que aquest diumenge ha anat donant el vicepresident Rafael Yuste.
Aquesta setmana, per a culminar la posada en escena, Laporta trama apropiar-se de la millor i més valuosa herència de Bartomeu, la nova generació d’or del Barça amb Ansu Fati com a reclam i jugador emblemàtic. Amb ell o amb Pedri, l’altra joia de la corona, el president prepara una d’aquestes renovacions que vol teatralitzar com si fossin un gran fitxatge. Un fitxatge seu.
Laporta vol aquesta foto perquè necessita enterrar per sempre qualsevol relació o protagonisme de Bartomeu en l’èxit dels jugadors de la Masia. Fati i Pedri, al costat d’Araujo, Mingueza, el sorprenent Gavi, Nico o Yusuf Demir, a més de Riqui Puig, representen meritòriament la bona feina de l’staff del futbol base, acomiadat i desmantellat fa a penes uns mesos per Laporta i d’un entrenador com Ronald Koeman, al qual no li troba substitut.
La sensació, no obstant això, és que Laporta té controlada aquesta assemblea en la qual el soci serà objecte d’una cerimònia de la confusió i d’una manipulació sense precedents. No hi ha guió ni arguments que se sostinguin, només el clam contra el passat, una política de correccional i de càstig, una ofensiva institucional desfermada, sense límit, i un fragor de batalla que hauria de culminar heroicament amb l’‘execució’ de Bartomeu, al qual es pretén condemnar assembleàriament abans d’enviar-lo a la presó per alguna d’aquestes imputacions apuntades des del club.
El col·laboracionisme de la premsa laportista és un factor imprescindible amb el qual es pot comptar incondicionalment. Com a mostra, per exemple, que després de mesos prometent la “due diligence” en la qual s’explicarien ‘totes’ aquestes presumptes conductes delictives, irregularitats i malifetes anticipadament celebrades, no sols no s’explica res ni es presenta la “due diligence”, només un comunicat de l’auditoria esbiaixada i manipulada, sinó que el CEO anuncia que això anirà per llarg.
És a dir que no hi havia res a explicar més enllà d’una massa salarial insuportable amb Messi (135 milions bruts) i que Coutinho, Dembelé i Griezmann no han demostrat valer en el camp el que es va pagar ells. A manca de notícies, la premsa va posar el focus en Ferran Reverter, personatge egòlatra i superb, que es va posar la medalla de barrar-li el pas a Messi, i molt capaç d’enlluernar i d’engalipar amb facilitat a un públic rendit i poc entès en la matèria, que va aplaudir amb les orelles l’esquarterament final i definitiu de Bartomeu.
La realitat és que Reverter va sortir triomfant, però amb nous i poderosos enemics, el mateix president Joan Laporta entre ells, menjat per l’enveja i per l’aire repel·lent de setciències que el CEO es va donar i es va regalar en la seva estrena davant la premsa. D’aquí ve que Laporta s’afanyés a desmentir aquesta imatge apareguda i repetida en tots els mitjans. amb Reverter damunt de la tarima i el president molt per sota seu en un cert posat i aparença d’inferioritat.
Reverter no ho té tan fàcil amb la Lliga de Futbol Professional (LFP), que segueix mosca amb aquestes provisions desorbitades i tramposes, fora de tot rigor comptable i extremadament sospitoses d’haver estat fabricades amb l’únic propòsit de generar beneficis financers mentiders de cara a salvar els mobles en la primera temporada sencera de Laporta. Pinta tan negre que sense el trilerisme de revertir les provisions de Griezmann i de Trincao, de 25 milions, les pèrdues de la temporda 2021-22 s’elevarien a gairebé 50 milions i això sense els 165 milions de fitxes de Messi i de Griezmann, que han alleujat la massa salarial enormement, i amb els 50 milions de la venda de Barça Studios, una altra solució de Bartomeu que Laporta s’ha vist obligat a utilitzar per falta d’idees pròpies i d’un pla de negoci sòlid.
Mancat de nous i poderosos patrocinadors, Laporta no és capaç de sobreviure aquest segon any de mandat sense els trucs que Reverter ha confessat en la seva exposició dels comptes, gràcies al fet que l’auditor, Ernst & Young, li ha perdonat la vida. Encara així l’auditor ha expressat el seu “escepticisme” respecte de les pràctiques comptables (provisions inflades), donant a entendre que s’han vist obligats a acceptar-les per la imposició de la directiva. No estan ni molt menys aprovades per la LFP íntegrament, com tampoc aquest tancament parcial en dos blocs que Javier Tebas té a la seva taula sense saber què fer amb l’espiral de bogeria en la qual ha entrat Laporta.
Pot passar encara que l’LFP opini sobre concedir aquestes pèrdues gegantesques de 481 milions sense justificació o, encara pitjor, que l’assemblea les aprovi donant per fet que condemnen Bartomeu a galeres. S’equivoquen, perquè la imprudència de Reverter pot acabar sent la tomba de la junta directiva de Joan Laporta. Es miri per on es miri, amb l’excepció d’acollir-se al “decret covid” del Govern, l’únic responsable del tancament de l’exercici és la junta de Laporta. Per què, doncs, aquesta obstinació a complicar-se el seu futur i el seu aval anant en la direcció contrària?
