La clau la té Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), gràcies al fet que la venda d’un 10% del valor comercial de la Lliga pot injectar 2.700 milions d’euros als clubs, urgentment, en diferents formats d’ajudes directes a les seves precàries finances. Una espècie de salvavides per al conjunt dels clubs que pot garantir la continuïtat de Messi en el Barça i el fitxatge de Mbappé pel Reial Madrid.
No obstant això, Joan Laporta s’enfronta a una solució amb un problema de fons molt complicat tant per a ell com per a Florentino Pérez, el president del Madrid, que l’ha arrossegat a una guerra aparentment perduda com és el manteniment amb vida, a base d’un respirador artificial, de la Superlliga, un projecte al qual segueixen aferrats tots dos, juntament amb el propietari de la Juventus. La resta dels clubs ha renunciat de facto a causa del rebuig de les seves aficions i d’aquesta amenaça de la UEFA, que no descansarà fins a fer efectiu un càstig exemplar que avorti qualsevol altre intent de botí.
Ben aviat, Laporta i també el president del Madrid hauran de triar entre salvar en bona part l’efecte de la caiguda d’ingressos per la pandèmia, agreujat en el Barça per la inacció i la paràlisi de Joan Laporta, o renunciar a aquest somni del tot incompatible amb els plans de Javier Tebas. El president de la LFP els ha donat de la seva pròpia medicina. Ha negociat la venda d’un marge, el 10%, de l’explotació comercial de la Lliga, a canvi d’una entrada de capital de 2.700 milions a recuperar al llarg dels pròxims 40 anys sobre els beneficis de la competició. Més o menys una fórmula tipus Barça Corporate amb un resultat interessant encara que una mica lluny de la Superlliga, que anticipava en aquest cas 350 milions al Barça aquesta mateixa temporada.
El fons d’inversions CVC, després d’intentar-ho amb la Sèrie A italiana i d’analitzar altres opcions en l’àmbit de l’esport -ja participa en la Fórmula 1- ha decidit fer aquest salt injectant 2.700 milions a repartir entre tots els clubs de la Lliga Santander, Lliga SmartBank, Segona B, Reial Federació Espanyola de Futbol i pot ser que un pessic per al Consell Superior d’Esports. No es tracta, però, d’un contracte de patrocini sinó d’una capitalització per al creixement dels clubs. Un salt de qualitat de la Lliga el propòsit de la qual és augmentar l’explotació de la competició que, per descomptat, exigeix exclusivitat i l’aportació de determinats actius per a l’expansió i venda del producte Lliga amb els dos principals clubs del món, FC Barcelona i Real Madrid, inclosos.
Per beneficiar-se d’aquesta atractiva entrada de capital -inicialment és també un préstec com ho era la Superlliga- els clubs es reuniran la setmana que ve, primer en comissió delegada i després en assemblea, on la majoria no ve determinada pel poder ni els recursos dels dos grans, sinó per la majoria dels clubs. Tebas els té, doncs, a les seves mans. L’aprovació per part de l’assemblea inclourà clàusules i condicions d’exclusivitat que l’inversor necessita com a garanties i, conseqüentment, la renúncia del Barça i el Madrid al somni d’una nit d’estiu de la Superlliga, que a més requereix un acte públic de penediment.
Tebas tenia les de guanyar perquè, amb una competició pròpia com la Lliga i no de ficció com la Superlliga, més el suport de les forces fàctiques del futbol com la UEFA a través de l’empresa organitzadora de la Champions League, les sortides a dues setmanes de l’inici de la competició són realment poques.
El Reial Madrid ha resistit el cop com ha pogut, però per descomptat està fins al coll de deutes per l’ampliació del Bernabéu i lligat de peus i mans per a fitxar a Mbappé sense ficar-se, com el Barça, en embolics de límits salarials. Pot enrocar-se, està en el seu dret, i arrossegar a Laporta al fet que els dos clubs grans piquin de peus a l’assemblea perquè el que ells volen és jugar la Supercopa i seguir a l’LFP com una competició menor i no a l’inrevés.
Com Javier Tebas ho vol plantejar, els dos grans han de passar per l’estret tamís de les seves condicions, un càstig en tota regla per la seva tendència un pèl supremacista i selectiva a organitzar una Superlliga elitista, tancada i amb guanys només per als més poderosos. El futbol en general no els hi ha perdonat encara. De fet, a més, la resta dels clubs espanyols els hi tenen ganes i els volen lligar en curt gràcies a un acord aparentment caigut del cel quan més estrenyia la pandèmia.
Està per veure, ara, el paperot de Joan Laporta que a la força necessita la bona voluntat de l’LFP i abraçar aquesta solució que és incompatible amb continuar sent el titella de Florentino i del Reial Madrid. L’elecció ha de ser en un sentit o en un altre, no és possible mantenir un peu en cada embarcació. Els contractes i preacords de la Superlliga segueixen signats, encara que, fins i tot a l’efecte del mateix promotor, JP Morgan, semblin cada vegada més lletra morta. L’obstinació dels tres tenors, Madrid, Juventus i Barça, a desafiar a la UEFA sobre la base d’unes estranyíssimes actuacions d’un jutjat de Madrid sona cada vegada més ridícul, a missió impossible, perquè el mateix futbol ha rebutjat l’ocurrència, sobretot la inoportuna i absurda forma en la qual es va posar sobre la taula.
En resum, es tracta d’una multimilionària operació estratègica en la qual la patronal porta un any treballant i que facilitarà el creixement de tots els clubs. Amb aquesta injecció de 2.700 milions, per exemple, es trobaran, amb un 15% que de manera directa podrà anar destinat a reforçar les seves plantilles i fitxar jugadors. La resta a millores estructurals d’estadis i instal·lacions. Això suposa, una vegada tingui el vistiplau de l’Assemblea de clubs, uns 270 milions d’euros per al Barcelona i 261 per al Reial Madrid. Immediats per a reforçar la seva plantilla, renovar a Messi i fitxar a Mbappé.
Aquest 15% directe per a inversió en plantilles es repartirà tenint en compte els ingressos per televisió de les últimes set temporades, que al seu torn també es reparteixen en funció dels resultats esportius. Un escenari que planteja la guerra de fons contra la Superlliga. Tebas li dona a Laporta, de nou, el que necessita, també a Mediapro, i ara està per veure si el president del Barça se sotmet al mandat d’un o de l’altre.
No s’ha de passar per alt que, dies enrere, el Barça va anunciar que participarà a partir d’aquest curs en LaLiga Genuine, una competició impulsada per la Fundació LaLiga per a equips formats per persones amb diversitat funcional intel·lectual, i que busca la integració i la inclusió de persones amb altres capacitats en el món de l’esport. La temporada passada va comptar amb la participació de 36 equips, tots ells representants de clubs membres de l’LFP.
Fins ara el club blaugrana no havia apostat per participar en un projecte que ja va provocar que el responsable de l’Oficina d’Atenció Especialitzada del FC Barcelona, Jordi Durà, dimitís del seu càrrec. Ara, en canvi, quan Tebas li ha demanat a Laporta que el Barça s’integri tots els problemes s’han solucionat de cop. La decisió dona una idea de per on poden anar els trets. A Laporta no li queda una altra que trencar amb Florentino i afrontar les conseqüències.
